Exercici 2008
Desembre de 2009

La Xarxa d’Economia Solidària (XES) és una associació formada per unes 60 cooperatives, empreses d’inserció, fundacions, associacions, mutualitats, societats laborals i altres xarxes, que es coordinen entre elles per cooperar i difondre l’economia solidària, és a dir, una economia basada en el treball emancipador i sense explotació, sostenible, democràtica i participativa.

OBJECTIUS DEL BALANÇ SOCIAL

Intern: Conèixer els efectes socials de l’activitat de les empreses d’economia solidària per tal de millorar-los, minimitzant els que siguin negatius i maximitzant els que siguin positius.

Extern: Donar a conèixer a la societat que les empreses de l’economia solidària són entitats responsables socialment.

CARACTERÍSTIQUES DEL BALANÇ SOCIAL DE LA XES

  1. Operativitat: Ens permet conèixer el valor social, en sentit ampli, generat per una empresa o entitat amb activitat econòmica.
  2. Senzillesa:El poden confeccionar els mateixos membres de l’organització, invertint-hi un temps raonable.
  3. Caràcter obert: S’hi poden incorporar nous àmbits i indicadors.
  4. Participació: En la seva elaboració hi participen, qui més qui menys, tots els membres de l’organització.
  5. Periodicitat: Està concebut per fer cada any, mostrant la realitat de l’organització de l’1 de gener al 31 de desembre.
  6. Universalitat: S’adreça a totes les organitzacions amb activitat econòmica, per bé que de moment només el facin servir empreses i entitats de l’economia social i solidària.

INDICADORS DEL BALANÇ SOCIAL

  1. Democràcia (3 indicadors)
  2. Igualtat (2 indicadors)
  3. Sostenibilitat (2 indicadors)
  4. Participació comunitària (2 indicadors)
  5. Qualitat laboral (12 subindicadors en una enquesta diferenciada)
  6. Qualitat professional (9 subindicadors en una enquesta diferenciada)
  7. Compra i inversió ecosocial (2 indicadors)
  8. Altres (3 indicadors)


PRESENTACIÓ BALANÇ SOCIAL 2009



L’economia solidària, pionera en balanç social

Fa anys que moltes grans empreses editen luxosos informes per cantar-nos les seves excel•lències i convèncer-nos de la seva responsabilitat social. Però perquè una empresa sigui responsable, no n’hi ha prou a mostrar tan sols aquelles actuacions boniques mentre amaga la porqueria sota l’estora, sinó que ha de fer un balanç social complet. 46 empreses i entitats de l’economia solidària del nostre país acaben de presentar el seu segon balanç social.

Moltes transnacionals que presumeixen de tenir polítiques de responsabilitat empresarial paguen salaris de misèria, ofereixen llocs de treball amb escasses condicions de seguretat, s’aprofiten de la mà d’obra de la població reclusa, promouen el treball infantil, es deslocalitzen quan volen o destrueixen el medi ambient. Naturalment, aquestes actuacions no tenen a veure amb l’essència de la RSE, un concepte que es refereix a l’adopció voluntària, per part de les organitzacions, de compromisos de protecció del medi ambient, dels drets humans i laborals i del bon govern empresarial, més enllà dels mínims legals exigits a cada país.

Tot i que l’origen de la idea de responsabilitat social empresarial es remunta al segle XIX, va ser a partir dels anys noranta del segle passat quan els seus principis i les seves pràctiques es van escampar per Europa. Les grans empreses necessitaven legitimar-se per contrarestar les denúncies que rebien de diverses organitzacions i moviments socials que alertaven de les nefastes conseqüències provocades per les seves activitats. Es van adonar que no els convenia la de confrontació, sinó una bona estratègia de màrqueting social, i van començar a aplicar “a la seva manera” els principis de la RSE. Projectant una imatge positiva als consumidors dels seus productes i serveis, podien, a més, accedir més fàcilment a nous mercats. En el fons, però, tenien al cap l’economista neoliberal Milton Friedman, quan va afirmar: “La responsabilitat social de l’empresa és incrementar els seus beneficis”. Més clar, l’aigua.

Aquest abús del concepte de responsabilitat social empresarial, molt estès avui dia, és possible perquè no existeix cap organisme que controli la veracitat d’aquestes polítiques “socialment responsables”, cosa que facilita que les empreses es puguin presentar al món com a benefactores socials i ens venguin cosmètica en lloc d’ètica.

De la RSE al balanç social

D’altra banda, existeixen des de fa molts anys empreses que porten en el seu ADN la responsabilitat social; estem pensant en moltes cooperatives, societats laborals i entitats d’intervenció social, per exemple. Es tracta d’organitzacions que tenen com a finalitat, no pas obtenir el màxim benefici econòmic, sinó satisfer necessitats, i que s’organitzen de manera democràtica i participativa.
Algunes d’aquestes empreses, fartes de veure com les empreses capitalistes s’apropien fraudulentament del terme de responsabilitat social empresarial, han engegat diversos instruments per mesurar i visibilitzar les seves pròpies pràctiques responsables, unes pràctiques que vénen fent de tota la vida. El més important d’aquests instruments és el balanç social. Aquest balanç, complementari al balanç comptable clàssic, avalua sobretot la democràcia, la igualtat, la sostenibilitat, la participació, la qualitat laboral i professional, així com la compra i la inversió ecosocial de l’empresa. El resultat és un document sintètic que descriu i mesura les aportacions socials, laborals, professionals i ambientals fetes per una organització al llarg d’un exercici.

L’any 2008, la XES va presentar públicament el resultat del primer balanç social, que van fer 17 entitats d’aquesta xarxa a manera de prova pilot. L’any passat, però, ja van ser 46 les organitzacions que el van dur a terme, algunes de la Xarxa, d’altres no. Sota el lema “Hi ha una economia que és solidària, fem-la visible!”, el resultat d’aquest segon balanç social demostra que les empreses de l’economia solidària poden ser l’embrió d’una economia més justa, democràtica i sostenible, una economia realment responsable encara que no hi hagi departaments de màrqueting que ho esbombin.

Web: www.xes.cat

AdjuntoTamaño
Presentació BS-XES2009_3.pdf1.2 MB