[castellano]

Després del 29m seguim, seguirem

DESOBEINT EL FRAU, IMPEDINT L’ESTAFA

 [10.197 milions en beneficis durant 2011]

1. De bancs, banquers i bandits
Des de 2003, la banca espanyola acumula uns guanys de 130.000 milions d’euros. Des que va començar la crisi i el cop d’estat financer el 2007, ja han guanyat més de 76.000 milions d’euros, molt més que els 50.000 milions en retallades socials que els mercats socials van imposar el maig de 2010 i fins a l’any 2013. Qui la fa la paga? Qui ha provocat la crisi, segueix enriquint-se encara: a un ritme de gairebé tres milions d’euros l’hora.

[230.000 milions en guanys empresarials]

2. De fraus, fugues i evasions
Mentres es segueixen socialitzan les pèrdues es privatitzen els guanys. Les majors empreses espanyoles de l’IBEX35 van tancar 2011 amb uns beneficis de 33.696 milions d’euros. Més de 230.000 milions d’euros en guanys empresarials des que va arrencar la crisi. El 70% d’aquestes empreses reconeix que treballa amb paradisos fiscals.

[80.000 milions de frau fiscal]

3. De billets, millets i pillets
El frau fiscal frega els 240.000 milions a l’Estat espanyol, frau pels quals es deixen d’ingressar uns 80.000 milions anuals. Rajoy preveu aplicar enguany una tisorada de 40.000 milions. En 5 anys de crisi s’han deixat d’ingressar més de 240.000 milions d’euros. A Catalunya, el frau fiscal llinda els 16.000 milions, sis cops més que les retallades imposades per CiU.

[641.948 persones en atur]

4. Quanta democràcia aguanta el capitalisme?
641.948 aturats i aturades, més de 1’3 milions de conciutadans en situació i 8.000 sense sostre a Catalunya. 7 EROs diaris i 60.000 acomiadaments durant 2011, que s’han disparat un 49% des de l’entrada en vigor del darrer atac als drets socials fonamentals que es la reforma laboral. Als Països Catalans, 2’7 milions de pobres i 1’3 milions de persones en atur.

[60.000 milions en el rescat de la banca]

5. De bombolles esclatades i plats trencats.
Cornuts i pagar el deute, pagant justos per pecador en la llei de l’embut, el govern retalla ajuts socials bàsics… per rescatar la banca i els poderosos. Ajuts a la banca a través del FROB (19.885 milions) i el Fons d’Adquisició d’Actius Financers (17.737 milions), nacionalització de quatre entitats (7.551 milions) i una especulació sobre el deute sobirà i la prima de risc perpetrada pels taurons financers que ha suposat haver de pagar, en 5 anys, 15.000 milions addicionals en interessos. A escala mundial, el volum del rescat bancari supera els 4,6 bilions de dòlars: 92 cops el necessari per eradicar la fam al món segons l’ONU.

[28.213 milions repartits per la borsa]

6. Entre la fira d’estafes i el frau borsari.
Els darrers deu anys, entre 2002 i 2011, la borsa espanyola ha repartit 202.143 milions d?euros entre les accionistes. El rècord es va produir l?any 2009 quan es van repartir  32.115 milions. El 2009, a l’Estat espanyol, hi havia 143.000 milionaris amb patrimoni superior als 800.000 euros, un 12,5% més que el 2008. L’any passat, les majors dotze fortunes espanyoles van veure créixer el seu patrimoni un 6%. Dotze persones acumulen 37.000 milions d’euros, gairebé el mateix volum que les retallades.

[18.000 milions en despesa militar]

7. Guerra a la guerra
Des de 2003, les partides militars hipotequen les inversions socials : 52 milions d’euros diaris. 17.244 milions l’any passat als que cal afegir contractes vigents per adquirir armament els propers anys superiors als 29.000 milions. Des de 1997, s’han hastat més de 18.000 milions en investigació militar, 975 l’any passat. La participació en la guerra de l’Afganistan ens ha costat 2.217 milions d’euros. Quan abandonarem la cínica guerra contra els pobres i engegarem la guerra contra la pobresa, que afecta 3.000 milions de persones al món, i la fam, que mata cada dia 70.000 persones de gana?

[400.000 execucions hipotecàries]

8. Gent sense casa, cases sense gent. S’entèn?
Entre 2007 i 2011, s0han signat més de 400.000 execucions hipotecaries a l?Estat. Fins el 2010, es van consumar 95.092
llançaments a l?Estat, 42.236 als Països Catalans. A Catalunya hi ha 51 execucions hipotecàries i 17 desnonaments diaris. Però a l’Estat espanyol hi ha 3 milions de pisos buits. Que ens tornin el robat i que la seva crisi la paguin ells: els especuladors mobiliaris i immobiliaris, els banquers que tenen sous 750 cops superiors al salari mig, les multinacionales que disparan la carestia de la vida, els gestors còmplices que volen colpejar la salut, l’ensenyament i les pensions.

[Un frau continuat de 558.000 milions d’euros]

9. Qui la fa, que la pagui.
Se’ns pixen a sobre i ens diuen que plou. Si d’aquests cinc anys de crisi sumem els beneficis empresarials i bancaris acumulats des de 2007, el cost parcial del rescat bancari, el volum de frau fiscal durant 2007-2011 i els interessos disparats del deute, arribem a la xifra 520.000 milions d?euros. Només amb menys del 10% d?aquesta quantitat, n?hi hauria prou per revertir els 50.000 milions d?euros de pitjors retallades antisocials des del final de la dictadura. I també per revertir els 40.000 milions de tisorada que Rajoy anunciarà aviat.

[El 99% contra la 1%]
10. Poble que fa vaga mai mor
Només els peixos morts segueixen la corrent. I som i estem al país de les vagues. La memòria i la solidaritat són la tendresa dels pobles i dels pobres: som el país que el 1918 va conquerir les vuit hores de jornada laboral; que el 1951 protagonitzava la vaga dels tramvies i aturava en sec la pujada de tarifes; que el 1988 i el 2002 va aturar reformes antisocials. Si no ara, quan? Si no nosaltres, qui? Contra l’economia de casino: desobeim el frau, impedim l’estafa. Entre totes ho farem tot.

«A la mierda!» · José Antonio Labordeta

[Guia pràctica per al dia després]

DESENGANXA’T DEL CAPITALISME

«Si un tirà és un sol home i els seus súbdits són molts, perquè accepten ells la seva pròpia esclavitud?» Discurs sobre la servitud voluntària, Éttiene de La Boétie, 1553

Lluitar, imaginar, construir. Lluitar pel dret a la salut, a l’educació i l’habitatge; lluitar pel repartiment equitatiu del treball (productiu i reproductiu) i la riquesa. Implicar-se activament per assolir la democràcia social i econòmica. Imaginar per un moment que «ja estem guanyant» o «estem deixant de perdre», pensar en com seria aquella altra societat. I tot seguit intentar portar el tipus de vida somniat, alenar la coherència personal i col·lectiva, amb pràctiques comunes que s’hi apropin tant com sigui possible. Construir des de l’ara mateix noves maneres de treballar, de consumir, de relacionar-nos, de conviure. Tot seguit us proposem 10 maneres de fer-ho des de l’economia solidària. Per començar ja a desenganxar-nos del capitalisme. Perquè cada gest quotidià és també política i perquè la vida quotidiana és l’únic espai alliberat del que disposem per demostrar i demostrar-nos que hi ha alternatives.

(1) QUE NO T’ATURI NINGÚ
Estàs a l’atur però tens alguna idea viable que podria funcionar? Comparteix-la amb altres persones amb qui tinguis confiança. Polint-la i assessorant-vos podríeu muntar una cooperativa i treballar per a vosaltres organitzant-vos de manera democràtica.
[Més informació a: www.cooperativesdetreball.coop]

(2) FES TEVA LA ‘TEVA’ EMPRESA
La ‘teva’ empresa està a punt de plegar, perquè l’amo es jubila o perquè diu que ‘no li surten els comptes’? No t’hi resignis, potser és viable i podria passar a mans dels que hi treballeu, convertint-a en cooperativa! Així ho han fet ja empreses com la cooperativa Mol-Matrc (matriceria, Barberà del Vallès), Gramagraf (arts gràfiques, Badalona) o Cemid (automitzacions industrials, Terrassa).
[més informació a www.aposta.coop]

(3) IDEES D’ESQUERRES PERÒ BUTXACA DE DRETES?
Qui no juga al pòquer mai perd al pòquer. No deixis els teus estalvis en bancs i caixes bancaritzades per a què segueixin especulant i enriquint-se a costa teva. Diposita’ls en entitats financeres que funcionan amb criteris transparents i democràtics i que presten els diners a projectes socials, solidaris i ecològics. A Catalunya hi ha fins a quatre entitats de finances ètiques.
[més informació a www.bancaetica.cat]

(4) ASSEGURANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES
Les companyies d’assegurances també juguen amb els diners dels assegurats en aquest casino global que són les borses. Però ara ja pots fer una assegurança socialment responsable. Algunes cooperatives i empreses asseguradores de l’economia solidària han aconseguit el segell Ethsi, que certifica la sostenibilitat social i ambiental i la transparència dels productes asseguradors.
[més informació a www.ethsi.net]

(5) CONSUMEIX CONSCIENTMENT i RESPONSABLE
Es creen coses positives amb cada euro que gasto? O es fan guerres per controlar els recursos que utilitzo? Contribueixo a mantenir empreses que danyen el medi ambient o exploten les treballadores? Compro a la franquícia de la multinacional o bé a la botiga del barri? Hi ha altres persones, espècies o ecosistemes que pateixen a causa del meu nivell de vida? Intentem practicar un consum conscient i responsable: en cooperatives, a casa (bombetes de baix consum, estalviadors d’aigua…) o al comerç de proximitat i solidari (comerç just).
[més informació a www.xarxaconsum.net]

(6) COMPRA MENYS PER VIURE MILLOR
La publicitat compulsiva ens impulsa a consumir sempre més, quan tots els estudis coincideixen que, un cop satisfetes les necessitats bàsiques, tenir més coses no ens fa pas més felices. Defugim el consumisme irracional. Estlaviem diners i residus reduint la compra superflúa, aconseguint també el que necessitem en les fires d’intercanvi, en els mercats de troc i amb les compres compartides. Perquè no compartir amb les amistats viatges en cotxe, roba, música, llibres, cases…?
[més informació a: www.noetmengiselmon.org]

(7) MENJA SA I REFORÇA EL CAMP
Fes-te soci o sòcia de la cooperativa de consum agroecològic del teu barri o poble. Menjaràs més sa, t’enxarxaràs comunitàriament i ajudaràs a garantir la supervivència de la nostra pagesia, amenaçada per les multinacionals. Ja hi ha més de 300 grups de consum ecològic a tot Catalunya.
[més informació a www.ecoconsum.org]

(8) L’HABITATGE ÉS UN DRET, NO UN LUXE
Famílies a qui els bancs fan fora del pis per no poder pagar la hipoteca i a sobre els obliguen a seguir pagant el deute. Milers de desnonats. Però només la solidaritat veïnal i la desobediència ja van aturar l’any passat més de 200 desnonaments, revertint des del suport mutu els pitjors efectes de la crisi. Cerquem alternatives perquè tothom tingui un sostre a un preu raonable: cases compartides, ocupació i masoveria urbanes, autoreducció col·lectiva dels preus abusius, cooperatives d’habitatge de nou tipus.
[Sobre la lluita contra el frau hipotecari: afectadosporlahipoteca.wordpress.com/
[Sobre cooperativisme d’habitatge: www.sostrecivic.org i www.cov-elprat.es]

(9) REPARTIM EL TREBALL… TAMBÉ EL DOMÈSTIC
Distribueix-te equitativament amb les persones amb qui convius el treball domèstic i d’atenció a les persones necessitades (una ‘feina invisible’ que representa el 22% del PIB). Encara avui a aquests tasques reproductives no se’ls dóna preu ni valor quan són imprescindibles per a al vida i recauen sempre sobre les dones.

(10) COMENÇA A VIURE SENSE DINERS
Arreu de Catalunya estan naixent xarxes d’intercanvi de productes, serveis i coneixements, bancs de temps o espais que ja funcionen amb moneda social pròpia, com ara al Montseny, Barcelona o Tarragona Participar d’aquestes xarxes et permet obtenir el que necessites sense euros, només mitjançant l’ajuda mútua.

Ni amb el nostre nom, ni amb el nostre treball, ni amb el nostre consum, ni amb els nostres diners.
No es tracta de sortir de la crisi per seguir amb el capitalisme, sinó sortir del capitalisme que provoca les crisis. Es tracta de començar a construir des d’ara embrions d’una economia democràtica, equitativa i sostenible. Una economia al servei de les persones i no dels mercats. A Islàndia ja ho esten fent: es neguen a pagar deutes aliens, empresonen banquers i jutgen els ministres còmplices.

www.xes.cat

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya