La Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears ha publicado su primer Barómetro Cooperativo, una herramienta pionera que pretende radiografiar el estado de las cooperativas de trabajo en el territorio de las Islas Baleares. Este proyecto de autodiagnóstico, impulsado con fondos europeos, busca contribuir a la expansión de la economía social a través de datos clave sobre el impacto económico y social del cooperativismo.

Según los datos recogidos en 2023, actualmente existen unas 350 cooperativas activas en las Islas, entre las que destacan 220 cooperativas de trabajo asociado, 53 microcooperativas, 51 agrarias y 12 de iniciativa social. Aunque representa un porcentaje reducido en comparación con el número total de empresas en Baleares, el cooperativismo está ganando terreno, impulsado por cambios legislativos favorables a las microcooperativas.

El Barómetro revela que el 81,82% de las cooperativas encuestadas han mantenido su nivel de empleo respecto a 2022, sin pérdida alguna de puestos de trabajo. En cuanto a los ingresos, el 54,55% de las cooperativas encuestadas facturan menos de 200.000€, y un 27,27% superan esta cifra. También se destaca que el 81,82% han aumentado su facturación respecto al año anterior, y el 54,55% contempla un 2024 aún más positivo.

A pesar del tamaño limitado de la muestra utilizada para el estudio, la UCTAIB valora de forma positiva los resultados y se compromete a seguir trabajando en este proyecto para mejorar el acompañamiento a las cooperativas y hacer crecer el movimiento cooperativo en las Islas Baleares.

El barómetro puede consultarse en la web de Mercat Social Illes Balears.

Es necessita aquesta eina per millorar els processos de producció, augmentar l’eficiència, fer productes nous i facilitar la feina de les persones que hi treballen.

Què és S’Obrador?

S’Obrador és un espai col·lectiu impulsat per APAEMA i la cooperativa Fruits Secs en el qual s’ofereix un servei de transformació agroalimentària per a pagesos i pageses ecològiques de Mallorca des de 2019. Es tracta d’una cuina semi-industrial equipada per elaborar una gran diversitat de producte elaborat, des de confitures, salses, cremes, torrons, sucs frescos i pasteuritzats, llegums cuites, vegetals i fruita deshidratada, etc. Més informació de S’Obrador aquí.

Per què es necessita la vostra ajuda?

La marmita industrial que es vol adquirir és essencial per augmentar la capacitat de producció i assegurar que tots els processos es facin de manera més eficient i segura. Amb aquesta eina, es podrà:

• Automatitzar processos d’elaboració.
• Facilitar la feina de les persones que treballen a S’Obrador.
• Homogeneïtzar les elaboracions.
• Fer nous productes.
• Escalar determinades receptes per arribar a grans consumidors.

Recentment, s’ha concedit a APAEMA una ajuda que cobreix el 50% de valor d’aquesta màquina. La campanya de micromecenatge a través de Goteo va destinada a finançar el 50% restant. Si no s’arriba al mínim, no es podrà comprar.

Com podeu ajudar?

Participar és molt senzill! Podeu fer una aportació a través de la pàgina de la campanya a Goteo: Una marmita per a s’Obrador. Qualsevol contribució, per petita que sigui, ens apropa una mica més a l’objectiu. A més, a canvi de la vostra generositat, s’han preparat una sèrie de recompenses que segur que us encantaran!

COL·LABORA en goteo.org

Podeu fer la vostra aportació a través d’aquestes dues vies:

1. Seleccionant directament la recompensa que vos interessi rebre.
2. Clicant a “Cofinança aquest projecte”. Des d’aquesta pàgina podreu fer una donació renunciant a la recompensa, o bé escollir una recompensa i aportar una quantitat econòmica superior a l’estipulada.

Podeu seguir totes les novetats de la campanya i compartir-la amb els vostres contactes a través de les xarxes socials.

Talment en Panoràmix, necessitam la marmita amb la qual poder cuinar pocions per enfortir el moviment agroecològic i accelerar la transició cap a una Mallorca més verda i més justa.

CONCLUSIONS DE LA JORNADA SOBRE ELS FULLS DE RUTA DE LES INSTITUCIONS COMPETENTS EN POLÍTIQUES SOCIALS

Qualitat, col·laboració i agilització varen ser les principals conclusions de la jornada de treball que va tenir lloc ahir al saló d’actes de la FELIB i de forma telemàtica “Fulls de ruta de les institucions competents en polítiques socials” organitzada per Tercer Sector Social Illes Balears amb el suport de l’estalvi ètic de Colonya Caixa Pollença.

Qualitat

Per seguir millorant la qualitat i estabilitat dels serveis és fonamental l’ampliació de places i avançar en la concertació amb entitats del Tercer Sector Social i altres fórmules, com els convenis singulars, en aquells àmbits que estam més endarrerits: acreditacions, cartera de serveis… Això aniria en benefici de totes les parts, administració, entitats, i sobretot persones ateses.

Col·laboració

La col·laboració estreta per desenvolupar les polítiques socials, és necessària tant entre administracions, però també i sobretot amb el Tercer Sector Social. Això implica: allunyar les polítiques socials de la lluita partidista, potenciar espais de participació efectius i afavorir el consens, de forma que no es doni cap passa sense comptar amb les entitats, que són les que tenen els millors coneixements, les que primer detecten les noves necessitats i apliquen les innovacions.

Agilització

El rigor i el garantia de qualitat dels serveis no han de ser incompatibles amb la reducció burocràtica i la simplificació administrativa, especialment en els tràmits més complexos com els acreditacions de serveis.

En la jornada varen participar més de 60 persones vinculades tant a entitats socials com a institucions públiques, especialment ajuntaments.

Andreu Grimalt, president de Tercer Sector Social Illes Balears, va obrir la jornada defensant l’important paper del Tercer Sector Social en les polítiques socials. Posteriorment es varen presentar els fulls de ruta per a aquesta legislatura de les principals institucions competents en polítiques socials. Varen intervenir José Falcó, director general d’Afers Socials del Govern, Guillermo Sánchez, president de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, Lourdes Roca, regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament de Palma, Carolina Escandell, consellera de Benestar Social del Consell d’Eivissa, i de forma telemàtica Carmen Reynes, consellera de Benestar Social del Consell Insular de Menorca.

De la intervenció de José Falcó, destacam l’aposta per enfortir el Tercer Sector Social, agilitzar els tràmits administratius, promoure la història social única, les inversions en equipaments i el manteniment de les estructures de les federacions.

Guillermo Sánchez també va destacar la col·laboració amb el Tercer Sector Social, així com la necessitat de deixar les polítiques socials al marge de la lluita partidista, posant com a exemple el Pacte per la Inclusió  Social. Insistí en avançar des de l’IMAS en la concertació amb entitats, en la simplificació documental, en la modificació del decret d’acreditacions i en el manteniment de totes les subvencions, excepte el bo social.

Lourdes Roca presentà els eixos de les polítiques socials de l’Ajuntament de Palma: implicació del Consell municipal de Serveis Socials, aplicació del Pacte d’inclusió, pla estratègics de subvencions i ampliació dels convenis singulars i de la concertació amb entitats, reserva de contractes, clàusules socials i col·laboració amb els empreses d’inserció.

Carolina Escandell exposà les prioritats del Consell d’Eivissa: desenvolupament de la cartera de serveis a través de la concertació amb el Tercer Sector Social, pla d’inversions, argilització de l’acreditació de serveis, subvencions per a estructura d’entitats socials, promoció de la inserció sociolaboral en centres especials d’ocupació d’iniciativa social i empreses d’inserció ajudant als ajuntaments en la contractació pública social, millora del diagnòstic de la situació social a Eivissa…

Carmen Reynes, des de Menorca, també recalcà la importància de la col·laboració amb el Tercer Sector Social a través d’ajuts nominatius i convocatòries de subvencions, la importància de la planificació a llarg termini amb capacitat d`adaptació a les necessitats, de la formació contínua dels professionals, i de la col·laboració entre administracions, especialment amb els ajuntaments.

En el debat final amb el públic assistent es va posar de manifest la necessitat de fer efectiu el dret a l’accessibilitat universal, evitant qualsevol forma de discriminació i facilitant una finestra social única, i la necessitat de transversalitat de les polítiques socials amb altres polítiques públiques que incideixen en el benestar de la ciutadania: salut, educació, habitatge…

La Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears) compleix 25 anys i ho vol celebrar en un acte que tendrà lloc el proper dimarts dia 14 de novembre al Centre Flassaders de Palma:

18:30 h (Saló d’actes): Acte de commemoració  del 25è aniversari. Amb la intervenció de:
– Antoni Pons Cañellas, fundador de REAS Red de Redes
– Maria Jaume Jaume, presidenta de REAS Balears
– Un escenari de futur esperançador sobre el paper de l’economia solidària

19:30 h (hall): inauguració de l’exposició “Passat, present i futur de l’economia solidària a les Illes Balears” i refrigeri
– Arbre del futur: aporta la teva visió!

Volem celebrar-ho amb tu!

Confirmacions d’assistència: reas-ib@reasnet.com

Se fa públic el tercer i últim informe de la sèrie “Evolució de les transicions”, amb dades sobre diversificació econòmica, sector immobiliari, economia social, sector agrari i turisme. En aquest informe ha treballat el grup de transició econòmica de l’Observatori de les Transicions.

La tercera publicació de la sèrie recull fins a 48 indicadors que permeten veure l’evolució de la transició econòmica, amb enfocament en dades macroeconòmiques (diversificació econòmica, sector immobiliari, economia social i capacitat inversora de la societat), indicadors d’agricultura (producció i renda agrària, relleu generacional i igualtat de gènere) i indicadors de turisme (càrrega turística, economia del turisme, impost turístic i percepció dels residents).

A la publicació han participat 9 experts i expertes en transició econòmica de les diferents entitats del Fòrum.

A la roda de premsa han participat Jaume Garau (Fundació Iniciatives del Mediterrani), Jordi López (Mercat Social), Nofre Fullana (APAEMA) i Alfonso de Oleza (consultor independent de l’Observatori de les Transicions del Fòrum).

PRINCIPALS CONCLUSIONS DE L’ANÀLISI DE DADES (2019 – 2022)

1. DADES MACROECONÒMIQUES

Després de la crisi de la Covid, que ha afectat a tota la societat i les seves idees sobre el model econòmic, el monocultiu turístic amb el suport immobiliari continua liderant el creixement i la recuperació sense beneficis aparents entre els altres sectors. “S’ha produït una recuperació econòmica després de la pandèmia, i el motor ha estat el monocultiu turístic i el sector immobiliari, sense beneficis a altres sectors. Podríem dir que si arran de la pandèmia es va parlar de canviar de model econòmic per un més diversificat i resilient, aquesta diversificació no s’està aconseguint“, ha afirmat Jordi López a roda de premsa. “Si analitzam les dades de l’economia social i solidària, veiem que està estancada, el que és una situació no desitjada“.

No hi ha diversificació, l’economia social no creix i augmenta l’endeutament públic per atendre les necessitats socials. Les inversions estatals a través dels fons europeus encara no es noten en 2021. Sembla doncs que no estem immersos en la transició cap a un altre model econòmic, sinó que més aviat repetim els cicles econòmics típics de després de cada crisi.

2. TRANSICIÓ AGRÀRIA

Tot i que dos dels tres anys analitzats són anys excepcionals per la pandèmia i la sequera entre altres problemàtiques específiques de cada subsector, la progressió de l’activitat agrària en els darrers temps sembla prendre un camí interessant. El creixement del nombre d’explotacions censades i la Renda Agrària és indicador que alguna cosa està canviant respecte a la tendència negativa que duia l’agricultura a la nostra comunitat en les darreres dècades. Nofre Fullana, assegura que afortunadament el sector agrari està recuperant prestigi i ja no està vist malament dedicar-se a l’agricultura. A més, segons el coordinador d’APAEMA, encara que no s’està aconseguint un relleu generacional, els joves sí que tendeixen cap a l’agricultura ecològica. Caldrà veure l’evolució dels pròxims anys per determinar si la tendència a recuperar sector primari es consolida, i més quan les xifres de joves agricultors no s’han mogut. S’han de desplegar polítiques públiques que avancin cap a una equitat de gènere que està lluny d’assolir-se.

El segell ecològic, per la seva banda, continua despuntant com una alternativa que agafa força, tant en producció com en elaboració, segons les dades aportades pel CBPAE. Prest es podria arribar al 25% de la superfície agrària útil que marca Farm to Fork, l’estratègia europea publicada per la Comissió l’any 2020, de cara a 2030. Aquesta és una bona notícia per a la transició ecològica de les Illes Balears. No obstant això, l’abordatge dels reptes del sector primari és estructural i requerirà anys de reconstrucció des de la base. La incertesa que està provocant l’emergència climàtica no ajudarà. Qualsevol brot verd és benvingut.

3. TRANSICIÓ TURÍSTICA

“La transició econòmica vindrà de la transició del model turístic o no vindrà“, sentència Alfonso de Oleza. El model que domina la nostra economia s’ha fonamentat, fins ara, en un creixement constant del nombre tant de turistes com del nombre treballadors estrangers. Això produeix un increment en la pressió humana sobre el territori i els recursos primaris, com són l’aigua, l’energia i la cultura, afectant greument al medi ambient i a la qualitat de vida dels residents. En el context actual de crisi climàtica i amb les dades que tenim a la mà, ens hem de demanar si s’està produint una transició i un canvi de model. Com hem pogut comprovar clarament, la transició del model econòmic basat en el monocultiu turístic cap a un model econòmic més diversificat, menys dependent, més sostenible a llarg termini i més just, NO s’està complint, sinó que continua expandint-se amb alguns elements positius de diversificació com la millora del sector públic o l’industrial, així com el decreixement del sector agrari i de les activitats científiques.

A l’informe, se desmitifiquen algunes idees, com asegura Oleza: “Hi ha alguns mantres que es repeteixen sempre quan xerrem de turisme com que tots vivim del turisme (i resulta que 47% de la població no ha fet feina mai amb el turisme). A més, entorn del 70% de residents a les Illes opinen que arriben massa turistes, especialment durant els mesos d’estiu.”

Un indicador important al sector turístic que podria ser palanca de transició és la despesa anual turística, un fenomen que reforça la tesi que l’arxipèlag ha d’apostar per créixer en qualitat i no en quantitat en aquesta matèria però totalment insuficient per a sostenir per si mateix el canvi necessari del model productiu de les Illes. La transició a un model més equilibrat i sostenible serà un procés llarg i continu, fonamental per garantir un futur pròsper per a l’illa i els seus habitants, ja que de fet, és una indústria que ha generat molts desequilibris: el sector dels serveis i del turisme representen un 77% de les empreses. Els discursos que es fan a tots els àmbits, tant públics com privats, han de poder ser sostinguts per les dades dels indicadors clau.

Des del FSC se torna a insistir en la proposta de constituir quan abans l’Observatori de les Transicions, per fer un consens entorn els indicadors que ens demostren on estem transicionant i on no ho fem. Aquest és un projecte ciutadà a llarg termini i se vol que sigui participat per altres entitats així com les administracions públiques.

Puedes leer y descargar el informe en la web de Mercat Social Balears.

Jane’s Walk Palma és un moviment global de passejades urbanes gratuïtes guiades per ciutadans voluntaris inspirades en les idees de l’activista Jane Jacobs que té lloc cada any, el primer cap de setmana de maig.

Enguany hem participat amb la ruta “La senalla dissident: com fer de la compra setmanal una eina de transformació social?” passant per Terranostra, S’Altra Senalla i el Mercat Eco de la Plaça Patins.

Com podem convertir la nostra compra setmanal en una eina pel canvi? En aquesta ruta visitam alguns comerços a Palma on podem trobar productes locals, ecològics i de comerç just. Descobrim la importància de triar aquests tipus de productes, de conèixer l’origen dels nostres aliments (verdures i fruites, carn, cereals i altres productes de la llar) i comprendre l’impacte social, econòmic i de salut que tenen aquestes decisions de consum, alineades amb uns valors d’economia social i solidària.

Con esta nueva sección, queremos continuar presentando proyectos que forman parte el ecosistema de la economía social y solidaria en Mallorca. Inauguramos el 2023 charlando con el Lionel, de La Bacanal, un proyecto muy interesante que recorre la isla con su foodtruck ofreciendo un catering de comidas. Trabajan con producto local y ecológico y han llegado para llenar un vacío que había en el mundo de la producción cinematográfica y acontecimientos.

¿Qué es La Bacanal y que hace? Qué servicios ofrecéis?

La Bacanal -sabores & acontecimientos- es un servicio de catering de comidas. Esta es nuestra actividad principal, aunque a la vegada nos dedicamos a la creación y/o realización de acontecimientos profesionales, culturales y sociales. Somos el primer servicio 100% local y ecológico de Mallorca y estamos especializadas en el catering y craft service en el sector audiovisual. Somos una cooperativa con una food–truck, especializada en acontecimientos sociales públicos y privados.

¿Quién forma parte del equipo?

Todo va empezar como una cooperativa familiar, con en Lionel Bechara y Oscar Bechara como fundadores allá por el año 2020. Ahora la coop se ha ampliado con en Nahuel Bechara y en Nafi Barceló, cogiendo el testigo.

¿Cuál es vuestra filosofía?

Apostamos por la cultura cooperativa y a la vez queremos formar parte de sectores transformadores tanto de la economía como de la producción ecológica. Las personas que formamos parte de la cooperativa hace dos décadas que estamos dentro de los movimientos sociales y desde hace unos años hemos decidido dar el paso al ámbito económico para llevar esta transformación a nuestra cotidianidad. Vamos juntos con diferentes proyectos de «enxarxament» (enredo- proyectos colectivos) y fomento cooperativo, como Coop57, Nosotros o la Utópica. Y a la vez participamos de proyectos comunitarios como el Eléctrica Ateneo Popular. Es así como entendemos el cambio, a cada ámbito de nuestras vidas. A la vez queremos hacer accesible un catering ecológico para todos los bolsillos para que sea popular y no elitista.

¿Por qué apostáis por producto local y ecológico?

En primer lugar, es una apuesta por las economías de nuestra tierra, y que tienen cura de nuestra tierra. En segundo lugar, es un tema de salud y bienestar, por la importancia que tiene el que comemos en nuestro metabolismo. Y, en tercer lugar, queremos dar valor a los más que buenos productos que se producen en las Islas. También hay que comentar que hemos aprendido de la reflexión hecha por el grupo fundador de Terranostra supermercado cooperativo. Apostamos, en primer lugar, por el producto local y ecológico. Si no es posible las dos, damos prioridad al producto local que a los que provienen de lugares lejanos.

¿Cuáles son vuestros proveedores habituales?

Algunos de los proveedores son el supermercado cooperativo Terranostra que ya tiene creada una buena red de proveedores ecológicos y locales. También el panadero Panes Lluc con harinas de trigos antiguos/ trigos muertos y xeixa. Los lácticos/quesos nos gustan mucho los de Can Jover. Por las verduras nos proveemos directamente del mercado ecológico los sábados en la plaza patines. Estos son algunos de los ejemplos, aunque los productos ecológicos están en expansión y diversificando, esto es una muy buena noticia

¿Qué tipo de comidas ofrecéis? Qué tipos de clientes tenéis?

Nuestro servicio es completo. Desde meriendas, como cócteles hasta comidas/menús con varios platos. Cómo tenemos un foodtruck, el equipo podemos ir allá donde nos necesiten para ofrecer directamente las comidas y cocinar in situ. El tipo de cocina y sabores depende del cliente, tenemos oferta vegetariana, vegana y sin gluten. Cada cliente es un mundo con sus gustos y en esto nos adaptamos bastante bien. Por otro lado, estamos especializados en el catering para rodajes, filmaciones o por cualquier clase de craftservice de producciones cinematográficas, por nuestra experiencia en el sector de más de 10 años. Como estamos en una fase inicial, hay veces que vamos a mercados o festivales con la foodtruck también, para ir llenando nuestro calendario.

¿Cómo surgió la idea del proyecto con una foodtruck? Cómo fue el proceso de ponerla en marcha?

Pues la idea inicial surgió de la experiencia de hacer trabajo a producciones cinematográficas. Vimos que no hay ningún catering de producción ecológica/local dentro de este sector. Por otro lado, el mismo pasa con el ámbito social y solidario que no tienen la opción de un catering de este estilo. Entonces por todo esto pensamos que es una buena opción montar una iniciativa con esta filosofía. El foodtruck es una herramienta muy útil cuando se hacen catering porque te da la flexibilidad de ir a cocinar allá donde haga falta. El proyecto se comenzó el febrero de 2020, con la mala suerte de que el marzo de 2020 nos cerramos todos s casa por la COVID, entonces después de 2 años hemos decidido dar una sempenta.

Como cooperativa, ¿por qué apostáis por fórmulas de la economía social?

Somos una microcooperativa de trabajo asociado. Esto tiene que ver con todos los valores expuestos antes, puesto que la ecología humana forma parte de nuestros valores y en este sentido las cooperativas de trabajo se acercan mejor a una forma de hacer trabajo más próximo a los intereses de quienes la forman. Cómo hemos comentado antes queremos formar parte del cambio desde todos los ámbitos posibles y llevarlo a nuestras cotidianidades.

¿Por qué pensáis que es importante seguir fomentando el ESS?

Son muchos los motivos. Por una parte porque nos estamos quedando sin planeta, y esto hace que la apuesta por la vida y los ecosistemas sostenibles sea más que necesaria. Por otra, porque así fomentamos una economía circular y se diversifica el monocultivo turístico de las islas. Y por otra porque los valores del ESS se dirigen hacia una sociedad más igualitaria, ecológica y justa que la que vivimos actualmente.

Enguany ha estat un any bastant mogut per a Mercat Social. Ja fa un parell d’anys que, d’acord amb l’objectiu general de promoure la diversificació econòmica i la producció local a Mallorca en el marc d’estratègies de desenvolupament local, es va posar en marxa el projecte ESS Local. Aquest projecte va suposar la creació i gestió d’un espai a Son Sardina des del qual es varen desenvolupar actuacions previstes als tres eixos d’actuació i que tenim en marxa des de 2021:

1) Suport a les iniciatives i empreses de l’economia social i solidària i a les seves xarxes
2) Sensibilització i visibilització del sector
3) Formació

Què hem fet aquest 2022?

En 2022, aquestes actuacions han tingut continuïtat gràcies a la partida econòmica finalista de 50.000€ aprovada pel Ple del Consell de Mallorca en sessió del 10 de març de 2022. Això ha permès consolidar aquesta tasca de foment de l’economia social i solidària en el marc d’estratègies de desenvolupament local.

A continuació vos feim un petit resum d’algunes de les accions que hem estat treballant i podeu llegir la memòria sencera aquí.

Eix 1: Suport a les iniciatives i empreses de l’economia social i solidària i a les seves xarxes
A través de les actuacions previstes en aquest eix s’ha treballat per potenciar i afavorir les empreses d’economia social i solidària en l’àmbit local a través d’accions de suport i assessorament a projectes emergents, promoció econòmica i intercooperació, així com facilitant l’accés de l’ESS a ajuts i subvencions, als fons europeus Next Generation i a la contractació pública.

El projecte d’incubadora d’iniciatives emergents i espai de coworking d’ESS Local, ha permès la cessió d’espais de treball i per a reunions i activitats al local de Son Sardina a entitats de l’ecosistema de l’economia social i solidària de Mallorca, projectes d’emprenedoria social i iniciatives emergents. També ha oferit espais de coworking. Entitats com Bauma Altres Perspectives S. Microcoop, Eticentre, Centre per a la Gestió Ètica de l’Empresa, Illes Balears Empreses d’Inserció o Fem Infància estan fent ús d’aquests serveis.

A més, hem cedit el local per a reunions i activitats d’entitats de l’ecosistema de l’ESS a 9 organitzacions, per a 51 activitats.

En aquest mateix eix, hem donat suport a 12 projectes emergents per al desenvolupament d’accions genèriques, amb instruments de diagnòstic i assessorament i informació sobre convocatòries d’ajuts; i accions específiques d’assessorament i derivació a projectes concrets en funció de les necessitats. Una vegada creades en 2021 la guia de derivacions i el formulari web d’informació inicial sobre els projectes a assessorar, en 2022 s’ha treballat en el protocol d’accions d’assessorament, en els instruments de diagnòstic, així com en les accions personalitzades que s’ofereixen des del projecte i les derivacions a altres recursos específics d’assessorament vinculats a l’ecosistema de l’economia social i solidària (anàlisi de la viabilitat del projecte, maduració del projecte, pla de comunicació).

La intercooperació té sempre un espai essencial amb la intenció de detectar necessitats comunes i de mancomunació de proveïdors i serveis com a estratègia de consolidació empresarial. Això s’ha fet des dels tallers d’intercooperació, coordinació entre les empreses d’inserció de Mallorca, amb el grup de treball d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i la visita al Districte cooperatiu de Sants.

La promoció de la compra pública responsable ha sigut també clau en la nostra estratègia, amb l’assessorament a administracions públiques i a empreses d’inserció que participen en processos de licitacions, seguiment de la contractació pública social i formació, sensibilització i incidència a administracions sobre criteris socials en les contractacions públiques contemplats en la normativa.

Eix 2: Sensibilització i visibilització del sector

Amb les actuacions de l’eix de sensibilització i visibilització s’ha treballat en la millora del coneixement de l’ESS per part de la societat en general, i específicament, de les administracions locals, els mitjans de comunicació i els agents de promoció econòmica local; tant a través de relacions amb administracions locals, com de l’elaboració de directoris locals, la participació en fires i la realització d’activitats i accions de sensibilització i comunicació a través de les nostres xarxes socials i butlletí.

Per això aquest 2022 vàrem decidir renovar la web de Mercat Social per visibilitzar els nostres serveis com l’assessorament, el catàleg digital d’ESS i local d’Illes Balears amb la possibilitat d’omplir un formulari per inscriure-s’hi, etc. Vàrem fer l’encàrrec a Freepress, que és una cooperativa de comunicació. A més, vàrem fer una presentació i difusió del Directori d’ESS Local del Pla de Mallorca, així com de la guia de Compra Pública Responsable. Enguany hem apostat per organitzar activitats que ens permetessin visibilitzar algunes temàtiques relacionades amb l’economia social i solidària: agroecologia, història i memòria del cooperativisme, reptes de la transició econòmica a Mallorca, i també hem tingut moments de celebració: la inauguració de l’aula de formació Liliana Deamicís en ESS Local amb la festa d’estiu, la nostra participació en les festes de Son Sardina, etc.

Destacam l’organització de la primera edició del Fòrum d’Economies Transformadores, un espai per intercanviar experiències, coneixements i reptes amb persones i projectes d’ESS, entitats, organitzacions, activistes i totes aquelles persones interessades en una economia de les persones i les comunitats. 

Eix 3: Formació

Amb les accions de formació s’ha volgut millorar el coneixement de l’economia social i solidària i els seus instruments, tant a través d’actuacions pròpies com de la col·laboració amb altres iniciatives de formació que incideixen en les mateixes temàtiques.

El projecte ESS Local disposa d’un pla de formació propi amb tres cursos dirigits a diferents públics: agents d’orientació i promoció econòmica local (emprenedoria col·lectiva i cooperativisme), personal al servei de les administracions que participen en la tramitació d’expedients de contractació (compra pública responsable) i projectes d’economia social i solidària i agents d’orientació i promoció econòmica local (fomentar la intercooperació al territori).

En 2021 es va elaborar la guia didàctica sobre compra pública responsable, editada i difosa en 2022. També en 2022 s’ha elaborat una segona guia de suport al programa formatiu, sobre emprenedoria col·lectiva i cooperativisme, que es té previst editar i difondre amb el projecte de 2023.

L’any que ve volem seguir avançant: volem publicar la guia d’emprenedoria col·lectiva, presentar el catàleg d’ESS Local del Raiguer i seguir fomentant l’economia social i solidària a través de diferents accions que vos anirem contant.

Seguim!

Llegeix la memòria d’ESS Local 2022