Fòrum COOPUBLIC Paìs Valencià: Administracions que cooperen, territoris que avancen

L’Economia Social i Solidària (ESS) porta anys demostrant que un altre model de desenvolupament és possible: més just, més sostenible i més arrelat en el territori. Però perquè aquest model es consolidi, fa falta que les administracions públiques i la ESS caminin en la mateixa direcció, compartint coneixement i construint juntes les polítiques que ho fan possible.

Amb aquest propòsit realitzarem en el marc del projecte COOPUBLIC un cicle de fòrums en línia territorials concebuts com a espais de trobada entre administracions públiques, entitats i empreses de l’Economia Social i Solidària, i organitzacions de la societat civil del territori valencià.

Programa de la jornada

Ens posem en context. Presentem el projecte COOPUBLIC, les seves claus sobre coproducció de polítiques públiques, i ens coneixem entre les persones participants.

Compartim experiències. Una taula de bones pràctiques amb veus de l’administració pública i de la ESS, amb exemples reals de cooperació públic-comunitària. En aquesta sessió comptarem amb

• Benito Pérez Agüera, Coordinador de la OVI Sole Arnau Ripollés de Castelló i
• Salvador Pérez, membre de De el Camp a la Taula, d’Albal

Treballem juntes. El nucli de la jornada: un treball en grup per a indagar, per temes i sectors, quina cooperació públic-comunitària existeix ja en el territori, què l’afavoreix, què la dificulta i com potenciar-la.

Tanquem i mirem a octubre. Posem en comú el treballat i ens emplacem al fòrum en línia del 9 d’octubre que reunirà diferents territoris.

Com inscriure’t

AQUÍ pots accedir a l’enllaç d’inscripció

Aquest fòrum forma part del Cicle de Fòrums COOPUBLIC, impulsat per REAS Red de Redes en el marc del projecte COOPUBLIC_ESS, finançat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. Aquesta publicació ha estat realitzada amb el suport financer del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. El contingut d’aquesta publicació és responsabilitat exclusiva de l’entitat subvencionada i no reflecteix necessàriament l’opinió del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030.

(CAST)

Foro COOPUBLIC PAÌS VALENCIÀ: Administraciones que cooperan, territorios que avanzan

La Economía Social y Solidaria (ESS) lleva años demostrando que otro modelo de desarrollo es posible: más justo, más sostenible y más arraigado en el territorio. Pero para que ese modelo se consolide, hace falta que las administraciones públicas y la ESS caminen en la misma dirección, compartiendo conocimiento y construyendo juntas las políticas que lo hacen posible.

Con ese propósito vamos a realizar en el marco del proyecto COOPUBLIC un ciclo de foros online territoriales concebidos como espacios de encuentro entre administraciones públicas, entidades y empresas de la Economía Social y Solidaria, y organizaciones de la sociedad civil del territorio valenciano.

Programa de la jornada

Nos ponemos en contexto. Presentamos el proyecto COOPUBLIC, sus claves sobre coproducción de políticas públicas, y nos conocemos entre las personas participantes.

Compartimos experiencias. Una mesa de buenas prácticas con voces de la administración pública y de la ESS, con ejemplos reales de cooperación público-comunitaria. En esta sesión contaremos con

• Benito Pérez Agüera, Coordinador de la OVI Sole Arnau Ripollés de Castelló y
• Salvador Pérez, miembro de Del Camp a la Taula, de Albal.

Trabajamos juntas. El núcleo de la jornada: un trabajo en grupo para indagar, por temas y sectores, qué cooperación público-comunitaria existe ya en el territorio, qué la favorece, qué la dificulta y cómo potenciarla.

Cerramos y miramos a octubre. Ponemos en común lo trabajado y nos emplazamos al foro online del 9 de octubre que reunirá a diferentes territorios.

Cómo inscribirte

AQUÍ puedes acceder al enlace de inscripción

¡Te esperamos!

Este foro forma parte del Ciclo de Foros COOPUBLIC, impulsado por REAS Red de Redes en el marco del proyecto COOPUBLIC_ESS, financiado por el Ministerio de Derechos Sociales, Consumo y Agenda 2030.  Esta publicación ha sido realizada con el apoyo financiero del Ministerio de Derechos Sociales, Consumo y Agenda 2030. El contenido de dicha publicación es responsabilidad exclusiva de la entidad subvencionada y no refleja necesariamente la opinión del Ministerio de Derechos Sociales, Consumo y Agenda 2030.

REAS Red de Redes apoya e invita a secundar la convocatoria de Huelga General de la Comunidad Valenciana, respaldando el apoyo a la convocatoria de XEAS País Valenciá.

El 29 de mayo, siete meses después de la DANA, tenemos una oportunidad de contestar como pueblo.

Hay convocada huelga general en la Comunidad Valenciana: no sólo por las víctimas de la emergencia climática y la nefasta gestión política del 29 de octubre, sino que es una llamada por otra forma de vivir: contra el negacionismo climático, contra el capitalismo que nos asfixia, por un futuro digno.

Esta huelga no será el fin de nada. Pero puede ser un paso hacia la reconstrucción de lo que somos: desde abajo, con dignidad, imaginación y palabras nuevas. Hay que rebelarse, sí. Pero también es necesario cuidarnos, escucharnos y tejer una vida que tenga sentido.

👉 La Economía Solidaria valenciana nos sumamos porque es hora de salir de aquí juntas.

#VagaGeneral29M  #XEAS

El fons permetrà una reconstrucció amb una visió transformadora i de llarg termini, amb una perspectiva d’arrelament al territori i guiada per valors ecosocials.

La destinació i quanties concretes del fons -a entitats de l’ESS i el teixit comunitari- les anirem fent saber properament quan tinguem més informació, un cop els col·lectius i entitats del País Valencià puguin deixar enrere l’etapa d’atenció bàsica a l’emergència i centrar-se en aquesta recuperació justa, ecològica i arrelada al territori.

Tanmateix, la solidaritat continua! Encara hi ha molta feina a fer i moltes coses que hi podem aportar. Així que atentes a les nostres xarxes!

Des de XEAS volem agrair de tot cor totes les aportacions rebudes al Fons Comunitari per la DANA, una resposta col·lectiva i solidària per ajudar el País Valencià en un moment tan complicat com aquest.

Com totes sabem el passat 29 d’octubre, el nostre territori va entrar en un estat d’emergència i crisi derivada de la DANA, amb inundacions que van colpejar durament nombrosos municipis de la província de València. Els seus efectes han estat devastadors, afectant greument les nostres vides, pobles i carrers.

Un agraïment a l’esperança col·lectiva

Malgrat el dol per les pèrdues humanes i materials, també vivim moments d’agraïment. Gràcies a les respostes col·lectives, les iniciatives solidàries i les aportacions als diferents fons existents, s’està fent el possible per atendre les necessitats del territori i de les persones afectades. A més, en el cas del Fons Comunitari, la vostra ajuda econòmica és fonamental per bastir una reconstrucció baix la visió i els principis de l’Economia Solidària.

Xarxes de suport mutu com a ferramenta clau

En aquest temps d’emergència, les xarxes de suport mutu han estat essencials per sostenir els treballs de recuperació. L’ajuda d’altres territoris ha enfortit aquestes xarxes en un moment de fragilitat, convertint també aquest Fons en una eina estratègica per consolidar iniciatives que fomenten respostes col·lectives davant les crisis actuals.

Reconstrucció i transformació

Encara vivim en un moment d’emergència, però ja podem començar a albirar la reconstrucció. Amb el Fons Comunitari, des de XEAS volem escoltar les necessitats del territori i establir línies estratègiques per garantir una recuperació digna en tres àmbits essencials:

• Habitatge i vida comunitària.
• Agroecologia i territori.
• Economia de proximitat.

Al mateix temps, volem que aquesta reconstrucció també es base en la transformació. Des de l’arrelament al territori i els valors d’una transició eco-social, pretenem impulsar projectes que esdevinguen llavors d’un futur més just i compartit.

Superem l’objectiu mínim: segueix col·laborant!

Gràcies al vostre suport, hem superat l’objectiu mínim de finançament. A data d’avui s’han superat els 40.000 euros. Ara volem arribar a l’objectiu òptim. Per aquest motiu us convidem a seguir compartint aquesta campanya amb persones i entitats que hi puguen estar interessades. Juntrs, seguitrm enfortint el teixit comunitari per construir un futur millor per al País Valencià.

Moltes gràcies pel vostre suport.

Queridas,

Ante la devastación y la grave tragedia humana derivada de la DANA que ha golpeado duramente las tierras del País Valenciano, manifestamos nuestra solidaridad con todas las personas y comunidades afectadas que hoy vivimos las calamidades de un fenómeno que nos recuerda la urgencia de tomar medidas de mitigación y adaptación al cambio climático.

La evidencia está clara: el cambio climático no es un problema del futuro, sino una realidad devastadora para la humanidad, especialmente para las trabajadoras y los trabajadores. Somos las más vulnerables las que pagamos las consecuencias, también climáticas, de ese modelo económico. Cerca y en cualquier otro lugar del mundo.

Ante esta crisis humana, debemos responder con solidaridad y apoyo mutuo. Es hora de cambiar la corriente, y ese cambio sólo puede empezar con nosotros. Como sociedad debemos dejar de normalizar la destrucción de nuestro entorno y el sufrimiento humano. Debemos acabar con un modelo que se fundamenta en la dominación de la naturaleza, el crecimiento ilimitado, la destrucción del territorio y la negligencia hacia el bienestar colectivo.

Es el momento de movilizarse para ayudar a las comunidades afectadas, garantizar el conjunto de bienes y servicios necesarios para la reproducción social y la dignidad de la vida. Es el momento de exigir también responsabilidades políticas, por eso la Red de Economía Solidaria apoyamos las manifestaciones que se han convocado para el sábado 9 de noviembre por todo el País Valenciano: Valencia, Alicante, Elche… Animamos a asisitir ya mostrar el rechazo a esta gestión y al maltrato que hemos recibido como pueblo por parte del gobierno autonómico.

La zona afectada tardará mucho en recuperarse porque la destrucción ha sido profunda y devastadora. La reconstrucción material, social y psicológica será una tarea ingente y de largo recorrido y requerirá que estemos presentes durante el tiempo necesario, especialmente cuando el foco mediático baje de intensidad. Mantener este compromiso en el tiempo es esencial para fortalecer a estas comunidades en todos los aspectos y para garantizar una recuperación que responda a las necesidades reales de las personas afectadas.

Porque debemos movernos por la vida, debemos movernos para cambiar el rumbo de la historia.

Con solidaridad y determinación,
la Red de Economía Solidaria del País Valenciano

Puedes leer directamente en comunicado aquí

L’Economia Social i Solidària (ESS) al País Valencià es troba en una cruïlla. D’una banda, per la creixent expansió d’un model econòmic i sociolaboral que no atén consideracions ètiques i morals, i d’altra, per la conjuntura política de regressió i pèrdua de suport institucional. El context actual porta l’ESS a la necessitat de repensar les formes de sostenir models alternatius de consum i d’organització del treball.

L’ecosistema de l’Economia Social i Solidària (ESS) al País Valencià compta amb una llarga trajectòria històrica que està ineludiblement lligada a les formes tradicionals de fer economia, i a una estructura productiva molt concreta. Entre d’altres, podríem identificar el cooperativisme agrari i l’associacionisme obrer com a fites originàries de l’ESS al País Valencià, a finals del segle XIX i principis del XX.

Tanmateix, durant la dècada dels 80, i amb el final del franquisme, que va suposar el desmantellament de moltes d’aquestes organitzacions, l’ESS va reviscolar parcialment amb el sorgiment del tercer sector que incloïa no només cooperatives, sinó també associacions, fundacions i empreses socials. A partir d’ací, l’arribada del segle XXI va significar la diversificació de l’ecosistema cap a sectors com les finances ètiques o l’energia, i formes jurídiques com les cooperatives de treball associat, les empreses d’inserció laboral o les mutualitats. Alhora, amb la creació en 2014 de la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària del País Valencià (XEAS-PV) començaren a aparèixer les primeres entitats representatives de l’ESS, i en l’àmbit legislatiu es va començar a conformar un marc que encara es troba en els seus primers estadis d’evolució.

Es determina una composició basada en entitats de dimensions molt reduïdes i amb un abast prou limitat territorialment

Tot i que actualment l’ESS al País Valencià suposa un ecosistema consolidat, situat com un actor de rellevància a la societat i amb certa capacitat d’interlocució amb l’administració i els moviments socials; resulta innegable que ha d’afrontar una gran quantitat de reptes per tal d’adaptar-se a les actuals circumstàncies i no perdre de vista el seu eix vertebrador fonamental: la transformació social i la generació de models de treball i consum alternatius al capitalisme. Des de XEAS-PV s’ha iniciat una reflexió per tal de fer front a un context marcat per la creixent expansió d’un model econòmic i sociolaboral que no atén consideracions ètiques i morals, junt amb una conjuntura política de regressió i pèrdua de suport institucional. Per tal d’acompanyar aquesta reflexió, s’ha elaborat un estudi que identifica algunes de les principals problemàtiques i reptes de futur que afronta l’ecosistema de l’ESS al País Valencià. L’informe es va presentar públicament el passat 16 d’octubre, a la Casa de la Cultura de Xàtiva.

En primer lloc, caldria qüestionar-se fins a on arriben els límits d’aquest paradigma. Tot i que la resposta sembla evident, tenint en compte que a la Carta de Principis de l’Economia Solidària s’estableixen 6 eixos fonamentals (l’equitat, el treball digne, la sostenibilitat ecològica, la cooperació, el repartiment just de la riquesa, i el compromís amb l’entorn) que haurien de definir l’activitat i orientació de qualsevol entitat que vulga pertànyer a l’ecosistema; arreu del País Valencià existeixen molts projectes, que més enllà de la seua forma jurídica i el seu grau de compromís militant, s’alineen amb la major part dels principis de l’ESS quasi sense saber-ho. És un repte de les entitats representatives com la Xarxa el poder sumar aquestes iniciatives a l’ecosistema, generant en elles un qüestionament integral respecte a la seua orientació i formes de funcionar, en relació amb els eixos plantejats a la Carta de Principis. Així mateix, existeixen multitud de models d’economies transformadores (com l’Economia del Bé Comú o l’economia de triple impacte) amb els quals resulta necessari buscar convergències i punts en comú. Augmentar els límits de l’ecosistema és una de les condicions necessàries per a esdevindre una agent amb vertader impacte social i polític.

Per altra banda, l’estructura de l’ESS al País Valencià presenta unes característiques molt concretes, que suposen una fortalesa alhora que limiten fins a cert punt les seues possibilitats. En primer lloc, vora el 85% són microentitats que no superen les 10 treballadores. Tanmateix, aproximadament dos terços de les mateixes no superen l’àmbit d’actuació autonòmic, i només un 10% d’elles arriben a tindre una incidència internacional. Açò determina una composició basada en entitats de dimensions molt reduïdes i amb un abast prou limitat territorialment. Per altra banda, després d’un creixement sostingut des de la dècada dels 90, a partir del 2020 s’ha produït una clara davallada en relació amb la constitució de noves entitats lligades a l’ESS. En aquest sentit, la major part de les persones que conformen aquestes entitats es troben en la franja d’edat dels 30 als 40 anys.

Resulta fonamental que l’ecosistema de l’ESS es replantege el seu lloc a la societat valenciana per tractar de ser una agent amb vertader poder transformador

Però la major de les problemàtiques respecte a l’estructura de l’ESS rau en la distribució de les entitats per sectors econòmics. Només un 15% d’elles pertanyen al sector secundari. La major part del teixit productiu de l’ESS se centra en la prestació de serveis a altres empreses o a l’administració pública, a través de la generació de coneixement, estudis de recerca, serveis d’intervenció social, etc. Aquesta distribució per sectors, determina una sèrie de fortaleses (per exemple, una forta capacitat per a l’autoreflexió) però limita en gran manera la capacitat de l’ESS de respondre a les necessitats reals de les consumidores. Així, resulta complicat establir un vertader nexe amb la societat i generar un mercat social de certes dimensions. Tanmateix, moltes entitats depenen sobre manera de l’administració pública per tal de finançar-se, i tenen una capacitat molt limitada de generar fonts d’ingressos al marge d’ajudes i subvencions públiques, qüestió que en circumstàncies com les actuals de canvi d’orientació política a les institucions autonòmiques i locals, acaba per dificultar la sostenibilitat econòmica d’aquestes. Altres territoris com Catalunya suposen un exemple de com el mercat social pot arribar a abastir una ampla gamma de necessitats de consum reals, i podria ser un espill al qual mirar-se el País Valencià.

Finalment, cal destacar com l’ESS ha de continuar sent una agent que ajude a vertebrar les lluites socials del present, situant-se en un punt intermedi entre la interlocució amb l’administració pública, i l’acompanyament de processos de canvi protagonitzats pels moviments socials. En aquest sentit, es va fent tot un treball a través de projectes com Una Economia per a la Vida i Idearia: utopies d’anar per casa els quals han suposat una oportunitat per tal d’aprendre i tractar qüestions tan diverses, però tan fonamentals per al manteniment de la vida com la sobirania alimentària, l’habitatge, o les cures. A més a més, recentment es va elaborar un manifest per tal de fixar la línia política de l’organització que ha estat signat per 80 col·lectius i entitats afins.  En conclusió, resulta fonamental que l’ecosistema de l’ESS es replantege el seu lloc a la societat valenciana per tractar de ser una agent amb vertader poder transformador, sense perdre de vista el vessant estratègic que permeta la seua supervivència a llarg termini en un context desfavorable com l’actual.

Article de Guillermo Inat Trigueros Aldetall_coop. Membre de la cooperativa Aldetall i de la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària del País Valencià. Publicat a La Directa.

“Hay un fuerte compromiso en promover economías transformadoras y una creciente preocupación y voluntad por avanzar por un futuro más justo y sostenible”. Ésta es la sensación principal de la Red de Economía Alternativa y Solidaria (XEAS) después del encuentro, que también afirma que “ahora más que nunca, es un momento clave para apostar por cambios socioeconómicos, debido al contexto que vivimos: la cruce del cambio climático, el cierre autoritario de Europa frente a los refugiados y las personas migrantes, etc.”.

Las conclusiones y objetivos de futuro que han surgido del aplec ponen como prioridades fortalecer y seguir construyendo redes de apoyo mutuo y de colaboración entre las diferentes iniciativas, visibilizarlas, y trabajar para sensibilizar a la sociedad sobre la importancia de transformar economía para alcanzar los seis principios de la Carta de la Economía Solidaria.

Este primer encuentro -que quiere ser el pistoletazo de salida de otros muchos- ha querido también conseguir visibilidad e impacto y aprovechar que Valencia es capital de la Economía Social este 2024 y hacer que este “cambio de rumbo posible” llegue a todos los rincones . Se ha convertido también en una oportunidad de generar redes y sinergias: abrir nuevas oportunidades para establecer relaciones, compartir conocimientos y crear complicidades entre diferentes colectivos implicados en las economías transformadoras, especialmente en el ámbito local, pero también a una escala mayor.

El 1 de junio, en los Jardines de Viveros de la ciudad de Valencia, se organiza el primer Aplec de las Economías Transformadoras del País Valencià. Con este encuentro, desde la Red de Economía Alternativa y Solidaria del País Valencià (XEAS PV) quieren celebrar y mostrar al mundo todo el crisol de iniciativas económicas y sociales que apuestan por la transformación socioeconómica del capitalismo.

Aprovechando que Valencia es capital de la Economía Social este 2024, desde XEAS PV pretenden conseguir mayor repercusión para sus propuestas y hacer que «el cambio de rumbo posible llegue a todos los rincones y abrir nuevas oportunidades para a establecer relaciones, compartir conocimientos y crear complicidades entre diferentes colectivos implicados en las economías transformadoras, especialmente a nivel local, pero también a mayor escala».

Así, el 1 de junio el Jardín de Viveros de Valencia se convertirá en un espacio de talleres, debates, charlas, estands informativos, espacio para xicalla,… y se trataran diferentes temas: boicot económico como herramienta de lucha, antirracismo, soberanía textil, derechos de las trabajadoras del hogar y los cuidados, finanzas éticas o de soberanía alimentaria, entre otras cuestiones. También acogerá talleres para aprender sobre derecho a la vivienda, agroecología o la regeneración del suelo, entre muchos otros temas.

Todo el programa del encuentro en nuestra sección de agenda:

I Aplec de les Economies Transformadores al País Valencià

Y las actividades previas, en esta otra entrada:

Activitats pre-Aplec de les Economies Transformadores del País Valencià

El dia 14 de maig, en el marc de les activitats prèvies al I Aplec d’Economies Transformadores organitzat per XEAS, va tindre lloc a La Protectora (Saïdia) la xerrada Activem el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús a València. A l’acte assistiren al voltant de 50 persones, la majoria públic jove, atretes per conéixer de quina manera l’economia social i solidària pot estar present en la satisfacció del dret a un habitatge digne.

La vesprada va ser encetada per EntreBarris qui, a banda de presentar les altres ponents, va reflexionar sobre el context habitacional al País Valencià i va explicar el seu posicionament polític a favor d’una ciutat que pose la vida de les persones al centre i que desmercantilitze l’habitatge.

Va continuar Gustavo Machado, ex militant de FUCVAM i Professor Adjunt Doctor del Departament de Treball Social de la Facultat de Ciències Socials d’UDELAR. El company va explicar al públic com és el model uruguaià de cooperativisme d’habitatge d’ajuda mútua, un model en què les sòcies aporten la seua mà d’obra per a la construcció dels futurs habitatges, en substitució d’una aportació econòmica. Les assistents tingueren l’oportunitat de familiaritzar-se amb un model amb més de 50 anys d’història.

Seguidament, hi va intervindre Domèstiques, un espai de pensament i acció al voltant del cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús a València format per les cooperatives de treball associat Crearqció i El Rogle. Les intervinents explicaren com funciona el model de cooperativisme d’habitatge al País Valencià i quines coses cal saber per a iniciar un projecte. A més, compartiren reflexions amb el públic al voltant dels reptes que té el model a l’hora d’implantar-se com una possibilitat real, assequible i comunitària, al nostre territori.

Finalment, les preguntes d’un públic molt interessat i participatiu van permetre aprofundir en moltes de les qüestions. Amb tot, va resultar ser un dia molt esperançador per al cooperativisme d’habitatge!

Durante el mes de mayo se realizan varias actividades previas al I Aplec de les Economies Transformadores al País Valencià:

Presentació de l’Aplec de les Economies Transformadores del País Valencià

Dimarts 7 de maig
19:30h
Ateneu Popular del Pla-Carolines. C/Antoni Maura, 5. Alacant.
Amb la participació d’integrants i activistes de XEAS PV.

Es presentarà l’objectiu i treball de XEAS PV, el Manifest Canviem el rumb i l’Aplec de les economies transformadores del País Valencià.

Avançant en la transformació ecosocial del País Valencià

Dimarts 7 de maig
18:30h
Espai Transversal. C/Sorita, 17. Castelló de la Plana.
Amb la participació de XEAS, La Fundació Noves Sendes i la Cooperativa Transversal.

Es presentaran les principals conclusions del “Fòrum VISC”, una trobada que va establir i identificar, mitjançant la participació de col·lectius i activistes les vies de futur per a la transformació ecosocial del territori castellonenc. A més, es presentarà l’Aplec.

Activem el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús a València

Dimarts 14 de maig
18:30h
La Protectora. C/ de Maximilià Thous, 6. La Saïdia. València.
Amb la participació de Domèstiques, Entrebarris i Gustavo Machado, exmilitant i investigador de la Federació Uruguaiana de Cooperatives d’Habitatge per l’Ajuda Mútua (FUCVAM)

Jornada de difusió i reflexió sobre el model de cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús i el seu potencial per a desmercantilitzar l’habitatge i cooperativitzar les formes de viure.

El cooperativisme tèxtil a Argentina. Experiències de lluita des de l’economia feminista

Dimecres 22 de maig
18:30h
La Repartidora. C/del Reverend Rafael Tramoyeres, 8, Benimaclet. València.
Amb la participació de Las Amazonas (cooperativa textil de Buenos Aires), Espacio de Economía Feminista de Córdoba, Cooperativa Textiles Pigüé (Pigüé).

Marques de fast fashion com Shein, H&M o Inditex encara no han arribat a l’Argentina. El país llatinoamericà encara produeix gran part de la roba i els tèxtils que utilitza. Enfront de la vulneració de drets humans i laborals i enfront de l’augment desmesurat dels residus tèxtils, coneixerem les experiències de lluita d’algunes cooperatives tèxtils que resisteixen a aquesta economia de lliure mercat de la fast fashion que intenta dominar les maneres de vestir de gran part del món.

Hace algunas décadas, teóricas del feminismo organizacional, como Joan Acker, Marta Calàs y Linda Smircich, identificaron un fenómeno que hoy nos resulta familiar: las organizaciones no son entornos neutrales en términos de género. Este concepto, denominado “procesos generizantes”, también ha sido destacado por la Economía Feminista y numerosas organizaciones sociales. Sabemos que en nuestras organizaciones no sólo “somos género”, sino que también “hacemos género”, como bien explicaron nuestras compañeras de Mugarik Gabe en un vídeo sobre su “viaje” por el proceso de cambio organizacional feminista.

Los procesos de cambio organizacional feminista se caracterizan por la búsqueda activa de la equidad de género y la transformación de las estructuras y prácticas organizativas en consonancia con los principios feministas. Estos procesos van más allá de simplemente abordar la representación de género en la organización; se centran en desmantelar las jerarquías, roles y prácticas que perpetúan las desigualdades (no sólo aquellas relacionadas con el género, de hecho). Estos procesos no solo buscan crear entornos más equitativos y habitables dentro de la organización, sino que también pretenden contribuir a un cambio social más amplio hacia estructuras más justas e inclusivas en todas las esferas de la vida.

Huellas de un camino en red

Con el objetivo de explorar cómo las prácticas y propuesta de la economía feminista contribuían a la construcción de organizaciones más habitables en el marco de la Economia Solidaria comencé en 2029 un proceso de investigación-acción. Al calor de este proceso, se comenzó a estructurar un proceso de cambio organizacional con XEAS País Valencià, y desde donde  participé directamente en el proceso que se denominó “Cap a una XEAS País Valencià” y que ha supuesto profundos cambios en la red valenciana.

En el marco de la articulación del proceso con XEAS País Valencià (que duró algo más de un año) se realizaron múltiples entrevistas y reuniones así como diferentes encuentros  con el fin de hacer un diagnóstico de la situación de la organización y proponer una hoja de ruta para promover los cambios necesarios para construir una organización más habitable. A través del juego, del dibujo, y también del debate y la palabra, se articularon numerosos encuentros en los que participaron diferentes organizaciones de la red.

Gracias a un taller en el Congreso de Economía Feminista de 2019, se estableció el contacto y posterior vínculo con REAS Euskadi, quienes estaban atravesando su proceso de cambio organizacional feminista, conocido como “Plan Bizigarri”. Nace así un fuerte vínculo de inspiración con REAS Euskadi y el trabajo que han realizado durante 4 años en torno al concepto (aún en construcción) de “Organizaciones habitables”, para la identificación y desarrollo de modelos de organizaciones construidas desde miradas no patriarcales. Se busca así promover organizaciones abiertas, flexibles, diversas y democráticas, basadas en liderazgos cooperativos y que impulsen la participación y pongan atención no sólo en los resultados, sino también -o, sobre todo- en los procesos y en las relaciones.

Conclusiones de este caminar

Después del análisis de estas dos experiencias paralelas para la construcción de organizaciones más habitables y, en definitiva, feministas, se evidenció que impulsar procesos de cambio organizacional feminista fue una oportunidad para desaprender prácticas generizantes y construir organizaciones más habitables.

Además se extrajeron las siguientes conclusiones a nivel:

• técnico: se observó que estas organizaciones promovieron una mayor movilización de recursos, modificaciones en la estructura y diferentes modelos de trabajo, teniendo en cuenta de manera más consciente cómo el poder atravesaba estos espacios.
• político: los feminismos ganaron presencia y legitimidad en los proyectos de la organización, incrementando su participación en gran parte de las actividades, discursos e incluso en la misión y visión de las organizaciones.
• de cultura organizacional: se impulsaron numerosos cambios que, a pesar de ser los más invisibles y difíciles de identificar, fueron los que realmente permitieron que el proceso nunca terminara y que la voluntad de construir organizaciones habitables generara una revisión y cuestionamiento constante (o periódico) de las formas de hacer, estar y ser en la organización.

Las personas participantes en los procesos destacaron, así mismo, el aprendizaje personal que supuso, y se evidenció cómo estos procesos contribuyeron a transformar la cultura organizacional.

La contribución de las metodologías feministas participativas fue fundamental en estos procesos, desplegando herramientas que cuestionaron enfoques racionales y objetivos de otros procesos de cambio organizacional. También se exploraron los factores impulsores o limitantes de la transformación organizacional feminista, destacando la disponibilidad de recursos, el trabajo feminista previo en la organización y la voluntad política como elementos clave. Entre los principales desafíos se encontraba la dependencia de recursos económicos, la diversidad de entidades y la exigencia de participación. La capacidad de gestionar conflictos y la falta de visión estratégica también fueron determinantes en la profundidad de los cambios.

En conclusión, esta investigación proporcionó valiosos aprendizajes y recomendaciones para organizaciones interesadas en desarrollar transformaciones hacia espacios más habitables, inclusivos y feministas. La Economía Solidaria pudo avanzar hacia un paradigma más equitativo y sostenible, incorporando las perspectivas y prácticas del feminismo organizacional, un ejemplo sin duda para otros movimientos y organizaciones.

Para saber más…

Consulta la tesis de Marta Maicas Pérez: https://riunet.upv.es/handle/10251/194807

Consulta la web de XEAS País Valencià: https://xeas.org/2022/12/05/cronica-de-la-jornada-una-economia-per-a-la-vida/

Consulta la web de REAS Euskadi: https://reaseuskadi.eus/hacemos/organizaciones-habitables/

Volem trobar-nos. Celebrar que som moltes. Ser agosarades. Donar-li la volta a tot. Aprendre de les nostres experiències, obrir-nos a noves possibilitats, fer un pas endavant i avançar posicions. Deixar d’anar a contracorrent, canviar el corrent!

El temps ho demanda. Ens empeny a ajuntar-nos tot el gresol d’economies que apostem per la transformació socioeconòmica del capitalisme: l’economia social i solidària, les economies comunitàries, les economies feministes, les economies cooperatives, l’agroecologia i tants altres projectes que volem dissenyar un nou sistema econòmic. Aquest és el pla d’acció de la Xarxa de l’Economia Solidària (XEAS) del País Valencià per als pròxims mesos. Posar mans i caps per a preparar el I Aplec de les Economies Transformadores del País Valencià a la ciutat de València. Una trobada que ens interpel·la a totes.

A XEAS treballem convençudes de la necessitat d’articular aliances amb altres economies crítiques i amb els moviments socials del nostre territori. En aquest sentit, fa un temps que posem els nostres recursos per organitzar tot un conjunt d’activitats al voltant de diferents àmbits estratègics per a una transició ecosocial justa: el treball digne i les cures, la sobirania alimentària i el consum conscient i l’accés a l’habitatge des del cooperativisme. Aquestes han estat temàtiques que han centrat jornades, reunions i debats des de fa ja dos anys. Un període de treball a foc lent, primant la cura pel procés i l’escolta còmplice dels agents implicats, que està donant els seus fruits.

Per al 2024, seguint les balisses d’aquest itinerari, hem marcat en l’horitzó aquesta nova fita. Una trobada per mostrar la força de tantes iniciatives transformadores de caràcter socioeconòmic que hi ha al País Valencià: l’Aplec de les Economies Transformadores, tot un conjunt d’activitats per reivindicar allò que som, allò que fem i per celebrar tot l’aconseguit. Un esdeveniment travessat per debats, taules rodones, mostres d’entitats, tallers, presentacions de llibres, activitats festives… al que convidem a participar en totes aquelles pràctiques col·lectives obstinades a superar el model imperant en què s’organitza el treball i el consum.

Així, convoquem a tot l’ecosistema valencià que batega amb l’economia social més conscient, als centres socials i les seues iniciatives autogestionàries, els grups de consum i l’agroecologia, les finances ètiques, la cultura crítica, les economies feministes, els moviments d’oposició als macroprojectes energètics, a col·lectius, associacions, i tantes altres iniciatives comunitàries que tenen en el seu quefer i en els seus objectius una altra manera de relacionar-nos amb el territori, amb la resta de persones i amb la resta d’éssers vius amb els quals compartim el planeta. A totes les que compartim la voluntat per canviar el rumb, per canviar el corrent, estigueu atentes a les nostres xarxes socials! No t’ho pots perdre!

Sergi Salvador.  Forma part del secretariat tècnic de la Xarxa de l’Economia Solidària del País Valencià. Des del 2019 és soci de treball de la cooperativa sense ànim de lucre Transversal.

Article publicat a ElJornal.cat

En aquest primer Aplec de les Economies Transformadores del País Valencià (1 de juny als jardins de Vivers de València) , volem fer pinya per a mostrar-nos, per a celebrar i mostrar al món tot el gresol d’iniciatives que apostem per la transformació socioeconòmica del capitalisme a la nostra terra, i també per a trobar-nos amb companyes d’altres territoris, aprenent de les seues experiències i sabers diversos, antiracistes, decolonials, feministes, anticapacitistes.

Farem Aplec perquè cada vegada som més, perquè no estem soles, perquè volem continuar teixint xarxes de solidaritat i suport mutu a on hi capiguem totes, perquè compartim la voluntat per canviar el rumb, per canviar el corrent.

L’actual sistema capitalista i colonial ens ha col·locat en una cruïlla inevitable: ecofeixisme o transició ecosocial. Un moment clau de la història: el moment d’actuar.

D’una banda, la lluita a mort pels recursos limitats d’un planeta que agonitza, accés restringit per a una minoria privilegiada, protegida per formes autoritàries de control polític i extermini. Com a alternativa, altres formes de relacionar-nos i de fer economia, redistribució equitativa de la riquesa, del bon viure, enfortint els llaços comunitaris i apostant per una cultura de la vida que s’estén com una taca d’oli de la mà dels moviments socials i resistències d’arreu del món.

Consulta las actividades pre-Aplec en este enlace.

PROGRAMA

ESPAI FÒRUM · HAIMA 1

Inauguració de l’Aplec de les Economies Transformadores
10:30h – Participants: membres i activistes de XEAS

Presentació/anunci del hackathon per una Economia Transformadora
10:45h – Participants de la diversitat d’economies transformadores en marxa

El boicot econòmic (i cultural) com a eina per a la defensa dels drets humans. Sud-àfrica i Palestina
11:00h – Participants: BDS País Valencià, BDS National Committee (BNC), Beit al Karama (Nablus)

La sobirania textil com a eina d’emancipació
13:00h – Participants: Abdoulaye Seck de Top Manta i Carles Vercher de Cendra Gràfica

Les treballadores de llar i cures en el centre. El cooperativisme com a model per a aconseguir drets laborals
16h – Participants: Rosa Jocer Cerdà – Advocada laboralista especialista en el sector de les cures i activista jurídica de DDHH.
José Manuel Pérez Taboada- Inciso Cuida. José Ribera- Viu al Niu

Complicitats antiracistes. Enfortir la lluita antiracista des de la col·lectivitat
17:30h – Participants: RegularizaciónYa, Cooperativa La Tregua (membres del Cercle de Migracions i ESS antirracista de Coòpolis), My Mochila Coop.V

ESPAI TALLERS

HAIMA 2
Ecollaures, suport mutu i autogestió en la cadena de consum agroecològica
11:00h – A càrrec de SPG Ecollaures

El potencial de les cooperatives integrals
12:00h – A càrrec de Komun.org

Eines per combatre les injusticies de la part propietària en els contractes de lloguer
13:00h – A càrrec de El Rogle Coop. V.

Aprenguem un poc més sobre la regeneració del sòl
16:00h – A càrrec de Del Camp a la Taula

Acció social i joventut
17:00h – A càrrec de XEAS i El Rogle

Comunitats energètiques des dels barris de València
18:00h – A càrrec de Xicoteta Energia

HAIMA 3
Fem Lliga, el tinder de l’economia social
11:00h – A càrrec de la Cooperativa Transversal

Aprenem jugant: «El preu just dels aliments»
12:00h – A càrrec de la Fundació Cívica Novessendes

Confrontem les injustícies des dels models de comunicació alternatius
13:00h – A càrrec de La Directa País Valencià

Mesurament i monetarització dels valors socials i ambientals
16:00h – A càrrec de NITTÚA

Com fer les activitats del teu col·lectiu més inclusives i accessibles?
17:00h – A càrrec d’Amana Mneme

Treball de llar i cures. Exemples i consells des de projectes de l’ESS
18:00h – A càrrec d’Al Detall, Inciso Cuida i Rosa Jocer Cerdà (advocada laboralista)
Más información y detalles en https://xeas.org/aplec/

Diverses associacions, cooperatives, fundacions i empreses d’inserció han impulsat aquesta campanya que demanda, mitjançant el Manifest “Canviem el rumb, donem-li la volta a tot”, que s’aborden les enormes i creixents desigualtats socials o la crisi ecològica que pateix el País Valencià i exigeix un canvi en el model econòmic, polític i social.

Segons explica el Manifest, aquesta campanya té la intenció de posar en l’agenda valenciana la necessitat de superar la crisi ecològica i social que es travessa. L’objectiu és “incidir en la societat amb aquesta crida comuna a organitzar un model que s’adapte a les condicions de l’entorn natural i no al revés”. A més, apel·la a la classe política, en el govern i en l’oposició, a abordar la situació actual amb “determinacions valentes que suposen tallar de soca-rel la complicitat amb les dinàmiques capitalistes i extractivistes”.

Les impulsores d’aquesta iniciativa formen part de la Xarxa de l’Economia Solidària del País Valencià (XEAS-PV) i insten a totes les entitats, organitzacions i col·lectius que simpatitzen amb el contingut de la campanya “a fer un pas endavant i adherir-se a aquesta declaració d’intencions i començar a establir col·laboracions entre nosaltres per tal de fer força des de baix i encetar aquests canvis urgents”.

Entre les entitats signants trobem a la Fundació Comunitària Noves Sendes de Betxí, la Cooperativa Doble13 de Petrer, el Centre d’Estudis Rurals i Agricultura Internacional (CERAI), l’Associació del Camp a la Taula d’Albal, l’empresa d’inserció de València El Rastrell, la Xarxa Enclau, la cooperativa d’habitatge Alicante Convivencia, la llibreria de València La Repartidora, la cooperativa sense ànim de lucre de Castelló Transversal, el supermercat cooperatiu Biotremol de Sant Vicent de Raspeig, la cooperativa sense ànim de lucre de València Xicoteta Energia, o el periòdic La Directa, o la plataforma pel canvi social Nittua, entre d’altres.

Manifest:  https://xeas.org/manifest/

Le doy la enhorabuena a la familia de la economía social valenciana”, afirmó Díaz durante su intervención en la clausura del acto de presentación del Plan Integral de Impulso a la Economía Social 2024-2025, celebrada en la sede del Ministerio. Dicho acto contó con la participación también de la secretaria de Estado de Economía Social, Amparo Merino; la directora general de Economía Social y RSE, Aicha Belassir, y el comisionado especial para la Economía Social, Víctor Meseguer. Al mismo asistieron representantes de entidades de la economía social española; el presidente de CEPES, Juan Antonio Pedreño; la presidenta del OIBESCOOP, Carmen Marcuello; el director de CIRIEC-España, José Luis Monzón, y el presidente de la Comisión Científica de CIRIEC-España, Rafael Chaves.

Díaz, que previamente habló con las instituciones valencianas “para comunicarles este hito”, indicó que la decisión se ha adoptado “con un criterio de rigor”. Además, destacó “la fortaleza de la economía social valenciana, que despliega un modelo económico que es sostenible, solidario, generador de empleo”.

“Desde ya mismo, el equipo de la Vicepresidencia se pone a trabajar con las instituciones valencianas para desplegar la mejor de las capitalidades de la economía social, en este caso en València. En definitiva, que avanzamos con paso firme en la economía social, pero nos queda muchísimo por hacer”, afirmó.

En este sentido, la ministra afirmó que se irá “poco a poco”, pero añadió que “algo inmediato” será la aprobación de la Ley Integral de Impulso de la Economía Social, que decayó con la convocatoria de elecciones generales de julio de 2023.

La alcaldesa de València, María José Catalá, ha celebrado este reconocimiento “con el que el Gobierno central destaca la iniciativa municipal de promover la economía social como un valioso instrumento de desarrollo y progreso, generador de empleo, de innovación, bienestar social y cohesión territorial”.

Asimismo, la capitalidad ha sido celebrada por la Confederación de Cooperativas de la Comunidad Valenciana, y por la Plataforma del Sector CV. En el ámbito académico, CIRIEC-España, IUDESCOOP y CEGEA han aplaudido esta designación, que reconoce también a dichas entidades para el estudio y difusión de la economía social desde Valencia.

Des de la Xarxa de l’Economia Solidària del País Valencià portem treballant des del 2022 tres àmbits estratègics per a l’Economia Solidària i els moviments socials del nostre territori: l’habitatge, les cures i la sobirania alimentària. Hem fet diferents tipus d’activitats: trobades, videoconferències, xerrades, intercanvis d’experiències, etc.

El nostre objectiu ha estat consolidar i enfortir aquells projectes econòmics i socials amb vocació transformadora existents al voltant
d’aquests eixos temàtics. Així, hem posat els nostres humils recursos a disposició d’abalisar, entre totes i des de baix, els camins que ens permeten fer més propers altres futurs possibles al model insaciable i ferotge del capitalisme.

Al fil d’aquesta pretensió, us presentem quest dossier com a recull de les principals conclusions de les activitats dutes a terme en el marc de les jornades “Idearia Valenciana, utopies d’anar per casa” al llarg dels mesos d’octubre i novembre del 2023. És, per tant, testimoni i voluntat per afrontar des de l’Economia Solidària els efectes que tenen les múltiples crisis sobre les nostres vides, una tasca que demanda la participació de totes: col·lectius, associacions, cooperatives, sindicats, xicotet comerç, moviments socials, etc.

DESCARREGA’T EL DOSSIER

CONSULTA LA PÀGINA WEB DEL PROJECTE

El dia 21 d’octubre es va celebrar el TornallomFest, la trobada de col·lectius de l’economia social i solidària del País Valencià. Aquest es va celebrar a l’Escola Meme a Benimaclet (València).

Una vegada feta la benvinguda als assistents, vam donar pas a la jornada amb un diàleg on van poder contar amb membres del Mercat Social de les Illes Balears, de la Ciutat Invisible (Barcelona) , de l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona Coòpolis i de la xarxa d’intercooperació valenciana Tanda.

Van presentar cadascun dels projectes. Les ponents parlaren al voltant dels ateneus cooperatius, la necessitat de la intercooperació entre les diferents iniciatives de cada territori i de fer xarxa entre territoris. Després hi hagué un espai per a la reflexió i l’intercanvi de preguntes.

Seguidament es va presentar el projecte Tornallom, a través de la seua història, la seua projecció, funcionament i línies de futur. Els ponents van traçar el camí seguit amb el projecte a més d’indicar el procés d’introducció de noves iniciatives al mapa col·laboratiu Tornallom. En aquest camí es va remarcar l’eina de les entrevistes Tornallom com a oportunitat de millora i coneixement de l’economia social per a les iniciatives membres.

Una vegada acabada la formació i ponència vam poder gaudir d’un dinar vegà a càrrec del Centre Social Terra (Benimaclet) i el maridatge de cerveses i kombutxa de la cooperativa La Somniada (Alt Palància).

A la vesprada es va continuar amb les entrevistes col·lectives de Tornallom, on les iniciatives que volen entrar al projecte, així com els que ja hi son membres, vam poder dialogar al voltant dels diferents criteris que marcats dins de l’economia social i solidària. Aquest espai va ser enriquidor per poder plantejar reptes, dubtes i aprendre sobre les diferents formes de funcionar dels projectes cooperatius.

Un cop acabat el treball va ser hora de passar al moments de les actuacions artístiques en les quals es va poder contar amb un espectacle de circ amb la companyia Jacinto Sifón, on les persones adultes i la xicalla vam poder gaudir i reflexionar. A aquest espectacle li van seguir les actuacions del cantautor Tomàs de los Santos, acompanyat dels seus músics. Per finalitzar, el grup Las Chichas ens van fer cantar i ballar a través de les versions de Sánchez Ferlosio.

Finalment vam tancar la sessió amb l’alegria compartida, el treball realitzat i la idea que continuem en la lluita per una economia social i solidària amb cara i ulls, on les persones estan al centre. Ens agradaria agrair a les participants, artistes, ponents i a l’Escola Meme la seua implicació en aquestes jornades. Esperem seguir creixent com fins ara per ser cada vegada més projectes i persones les que estem al costat d’una economia per a la vida i al servei de totes.

El dissabte 21 d’octubre l’espai Meme de Benimaclet (València) acullirà una jornada per fomentar l’enxarxament i la intercooperació de les cooperatives, associacions, col·lectius… del País Valencià. Es tracta del TornallomFest, una trobada d’iniciatives i amigues de l’Economia Solidària.

El protagonisme d’aquest esdeveniment el tindrà el projecte Tornallom, una eina digital col·laborativa que acull més de 50 iniciatives econòmiques solidàries d’arreu del territori valencià de diversos sectors: agroecologia, cultura, oci, comunicació, finances ètiques, dret a l’energia, tèxtil, formació, etc.

El TornallomFest naix com un espai de creació de sinèrgies entre diferents iniciatives de l’Economia Social i Solidària. Al mateix temps, en aquesta jornada s’espera ampliar el mapa amb nous punts, donades les desenes de projectes que han mostrat interés en formar part del projecte.

Des de l’organització del TornallomFest parteixen de la base que “totes i tots fem economia, pel que hem de reforçar la idea del potencial que té decidir què comprem, quins projectes sostenim, o que financem amb els nostres estalvis. Tornallom és una ferramenta ideada en aquest sentit”.

Tornallom també pretén ser una comunitat activista oberta i motivada a participar pel que aquesta jornada també vol ser un espai per a l’oci i la festa. Per aquest motiu, la jornada té una vessant festiva amb les actuacions musicals de Las Chichas i Tomàs de los Santos, i l’actuació clown de Luis Reche. A més, es compta amb el suport per als treballs de comunicació de les cooperatives Rojeski i Granissat.

Vols participar de la jornada? Contacta amb nosaltres (en el mail secretaria@reaspaisvalencia.org) i comencem a parlar! Participar d’aquest trobada és una oportunitat per compartir i intercanviar experiències per vertebrar entre totes les economies transformadores del País Valencià.

PROGRAMA

11:30 Benvinguda
12:00 – 14:00 Formació: COM SER PUNT TORNALLOM?
14:00 – 16:00 Dinar vegà (amb inscripció en: secretaria@reaspaisvalencia.org) a càrrec de les companyes del Centre Social Terra.
16:00 – 18:30 Ampliem el mapa: entrevistes col·laboratives
19:00 – Actuacions artístiques

Espai per a xicalla (amb inscripció en: secretaria@reaspaisvalencia.org)

Durant el passat maig es van realitzar en diferents punts del País Valencià tres trobades per aprofundir sobre algunes temàtiques claus per l’Economia Solidària i els moviments socials valencians. Amb aquestes activitats des de XEAS s’ha pretés facilitar i acompanyar la generació d’espais de trobada en qüestions clau en la transició ecosocial que ens interpel·la.

CURES AMB PERSPECTIVA COMUNITÀRIA

A Castelló de la Plana s’agruparen diferents projecte incipients que aborden les cures amb una perspectiva comunitària per conéixer alguns projectes inspiradors i nodrir-se dels seus coneixements. Comptarem amb la participació de:

• La Ciutat Invisible, expertes en acompanyament de projectes de cures. Han participat per exemple en la iniciativa Prescrivim Cura Digna.
• La Cooperativa de consum +65, que dona serveis persones jubilades i o pensionistes, a fi de millorar la qualitat de vida i allargar la seva autonomia.
• Cooperativa de treball associat Ca l’abril, dedicada a l’àmbit de les cures a domicili i a l’assistència personal.
• L’Oficina Vida Independent Sole Arnau Ripollés, dedicada a garantir els drets humans de les persones en diversitat funcional i necessitat de suports humans.

Pel que fa als projectes incipients participants destaquem El Telar-Consultoria Social, la Xarxa d’Assistents Personals “Sole Arnau Ripollés” i l’Associació Parque Lidón. Es tracta d’iniciatives comunitàries que volen contribuir a una nova organització social de les cures, basada en pràctiques més democràtiques i justes, des de la responsabilitat col·lectiva, la concepció de la interdependència com a condició humana fonamental i l’aposta per l’autonomia personal en la presa de decisions vitals.

HABITATGE COOPERATIU

Després d’haver detectat la necessitat de compartir coneixements entre diferents iniciatives de cooperativisme d’habitatge del País Valencià, s’oferí un espai per a un intercanvi d’aprenentages i experiències profitós a la Granja de Masphael. A més, aquesta jornada serví per a marcar nous reptes i objectius, donats els avanços aconseguits en matèria de regulació i finançament per part de les adminstracions públiques valencianes.

En concret participaren membres Resistir Godella, Resistir Sagunt, Àgora, Ítaca, Corriol, del Mas del Potro, el Poblao, Alicante Convivencia, la Llauradora i In love con la terra. Aquesta activitat s’organitzà junt amb la Coordinadora Cohabitem, la Coordinadora per la regulació amb finançament públic del cohabitatge valencià, la qual agrupa als projectes de cooperativisme d’habitatge valencians.

La jornada abordà diferents aspectes com allò organitzatiu, la gestió emocional i de les cures, la viabilitat econòmica, els aspectes jurídics, i altres qüestions d’interés. Finalment es van plantejar algunes propostes de futur com ara la necessitat de professionals per a totes les cooperatives, tindre protocols d’acollida, el treball en xarxa amb grups de treball, les aliances amb altres col·lectius que treballen el dret l’habitatge com són la PAH, o el Sindicat de de llogateres, etc.

SOBIRANIA ALIMENTÀRIA I CONSUM RESPONSABLE

Finalment a Picassent a l’espai de L’Aixada com eixida, diverses iniciatives relacionades amb la sobirania alimentària i consum responsable, es trobaren per coneixer-se i posar en comú la situació i les problemàtiques amb què es troben, a més a més, es posà en comú allò que els projectes poden aportar per superar aquestes problemàtiques. El final de la jornada abordà les expectatives dels participants pel que fa a una xarxa de projectes.

De Castelló participaren l’Associació Connecta Natura, la Cooperativa La Somniada, l’Horta del Rajalor i la Fundació Noves Sendes de Betxí. Pel que fa a València comptarem amb el supermercat cooperatiu Som Alimentació, Per l’Horta, CERAI, el grup de consum el Cabasset de Gandia, Nittúa, Verd de Terra de Xàtiva, i la xarxa llauradora de les comarques centrals. Finalment d’Alacant vingueren del supermercat cooperatiu Biotremol de Sant Vicent de Raspeig, la xarxa d’agroecologia d’Alcoi, la finca Paulonies d’Alcoraya. També participaren entitats que abasten tot el País Valencià, com són la Plataforma per la Sobirania Alimentària i la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG).

SEGUIM ENDAVANT

Aquestes activitats s’han portat endavant gràcies al finançament de les subvencions de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, d’ajudes per al finançament d’actuacions d’implementació i promoció dels objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 destinades
a entitats sense ànim de lucre. Cal subratllar que al llarg de les activitats es comptà amb un espai infantil dinamitzat per la tallerista Carmen Gimeno. A més, se cercaren aliances amb espais relacionats amb iniciatives socials com l’Aixada com eixida, així com amb inicatives presents al mapa Tornallom com és el cas de La Granja de Masphael..

Per part de l’organització s’espera donar continuïtat a aquests tipus de trobades. Així doncs, XEAS té entre les seues prioritats facilitar que els projectes econòmics i socials amb vocació transformador tinguen noves oportunitats per consolidar-se, enfortir-se i fer passes endavant, sempre atenent a les seues necessitats. En concret esperem seguir a partir del setembre amb el projecte “Idearia Valenciana, utopies d’anar per casa” del que prompte esperem donar més notícies.

Quan una estudiant va preguntar a l’antropòloga Margaret Mead sobre el rastre més antic de la civilització humana, aquesta va explicar que es tractava d’un fèmur trencat i cicatritzat. Ni un estri, ni una pintura iconogràfica, ni res semblant: una cama trencada i curada. Aquest senyal indicava que algú altre s’havia quedat amb la persona ferida, l’havia portada a un lloc segur, s’havia ocupat de l’ós trencat i n’havia tingut cura fins que s’havia recuperat. Un animal en la mateixa situació hauria mort abans de cicatritzar, sol, sense aliments, ni aigua, i exposat als depredadors.

Com Margaret Mead, la majoria de persones sabem que la imatge clàssica de l’home completament autònom, lliure i omnipotent de la filosofia liberal no és més que un mite. I ho sabem perquè la majoria de nosaltres no encaixem en eixe motlle. Per què, aleshores, tot al nostre voltant ho construim entorn a aquest mite? El disseny de les ciutats, les regles de l’economia, l’estructura de l’oci, el dret o el pensament polític… tot entorn a un mite que, com a tal, no té res a veure amb la realitat. Aquesta és, per sort, molt més rica i diversa, i és hora de reivindicar-la com a tal.

La realitat és un món fet de persones interdependents i vulnerables, que hi arribem nues, amb capacitats diverses, que envellim, enmalaltim, patim, que a vegades perdem el control… que necessitem de les altres persones per a acompanyar-nos en el camí, per a donar-nos suport en els moments difícils, per a nodrir-nos o ajudar-nos a arribar allà a on no arribem soles, per a compartir també quan celebrem una alegria, per a donar-nos consell quan no tenim les coses clares. Que busquem a les altres persones per a acompanyar-les en els seus moments difícils i també quan senten alegria. Cuidar i ser cuidades, el moll de la vida mateixa i de la civilització. Cuidar i ser cuidades… i cuidar-nos, per a fer la vida sostenible, també la pròpia. Però no sempre tenim les condicions que ens agradaria per a fer-ho, fins i tot en això som vulnerables.

I si tot està contruït dins un motlle mitològic, no seria hora de pastar altres mons?

Desemmascarar el mite fundador per a refundar la vida, trencar les costures per a desbordar-les de vida,  posar la vida en el centre! com portem dècades cridant. Perquè tenim dret a cuidar i a ser cuidades, i a cuidar-nos. Si les cures són el pilar de la civilització humana, per favor, siguem civilitzades.

Castelló Ciutat Cuidadora

Vaig arribar vora les nou del matí i totes estaven fora, en el jardí de l’alberg rural, dempeus i fent un rogle. Vora cinquanta dones i persones no binàries començaven la tercera sessió d’una setmana de treball conjunt que els semblaria un mes sencer per la intensitat dels debats i de les emocions. Dues d’elles eren facilitadores i quatre, intèrprets, perquè la pluralitat de perfils i procedències incloïa la riquesa de llengües. El tema: agroecologia feminista.

A mi em sembla fascinant tot el que passa quan clavem feminista darrere de qualsevol cosa. Es fa de dia i ixen els colors. S’obre un ventall infinit de possibilitats. Atrau, il·lusiona, acull, passeu, passeu. Per això crec que vivim un moment extraordinari on en moltíssims àmbits es fa una revisió en profunditat fins i tot d’allò irrevisable. La justícia, els joguets, la música, la sexualitat, l’urbanisme. Què passa amb l’agroecologia?

Tenint present la particular relació que té l’agroecologia amb les opressions ―començant per la que exerceix el model alimentari capitalista―, l’agroecologia serà feminista o no serà

Fem una parada ràpida. Agroecologia és una paraula molt evocadora i aquesta és una de les seues virtuts. Dins d’eixa llibertat perquè cadascuna la faça pròpia, és important tindre en compte que l’agroecologia és política (transforma), és popular (del poble) i és diversa (mestissa, bastarda). Agroecologia és molt més que una pràctica de relació amb la terra, és una forma de mirar, un enfocament holístic que trenca amb formes esbiaixades i quadriculades de veure el món. Troba com agermanar-nos en el temps i en l’espai al voltant de la relació amb els altres éssers vius, de l’alimentació, de la reproducció de la vida.

Reprenem. Com és l’agroecologia feminista? Tenint present la particular relació que té l’agroecologia amb les opressions ―començant per la que exerceix el model alimentari capitalista―, l’agroecologia serà feminista o no serà. Però l’altre dia, a les faldes de la serra de Mariola, vam veure una bona mostra del que això vol dir i de tot allò que aporta.

Hi havia companyes d’organitzacions agràries de tota Europa, totes elles membres del moviment global Via Campesina; totes elles amb un camí particular per aconseguir esdevenir organitzacions feministes, més llarg o més curt, per dins o per fora de les conformacions prèvies, però amb un compromís clar i ferm. Aquest era l’objectiu principal d’aquesta trobada, empentar aquests processos, consolidar-los, compartir-los. I una organització feminista no encaixa dins les estructures d’una no feminista, s’ha de dissenyar de nou perquè són altres les formes de participació, de lideratge, de compartir la informació. Són altres també les prioritats, les àrees de treball, els ritmes i els llenguatges. El model jeràrquic passa a ser una xarxa horitzontal, que permet l’obertura, la incorporació de persones noves, la participació de tothom. Eixa seguretat que fins ara ha suposat el control centralitzat passa a responsabilitats col·lectives, assumint els riscos i amb la confiança com a aposta. Tot això es reflecteix també en els espais i per descomptat en els horaris, perquè les persones amb responsabilitat o voluntat de cuidar han de poder participar en una organització política.

Les noves formes de treball i de vida fan que siga dins el model agroecològic on més persones joves s’estan incorporant al sector agrari, la majoria d’elles, dones

En la trobada van tindre especial protagonisme les entitats a l’avantguarda de la visibilitat i defensa dels drets de les persones LGTBIQA+ al món rural perquè també és fonamental la participació de les diversitats sexuals i d’identitat de gènere en les organitzacions agràries del futur. L’experiència del Movimento Sem Terra (MST) del Brasil i de la Rock Steady Farm dels Estats Units, van fer presents els nous models de família i de relacions afectives, junt amb la convivència intercultural, l’antiracisme i la lluita contra l’extrema dreta.

Aquest canvi de valors no queda només dins dels col·lectius, sinó que es tradueix a les seues demandes de polítiques agràries, de ruralitat, de model de societat. Es tradueix també als seus projectes productius i de dinamització social i econòmica, amb totes les dificultats que això suposa. “Jo no concep res sense tindre una xarxa”, va dir una de les llauradores. Aquestes noves formes de treball i de vida fan que siga dins el model agroecològic on més persones joves s’estan incorporant al sector agrari, la majoria d’elles, dones. Ho tenim, l’agroecologia feminista està gestant una nova ruralitat.

Però a Agres no només estaven aquestes cinquanta llauradores, ramaderes, tècniques i investigadores. Estaven també les seues mares, àvies i besàvies. Estava el reconeixement de les seues trajectòries, dels seus sabers i els seus treballs, i també dels seus patiments i angoixes. Expulsades dels espais de decisió, menyspreades per dones i per rurals. La seua memòria és el pilar central de l’agroecologia feminista, i el món que tenim per davant, el que estem construint, també serà el que totes elles hagueren desitjat, en el que totes elles hagueren gaudit.

La Xarxa de l’Economia Solidària del País Valencià (REAS-PV) presenta sus jornadas de mayo que pretenden “facilitar i acompanyar la generació d’espais de trobada entre entitats de l’Economia Social i Solidària relacionades amb qüestions clau en la transició ecosocial que ens interpel·la”.

PROGRAMA

MÁS INFORMACIÓN

En la web de REAS PV encontrarás más detalles y el formulario de Inscripciones

La Xarxa de l’Economia Solidària del País Valencià (REAS-PV) organitza unes jornades aquest maig amb el títol “Una economia per a la vida“. Tal com expliquen des de l’organització l’objectiu és “facilitar i acompanyar espais de trobada entre entitats de l’Economia Social i Solidària relacionades amb qüestions clau en la transició ecosocial: les cures, l’habitatge i el consum”.

En el següent article desgranem com REAS-PV ha planificat posar els seus recursos per a promoure aquests espais de trobada. En concret, es tracta de tres activitats, organitzades junt amb altres agents amb qui comparteixen valors, que aspiren a enfortir lluites estratègiques per als moviments socials i l’economia solidària del País Valencià.

Castelló amb les cures comunitàries

Tal com recorda Anna Peñalver, membre de l’equip de REAS-PV que ha ideat aquestes Jornades, “la pandèmia va posar de manifest una crisi que ja venia arrossegant-se en les nostres societats: el menysteniment d’aquelles tasques fonamentals per al manteniment de la vida com són les cures i l’atenció a les persones. Com a exemples flagrants tenim la soledat no desitjada, la precarietat laboral o la sobreexplotació de les dones i les persones migrants“.

A partir d’aquest diagnòstic, el divendres 5 de maig a les 16:45h es dona el tret d’eixida a les Jornades amb una primera trobada que vol contribuir a l’enfortiment d’aquelles iniciatives que des d’una mirada comunitària volen contribuir a una nova organització social de les cures. Es tracta d’una activitat que es realitzarà a l’aire lliure, en la plaça Cronista Muntaner, de Castelló de la Plana.

Pel que fa al contingut de l’activitat, s’han convocat a diversos projectes locals perquè comptem amb l’assessorament i el suport d’iniciatives exitoses que, adoptant diferents models organitzatius, han aconseguit desenvolupar projectes respectuosos amb els drets laborals de les persones cuidadores i alhora amb el benestar i autonomia de les persones usuàries.

Explica Peñalver que el punt fonamental és “consolidar aquells projectes incipients i arrelats al territori que plantegen abordar les cures amb pràctiques més democràtiques i justes, des de la responsabilitat col·lectiva, la concepció de la interdependència com a condició i l’aposta per l’autonomia personal en la presa de decisions”.

Alacant i l’habitatge cooperatiu

Una altra de les temàtiques que s’aborda en aquestes jornades apunta a la necessitat de superar l’actual concepció de l’habitatge com una mercaderia estretament vinculada als mercats financers.

“Les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, junt amb l’habitatge públic, es presenten com a una ferramenta per a superar aquesta visió mercantilista, posant en el centre el valor d’ús de l’habitatge per damunt del seu valor de canvi”. Qui així parla és Jorge Toledo, tècnic d’Alicante Convivencia, una de les cooperatives d’habitatge sòcies de REAS-PV. Ells, junt amb una desena de projectes més i amb el suport de la Federació de Cooperatives d’Habitatge valenciana (FECOVI), s’han organitzat en “Cohabitem”, la Coordinadora per la regulació amb finançament públic del cohabitatge valencià. Afegeix Toledo que es tracta, al capdavall, de “superar la vulneració sistemàtica del dret a l’accés a l’habitatge, integrant valors com la sostenibilitat mediambiental en la construcció, l’eficiència energètica, l’optimització de recursos mitjançant instal·lacions comunes i nous models compartits de cures al llarg del cicle vital de les persones”.

Al fil d’aquestes qüestions, les jornades es traslladen al sud del País Valencià, en concret, a la Granja de Masphael, per acollir una activitat al voltant de l’habitatge cooperatiu. En aliança amb “Cohabitem”, el diumenge 21 de maig a les 10:30h, es planteja una activitat amb tres vessants. En primer lloc, es realitzarà una activitat de cohesió i gestió emocional per enfortir els llaços entre projectes. En segon lloc, s’abordarà l’intercanvi de sabers i experiències. Per últim s’identificaran els reptes que es tenen, per tal de definir futures línies d’acció col·lectiva, donats els avanços aconseguits en matèria de regulació i finançament per part de les administracions públiques valencianes.

València, la sobirania alimentària i el consum responsable

La darrera de les activitats aborda una qüestió cabdal per a REAS-PV, la defensa de la sobirania alimentària i l’elecció de consumir d’una manera responsable. Ens explica Teresa de la Fuente, de l’equip tècnic de la Xarxa, que “en l’última dècada, eren nombrosos els grups de consum que es podien mapejar en el nostre territori, igual que iniciatives de productores i productors, botigues cooperatives i entitats que treballen en aquest marc”.

No obstant, després dels anys de pandèmia el panorama ha canviat. Per exemple, de la Fuente subratlla “la manca d’espais per valorar estratègica i col·lectivament el nou context”. Ben mirat, alguns projectes, sobretot productius, han desaparegut, d’altres són de recent creació i també hi han que s’han transformat. Així doncs, amb aquesta trobada es pretén reconnectar a diversos agents del moviment per la sobirania alimentària que treballen des del convenciment que, en paraules de de la Fuente “aquesta ha de ser una lluita principal en el nostre territori i que el consum responsable és una de les eines més potents que tenim per a aconseguir-la.”

Aquests són els ingredients per a la trobada que se celebra el dissabte 27 de maig a les 10:30h, en l’espai que la Cooperativa “L’aixada com a eixida” té a Picassent. En aquest ocassió l’activitat comptarà amb una professional de la facilitació i de la temàtica, Teresa Sempere. Pel matí es durà a terme un taller per a reflexionar sobre el moment actual en què es troben els col·lectius i les entitats que treballen i estan vinculades a la sobirania alimentària i al consum responsable. L’objectiu és “valorar entre totes l’escenari en què estem i visibilitzar les aliances que existeixen. Al mateix temps també volem imaginar i pensar cap a quins escenaris volem caminar i quins tipus d’aliances i xarxes desitjaríem construir”.

L’aixada com eixida

Unes jornades amb continuïtat

Aquestes activitats comptem amb el finançament de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica perquè les entitats sense ànim de lucre promoguen els objectius de l’Agenda 2030.

Segons detalla Sergi Salvador, del secretariat tècnic de REAS-PV, han aconseguit finançament per executar un projecte dissenyat en comunió amb l’estratègia de la Xarxa per “millorar la intercooperació entre les entitats de l’Economia Social i Solidària. Volem facilitar el vincle i la col·laboració entre el teixit associatiu organitzat al voltant d’alguns eixos temàtics estratègics per a la xarxa, alhora que es cohesiona a escala de País Valencià el divers ecosistema d’iniciatives econòmiques critiques amb el capitalisme”.

Afegeix Salvador que la pretensió de REAS-PV és continuar el setembre i l’octubre amb més activitats al voltant d’aquests eixos estratègics. En concret, aspiren a unes noves jornades en què “diversos espais de debat arreu del País Valencià permeten cocrear de forma col·lectiva propostes concretes perquè l’Economia Solidària avance posicions. Es tracta, en resum, d’esdevenir un agent clau que influisca amb determinació en la presa de decisions públiques i afavorisca el canvi de model econòmic”.

El pasado martes 7 de marzo, REAS País Valencià asistió en la Facultad de Ciencias Sociales de la Universidad de Valencia a una jornada por la Justicia Social: “Emprender para transformar”. En ella, se acompañó a alumnos de grados medios y superiores de diferentes institutos de Valencia gracias a la implicación de sus profesoras de Formación y Orientación Laboral e Investigación.

La jornada consistió, primeramente, en una charla a cargo de REAS País Valencià con la colaboración de Maria y Maria José, socias de la cooperativa de arquitectura INURA y, finalmente, con un taller práctico de desarrollo de ideas de transformación social para los alumnos.

Bajo el título “Emprender para transformar”, se explicó la importancia de la Economía Social y Solidaria y cómo ésta pone en el centro el bienestar de las personas, así como todos los demás principios que defiende. Además, con INURA se habló sobre el emprendimiento social y la relevancia que tiene utilizar estos negocios como una fuerza para el bien común. Maria y Maria José explicaron de primera mano su caso concreto de emprendimiento social y lo que ha supuesto para ellas crear una cooperativa de arquitectura desde una perspectiva inclusiva, responsable y feminista.

El passat dijous 2 de març, la Xarxa de l’Economia Solidària del País Valencià (REAS PV) participà en l’acte “Capitalisme despietat o democràcia econòmica?”, organitzat per Podem. En el marc del dia de l’empresa se celebrà a la Cambra de Comerç de Castelló aquesta trobada junt amb diverses representants del teixit productiu: autònomes, xicotetes empresaries i cooperatives i altres entitats de l’economia social.

A la Xarxa de l’Economia Solidària valenciana la representà Ivan Torres, qui va exposar, entre altres qüestions, el posicionament de la Xarxa vers un model econòmic que pose en el centre a les comunitats i el territori, en contraposició al model dels macroprojectes d’energia solar que es volen imposar a la ruralitat valenciana. Torres emfatitzà també la necessitat de combatre el missatge neoliberal visibilitzant alternatives econòmiques existents basades en els principis del Manifest de l’Economia Solidària, i, esmentà projectes concrets impulsats per REAS com el Balanç Social o el mapa Tornallom.

A continuació, el portaveu de REAS PV recomanà un conjunt de mesures que facilitarien el creixement del model de l’Economia Solidària com són introduir la compra pública responsable en les administracions públiques, impulsar al País Valencià un model inspirat en la xarxa d’Ateneus Cooperatius de Catalunya, el foment de l’Economia Solidària en l’educació pública, així com promoure i difondre les Xarxes existents.

Aquesta jornada va comptar amb la participació del conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Héctor Illueca, de la diputada al Congrés Marisa Saavedra, i del secretari de drets socials del Ministeri de drets socials, Nacho Álvarez. A més a més, a l’acte, també hi van participar l’acadèmica Gemma Fajardo, professora titular de Dret Mercantil de la Universitat de València; José Luis Artola, de l’Associació de taxistes de Castelló i província; Esther Paulo, de l’Associació Valenciana de l’Economia del Bé Comú, i Eladi Roca, director de la Cooperativa agroalimentària d’Atzeneta.

A llarg de les diverses intervencions es coincidí en apostar per un model que tinga en compte a qui realment crea riquesa: el xicotet sector productiu que busca el bé comú i no maximitzar els beneficis, enfront del model capitalista i el discurs neoliberal promogut per la gran empresa i per alguns partits polítics.

En el marco de la campaña de incidencia política y social que la Red de la Economía Alternativa y Solidaria del País Valenciano llevamos adelante, en estos últimos días se han celebrado dos reuniones con agentes relevantes del ecosistema de la economía social: la Federación Valenciana de Cooperativas de Trabajo Asociado (FEVECTA) y la Cátedra de Economía del Bien Común.

La incidencia política y social es una de nuestras tareas como entidad, por eso estos encuentros pretenden posicionarnos como un agente más de influencia y trabajar nuevas alianzas para impulsar y fortalecer aquellas iniciativas que contribuyan al desarrollo de un nuevo modelo económico .

Reunión con la Cátedra de Economía del Bien Común (Universidad de Valencia)

El pasado martes, 24 de enero, Raquel Giner y Teresa de la Fuente, del equipo de gobernanza y técnico de la red, se reunieron con Jaime Güemes, director del Jardín Botánico y codirector de la Cátedra de Economía del Bien Común de la Universidad de Valencia.

La Cátedra tiene entre sus objetivos “adquirir nuevos conocimientos sobre el emprendimiento, la dirección de empresas cooperativas y de la Economía Social y la Sostenibilidad Corporativa y diferentes modelos de responsabilidad social empresarial y contribuir a resolver los problemas reales de emprendimiento, dirección de las empresas de la Economía Social y Cooperativa y empresas sostenibles y socialmente responsables” y está especialmente relacionada con “el emprendimiento, la Dirección de empresas cooperativas y de la economía social y Sostenibilidad Corporativa“.

Este primer encuentro ha servido, por un lado, para dar a conocer los proyectos y actividades de REAS-PV y, por otro, para averiguar los objetivos y las líneas de trabajo de la Cátedra para este 2023. Desde de los intereses comunes que compartimos, esperamos poder trabajar conjuntamente para promover y visibilizar la importancia de los valores de la economía social, solidaria, feminista y sostenible que ponga la vida en el centro.

Reunión con FEVECTA

El pasado viernes 20 de enero, Alfredo Artigas, Tomás de los Santos y Teresa de la Fuente, miembros del equipo de gobernanza y técnico de la red, se reunieron con el presidente de FEVECTA, Emilio Sampedro, y la directora del entidad, Paloma Tarazona.

FEVECTA es la organización representativa del cooperativismo de trabajo asociado en la Comunitat Valenciana. Su principal objetivo es la defensa de los intereses de las cooperativas asociadas en el ámbito político, económico e institucional, además del fomento y promoción de nuevas cooperativas. Desde su nacimiento en 1988, FEVECTA ha experimentado una evolución importante. Según informan en su sitio web, con un número inicial de 87 cooperativas constituyentes, en la actualidad reúne a más de 600 pertenecientes a todos los sectores de actividad.

En este encuentro se compartieron algunas de las inquietudes sobre el futuro del tejido cooperativo y de la Economía Social y Solidaria. Además, se estableció un diálogo en torno a cómo mejorar nuestros canales de comunicación para llegar a las más jóvenes y poder continuar promoviendo el cooperativismo, el emprendimiento social y los valores de la ESS. También se identificó a la educación como una de las herramientas clave para trabajar el gran reto que afrontan muchas cooperativas históricas: el relevo generacional.

Finalmente, se pensó cómo colaborar en algunos proyectos de REAS PV, como Tornallom, el mapeo colaborativo de entidades de la ESS del País Valenciano, o el Balance social, un instrumento en el que se detalla el impacto de las actuaciones o actividades que acomete una empresa en la sociedad.

Esperamos y deseamos que nuestra colaboración siga adelante.

Investigadoras del Instituto INGENIO, centro mixto de la Universitat Politècnica de València y el CSIC, junto con la Red de Economía Alternativa y Solidaria (REAS) del País Valencià, han desarrollado un proceso de cambio organizacional para hacer frente a las desigualdades de género en empresas sociales, instituciones y otras entidades.

Este proceso consta de tres etapas (diagnóstico, elaboración del plan de acción y ejecución) y, según destacan sus impulsoras, pretende propiciar una reflexión interna sobre las formas de hacer, ser y estar en las propias entidades; sensibilizar sobre las múltiples violencias y desigualdades reproducidas en la entidad, y, por último, impulsar cambios concretos para transitar hacia una organización más habitable.

Según explican desde la UPV, los principales cambios que se han identificado en este proceso son a nivel técnico, político y cultural.

Por un lado, la propuesta desarrollada por las investigadoras del Instituto INGENIO favorece la toma de conciencia sobre las diferentes formas en que se articulan las desigualdades (de las más a menos visibles).

Además, permite ensalzar el trabajo feminista en las actividades de las empresas sociales, instituciones y resto de entidades, proponiendo cambios en la estructura, modelos de trabajo y la comunicación, entre otros.

El estudio, que forma parte de la tesis doctoral de la investigadora de INGENIO Marta Maicas Pérez, propone además procedimientos de trabajo para que las tareas sean redistribuidas equitativamente, así como un modelo de participación más inclusiva y sostenible.

Según explica Marta Maicas Pérez, en la década los 90 del pasado siglo, teóricas de los estudios organizacionales feministas definieron a las empresas, asociaciones, cooperativas u ONG como espacios no neutrales al género, lo que significa que, como cualquier otro espacio de confluencia social, en las organizaciones también se reproducen desigualdades.

Señalaban así cómo a través de la estructura, dinámicas y cultura organizacional se crean los llamados “procesos generizantes”, que perpetúan las desigualdades de género.

Por ello, algunas organizaciones sociales han impulsado los llamados “procesos de cambio organizacional feminista”, procesos de reflexión y acción a través de los cuales las organizaciones plantean estrategias y soluciones ante las desigualdades y barreras identificadas por las personas que conforman la organización.

“Estos procesos están pensados para organizaciones que se planteen la no acumulación, distribución de beneficios o la reinversión social y quieran, además, repensarse a nivel interno sus prácticas. Nuestro estudio va en esta línea, proponiendo a través del trabajo colectivo un nuevo proceso de cambio que contribuya a la supresión de cualquier desigualdad y discriminación en la organización”, concluye Marta Maicas.

El grupo parlamentario en el Congreso de Unidas Podemos impulsaba el pasado sábado, 19 de noviembre, en Castelló una jornada sobre Economía Social y Solidaria con entidades y empresas del sector en la que ha puesto en valor de esta alternativa «para la transformación social que pone en el centro de la economía a las personas frente al beneficio económico a toda costa» .

El encuentro ha contado con la directora general del Trabajo Autónomo y Economía Social y Responsabilidad Social de las Empresas del Ministerio de Trabajo y Economía Social, Maravillas Espín; la diputada en el Congreso por Castelló, Marisa Saavedra; y el parlamentario vasco Roberto Uriarte.

«Los principios de la economía social ponen a las necesidades de las personas en el centro por encima del capital. Si no hay eficiencia social no hay económica.  Con una gestión democrática , defensa de la solidaridad y responsabilidad y destinando los excedentes al desarrollo sostenible», ha destacado la directora general del Ministerio de Trabajo, que ha abordado los fondos gestionados por el Ministerio de Trabajo y de Economía Social y los nuevos procesos legislativos dirigidos a lograr la corresponsabilidad de los trabajadores y las trabajadoras en el gobierno de las empresas.

«Tras tres años de intenso trabajo en el Congreso y en el Ministerio de Trabajo para impulsar la Economía Social, siempre en diálogo con los distintos agentes, nos hemos encontrado con las entidades del territorio, y deseamos que sirva para contribuir a estrechar las relaciones de colaboración y de creación de redes entre actores tan relevantes para un modelo económico que tanto necesitamos», ha resaltado la diputada por Castelló Marisa Saavedra, impulsora del evento..

La jornada ha tenido la participación de todas las entidades representativas del sector, como los presidentes de la Confederación de Cooperativas de la Comunitat Valencian (Concoval) Emili Villaescusa; de la  Agrupació d’Empresas Societats Laborals de la Comunitat Valenciana (Aesal); Francisco José Sebastià, de la Xarxa d’Economía Alternativa i Solidaria (REAS PV); Anna Peñalver, de la Asociación Valenciana de la Economía del Bien Común (EBC), así como integrantes de Fiare Banca Etica, La Niuada y  Foro Nova Ruralitat.

La jornada ha tratado de la nueva Ley Concursal, los PERTE (proyectos estratégicos para la recuperación y transformación económica financiados por los Fondos Europeos) o la colaboración y posibilidades de expansión de la Economía Social y Solidaria.

En la cita se han expuesto buenas prácticas de este modelo de diferentes zonas del territorio, como son la Cooperativa de Viver, el Ágora de Vivenda Colaborativa de Alicante, la Asociación de Usuarios de Energías Renovables Aras de los Olmos y la empresa de inserción Reciplana Recuperacions de Vila Real.

Roberto Uriarte, diputado en el Congreso por Bizkaia y co-organizador de estas jornadas, ha manifestado que “las sucesivas crisis que vivimos hacen necesario avanzar más si cabe hacia un cambio de modelo productivo que ponga en el centro a la economía social y solidaria por su capacidad transformadora. Este modelo representa en el Estado cerca del 10% del PIB, agrupando a más de 42.000 empresas que generan más de 2,3 millones de empleos».

Este final de octubre, la Red de Economía Solidaria del País Valenciano ha aprovechado para reunirse con dos proyectos formativos de la Universidad de Valencia. Estos encuentros tienen la finalidad de iniciar un diálogo para valorar marcos de acción compartidos.

En primer lugar, Patricia Dopazo y Sergi Salvador se reunieron con Mònica Gil y Lucia Gómez, investigadoras de la Cátedra de Economía Feminista. Tal y como leemos en su sitio web, esta cátedra “trabaja de forma coordinada con el Instituto Universitario de Estudios de las Mujeres, articulando sinergias para abrir nuevos campos de conocimiento en el estudio de las relaciones de género y la superación de cualquier clase de discriminación”.

En segundo lugar, Tomás de los Santos y Alfredo Artigas conocieron a Rubén J. Cuñat y Teresa Savall, directoras del Máster de Economía Social. Este máster, según nos informa su sitio web, pertenece al Instituto Universitario de Investigación en Economía Social, Cooperativismo y Emprendimiento (IUDESCOOP) y dota al alumnado de “conocimientos y capacidades para la creación, administración y dirección de cooperativas , entidades no lucrativas y otras entidades de la economía social”.

En ambas reuniones se puso en común cuál es la situación actual y los retos de REAS-PV, así como sus proyectos en marcha (Tornallom, Balance Social, los retos del Plan estratégico). Al mismo tiempo, se profundizó en torno a los objetivos de la cátedra y del máster: su historia, sus líneas de trabajo, su relación con la Economía Solidaria.

Así mismo, se ha abordado la posibilidad de establecer fórmulas de colaboración. Por ejemplo, con la cátedra se reflexionó sobre los procesos de subjetivación neoliberal y cómo los proyectos concretos de la Economía Feminista y la Economía Solidaria representan un imaginario antagónico y alternativo al hegemónico. En cuanto al Máster de Economía Social, se puso de manifiesto la estrecha relación que ha tenido con REAS desde sus orígenes. De hecho, el impulso de la red en 2014 partió del alumnado de este Máster y no han sido pocas las activistas de REAS que se han formado en éste.

En resumen, desde REAS-PV se considera que los proyectos de la Economía Solidaria deben afianzar alianzas con otros sectores sociales y agentes públicos para plantear una propuesta de cambio de modelo económico. Estas reuniones plantean establecer colaboraciones para implementar acciones en esta dirección, como la formación sobre Economía Solidaria en seminarios, jornadas, artículos y otros tipos de actividades; los prácticums del alumnado en los proyectos existentes; la investigación sobre Economía Solidaria y Feminista, etc.

Desde la organización del encuentro se valora que “ esta jornada ha sido provechosa, por un lado, para conocer proyectos afines, establecer alianzas y compartir aprendizajes relacionados con otras formas de economía y relaciones; por otro lado, también para pensar conjuntamente cómo se puede ampliar y aprovechar mejor la herramienta que supone el mapa, darlo a conocer entre la población valenciana y difundir los valores de la economía social y solidaria ”.

pensar conjuntamente cómo se puede ampliar y aprovechar mejor la herramienta que supone el mapa, darlo a conocer entre la población valenciana y difundir los valores de la economía social y solidaria

Esta actividad se celebra en un momento clave de interconexión de múltiples crisis y con las grandes empresas acumulando mayor poder y capital. Ante este panorama este encuentro de activistas y proyectos plantea la necesidad de cerrar filas y poner en marcha debates políticos y estratégicos, siendo conscientes de la urgencia de enfrentar el sistema capitalista mediante nuestra actividad diaria.

¿Dónde se ha hecho el encuentro?

El encuentro se ha celebrado en el albergue rural de la Riera de Agres. Se trata de un edificio con 150 años de historia a los pies de la Sierra de Mariola, dedicado al turismo responsable y la sostenibilidad: cocina casera, productos de proximidad, zonas comunes, contacto y actividades con la naturaleza… Funcionan como cooperativa y son punto Tornallom.

¿Qué es Tornallom?

Tornallom es el mapa colaborativo de iniciativas económicas solidarias del País Valencià. Podemos encontrar organizaciones, colectivos, empresas, cooperativas, etc. que siguen valores éticos como clave para la transformación social.

Desde el año 2019 Tornallom está mapando iniciativas económicas y solidarias en el País Valenciano. Hoy en día, hay más de 40 puntos en el mapa y la pretensión es aumentar los sectores presentes hasta encontrar todo lo necesario para la vida diaria: alimentación, textil, salud y cuidados, suministros, vivienda, restauración y hostelería, cultura y ocio, educación e investigación, financiación…

Es un proyecto pensado para construirse desde la base, de forma abierta y participativa, para personas activistas: nuestras griferías una pieza clave a la hora de hacer red y comunidad. Así, el proyecto no es sólo un mapa y una herramienta de evaluación de criterios ético y solidarios. Tornallom también pretende ser una comunidad activista abierta y motivada a participar, realizar sinergias y articular el ecosistema del mundo de la economía social y solidaria (ESS).

El pasado lunes 19 de septiembre se celebró una reunión entre REAS-PV y la Diputació de València. Por parte de REAS asistimos Tomás de los Santos y Sergi Salvador, y por parte de la Diputación de Valencia, los técnicos de la Sección de Desarrollo Rural y Despoblación, Fermín Garcia y Enrique Viñas.

En este encuentro se puso en común los trabajos que están realizando tanto REAS como la Diputación de Valencia, en relación a la promoción de la Economía Social y Solidaria, con especial interés por aquellas líneas de trabajo en las que pueden converger los objetivos de ambas entidades. Como ejemplo, podemos citar la celebración de foros y ferias para promover la ESS en los pueblos de las comarcas de Valencia de cara a 2023 o la inminente publicación de unas ayudas para proyectos de dinamización socioeconómica de los entornos rurales en riesgo de despoblamiento promovidos por entidades sin ánimo de lucro. Además, se presentaron los proyectos clave de REAS (Tornallom y el Balance Social), y la red de fomento de la Economía Social y Solidaria (ESS) en la educación ESSCOOP.

Al igual que la reciente reunión celebrada con la Dirección General de Economía Sostenible, esta reunión forma parte del calendario de REAS-PV para dar a conocer la red y posicionar a la asociación dentro del ecosistema de la economía social valenciana, tal y como se marcó en nuestro Plan estratégico. Al mismo tiempo, otro de los retos marcados por el Plan estratégico indica la voluntad por generar alianzas en la ruralidad, mostrando que puede aportar la ESS al medio rural y reconocer que puede aprender la ESS de éste.

A la reunión, asistieron Alfredo Artigas y Sergi Salvador por parte de REAS, mientras que por parte de la Consejería acudió el director general de Economía Sostenible, José Vicente Soler.

La reunión sirvió para presentar la realidad actual de REAS País Valencià y las líneas de actuación y proyectos más relevantes, como Tornallom y el Balance Social, así como para dialogar en torno a la situación de la Economía Social y Solidaria en el contexto actual. Igualmente, se profundizó sobre la agenda de la dirección general en lo que se refiere a sus ámbitos de trabajo y principales objetivos, valorando posibilidades de colaboración en el marco de sus competencias.

Esta reunión forma parte del calendario de REAS-PV para dar a conocer la red y posicionar a la asociación dentro del ecosistema de la economía social valenciana, tal y como se marcó en su plan estratégico. Entre los objetivos de esta línea de trabajo, encontramos ser reconocidas como un agente más, al tiempo que se pretende involucrar a las administraciones públicas en el fomento de la ESS.

El miércoles 27 de julio tuvimos la oportunidad de conocer La Niuada y las numerosas actividades que realizan para fortalecer y promover la Economía Social en los pueblos de la comarca de la Plana Alta. Un potente servicio público arraigado en el territorio con un equipo muy estimulante. En este encuentro valoramos el contexto y las posibles fórmulas para concretar un acuerdo de colaboración público-comunitario. Se trata de establecer un marco basado en la intercooperación y voluntad compartida para alimentar un nuevo modelo económico.

Esta reunión se celebró en la sede de El Rogle Mediación y Abogacía, cooperativa anfitriona que nos explicó los diversos proyectos en los que están inmersas. Nacida en 2014, tienen en la defensa de los derechos sociales el elemento principal de su labor de abogacía e investigación. Además contamos con la presencia de El Pa Sencer, equipo encargado de la revista Revista Soberanía Alimentaria y todo un rico conjunto de iniciativas relacionadas con la ruralidad, la agricultura y la alimentación.

Este enriquecedor encuentro siguió en la sede de Nittua y la productora la Hormiga Roja, dos entidades históricas de REAS-PV. Conocimos la labor de investigación y difusión que realiza Nittua en relación al desarrollo de procedimientos y metodologías sobre innovación socioeconómica. También se presentaron Del Camp a la Taula asociación dedicada a proyectos que conectan a la población con la naturaleza, mediante la participación y la educación agroambiental. Un ejemplo es el proyecto Albal Circular sobre gestión de residuos.

Otro de los proyectos en los que contamos es Espais per Conviure, una forma diferente de prestar servicios a las comunidades vecinales, la administración de fincas y la gestión de edificios, con especial interés por impulsar comunidades energéticas. Entre la diversidad de entidades también estaba Transversal, cooperativa nacida en 2016 en Benimaclet, y ahora centrada en Castelló. Dedicada a la participación ciudadana, la asistencia a proyectos, el desarrollo de herramientas informáticas y la promoción de la igualdad.

Para finalizar, queremos destacar la importancia de estos encuentros para compartir aprendizajes y conocimientos dentro de la Economía Solidaria. Y recomendar el restaurante que nos acogió para comer Al-Paladar Taverna y Take Away, encontrado gracias a Tornallom, el mapa colaborativo de iniciativas económicas solidarias en la Comunidad Valenciana.

El proyecto ESSCOOP es una alianza entre organizaciones transformadoras radicadas en Valencia: FEVECTA, desde el cooperativismo y otra desde la economía solidaria REAS País Valenciá y organizaciones del mundo educativo de la Formación Profesional como ANPROFOL y #FOLInvestigAccion con el objeto de ofrecer al profesorado recursos para el emprendimiento cooperativo y solidario en el aula.

Con este recurso se pretende ofrecer a toda la comunidad de la Red de Educación y Economía Social y Solidaria, un recurso que es fruto del trabajo, durante un semestre, de profesionales de la educación y de la Economía Social y Solidaria. Se denomina MIRADAS DE FUTURO con materiales para el aula y una exposición física y a la que también se puede acceder online de forma libre.

Este recurso pretende contribuir a la reflexión en las aulas de secundaria, bachillerato y formación profesional, planteando las interpelaciones que recibimos, día a día, en nuestros entorno debido a las situaciones de exclusión laboral que encontramos : jóvenes, mujeres, migrantes, salud mental…

Junto al análisis de las desigualdades, se muestran cómo, diferentes acciones llevadas a cabo desde el cooperativismo y la economía social y solidaria, han aportado soluciones a las personas que vivían situaciones de riesgo. Finalmente se facilita al alumnado participar en la construcción de un VÍDEO COOPERATIVO que se presentará en el año 2022 en una jornada dentro de nuestra Semana de la Economía Social, Solidaria y el Cooperativismo.

Os animamos, a toda la comunidad, a conocer los materiales y a utilizarlos y a hacernos propuestas de mejora.

CIRIEC-España y el CIRIEC-Internacional están acelerando los preparativos para el que se prevé el mayor acontecimiento de la economía pública, social y cooperativa del próximo año, la celebración del 33 Congreso Internacional del CIRIEC los días 13 a 15 de junio de 2022 en Valencia.

Invitación al Congreso a la comunidad internacional

CIRIEC-España y CIRIEC-Internacional invitan a la comunidad internacional al Congreso, dirigido a directivos de empresas públicas y privadas a nivel global, representantes del mundo económico y social, dirigentes cooperativos y de la economía social, sindicalistas, políticos, profesionales y científicos.

La conferencia inaugural correrá a cargo de Paul Krugman, Premio Nobel de Economía 2008. Paul Robin Krugman (1953) es economista, profesor y columnista estadounidense. Es profesor de economía en el Graduate Center de la City University de Nueva York y columnista del ‘New York Times’. Krugman se encuentra entre los economistas más influyentes del mundo. Es autor o editor de 27 libros y ha publicado más de 200 artículos académicos en revistas profesionales y volúmenes editados.

Congreso intenso y participativo

Con todo, se prevé un Congreso intenso y participativo, facilitado por el hecho de que la sede del Congreso contará con traducción simultánea en español, inglés, francés y alemán.

El 33 Congreso Internacional del CIRIEC en Valencia viene avalado por el éxito del 19 Congreso, celebrado en 1992 también en Valencia bajo la dirección del profesor José Barea, y del 28 Congreso, de Sevilla, cuya Comisaria fue la actual presidenta de CIRIEC-España, Adoración Mozas.

Valencia es además un referente internacional en materia de economía social, tanto en el ámbito investigador como en el de sus realizaciones prácticas, con un potente movimiento cooperativo y un arraigado tercer sector. En palabras del profesor José Luis Monzón, “con estas credenciales, es lógico que Valencia, 30 años después, sea el punto de arranque internacional de una nueva etapa, una etapa decisiva para superar los desafíos que nuestra sociedad tiene planteados. Sin duda, creo que Valencia será en 2022 la capital mundial de la economía pública, el cooperativismo y la economía social”

El centro de La Niuada en el pueblo de Benlloc acogió la presentación oficial de la I Muestra de Economía Social y Solidaria de los pueblos de Castelló. Esta actividad, promovida por la Associació Bolangera, se celebrará entre los días 13 y 16 de octubre en la misma localidad de Benlloc.

Según explican las organizadoras, la Mostra tiene como objetivo “visibilizar y fortalecer aquellos proyectos emergentes que ponen el bienestar de personas y del planeta por delante del lucro. Proyectos que representan una alternativa viable y sostenible para satisfacer las necesidades individuales y colectivas”.

Para ello se ha programado una serie de actividades a lo largo de tres dias: paneles de experiencias, charlas, asesoramiento técnico, un taller de mapeo y la feria de entidades el sábado 16 de octubre.

Así lo ha explicado Sergi Salvador, uno de los organizadores de la Mostra, quien ha detallado también que «la Muestra se plantea como un encuentro de entidades, ciudadanía interesada, personal técnico de los Ayuntamientos y la Diputación, en el cual se darán a conocer proyectos inspiradores que ya están en marcha en las comarcas de Castelló y en otros territorios, con la intención de crear sinergias y abordar aquellos debates que faciliten avanzar a la Economía Social y Solidaria como sector estratégico en Castelló».

La Muestra cuenta con el apoyo económica de la Diputación de Castelló y la colaboración de entidades como el Ayuntamiento de Benlloc, la Cooperativa Transversal, REAS-País Valencià y FEVECTA.

Toda la información sobre la I Muestra MESS, la programación y el formulario de inscripciones están ya disponibles en la página web www.mostramess.com.