{"id":12897,"date":"2014-06-05T00:00:00","date_gmt":"2014-06-05T12:31:46","guid":{"rendered":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/can-vies-viver-de-canvis\/"},"modified":"2020-07-17T14:39:58","modified_gmt":"2020-07-17T13:39:58","slug":"xes-catalunya-noticias-can-vies-viver-de-canvis","status":"publish","type":"noticias","link":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/noticias\/xes-catalunya-noticias-can-vies-viver-de-canvis\/","title":{"rendered":"Can Vies, viver de canvis"},"content":{"rendered":"<p><em>Por Jordi Mumbr\u00fa Escofet y Clara Blanchar para <a href=\"http:\/\/ccaa.elpais.com\/ccaa\/2014\/06\/04\/quadern\/1401915483_972363.html\">El Pa\u00eds<\/a><\/em><\/p>\n<p><em><strong>El centre social \u00e9s l\u2019embri\u00f3 de l\u2019aposta pel cooperativisme en un barri amb un potent teixit associatiu.<\/strong><\/em><\/p>\n<p>La reacci\u00f3 social pel desallotjament del centre ocupat de Can Vies no t\u00e9 precedents a Barcelona. Els mateixos <em>okupes<\/em>han reconegut que no esperaven una reacci\u00f3 tan contundent, i l\u2019Ajuntament ni tan sols s\u2019ho podia imaginar. El desallotjament de Can Vies \u00e9s un cas \u00fanic que nom\u00e9s es pot entendre si es tenen en compte dos factors molt importants: per una banda, el context social, amb un atur que escala posicions en aquest districte m\u00e9s que en qualsevol altre; i per l\u2019altra, el teixit associatiu, molt ben articulat des de fa anys i que \u00e9s capa\u00e7 d\u2019unir ve\u00efns i moviments socials.<\/p>\n<p> <!--break--><!--break--> <\/p>\n<p>Sants \u00e9s un barri diferent de la resta, i el desallotjament d\u2019un espai ocupat, que en un altre barri i amb un context econ\u00f2mic diferent nom\u00e9s hauria mobilitzat el col\u00b7lectiu <em>okupa,<\/em> s\u2019ha acabat convertint en el que pot acabar sent el conflicte m\u00e9s gran de l\u2019alcalde Xavier Trias. Durant sis dies, cada cop que els <em>okupes<\/em> han fet una convocat\u00f2ria han aconseguit reunir m\u00e9s de 3.000 persones al carrer, algunes de les quals, disposades a enfrontar-se als Mossos d\u2019Esquadra i a destrossar bancs, cabines de Telef\u00f3nica i mobiliari urb\u00e0.<\/p>\n<p>Una part molt important d\u2019aquesta xarxa s\u2019ha anat teixint dins de Can Vies durant els 17 anys que l\u2019espai ha estat obert al barri. Va ser en aquest centre on, ara fa m\u00e9s de deu anys, es va sembrar una llavor que ha anat germinant i ha donat pas al que molta gent de Sants considera l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019associacionisme: l\u2019economia cooperativa.<\/p>\n<p>Can Vies \u00e9s la punta de l\u2019iceberg. Per\u00f2 a sota reposa una base s\u00f2lida, que es remunta a finals del segle XIX, d\u2019experi\u00e8ncies que plantegen un altre model econ\u00f2mic i social i que aposten per la transformaci\u00f3.<\/p>\n<p>&#8220;Nosaltres vam aprendre el cooperativisme a Can Vies, en un seminari que es va celebrar l\u2019any 2000 i on va participar l\u2019actual president de la Confederaci\u00f3 de Cooperatives de Catalunya, Perfecto Alonso\u201d, recorda Mir\u00f3, que en aquella \u00e8poca era un adolescent.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s de 14 anys, Mir\u00f3 i altres companys ja no formen part de l\u2019assemblea de Can Vies \u2014que ara gestiona una altra generaci\u00f3 m\u00e9s jove\u2014, per\u00f2 la llavor d\u2019aquell seminari ha germinat i aquells adolescents s\u00f3n ara una cooperativa que es diu La Ciutat Invisible. El grup funciona com a llibreria, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019ha encarregat de recuperar la hist\u00f2ria del cooperativisme a Sants (editada en dos llibres) i funciona com un \u201ctractor\u201d per ajudar que neixin noves experi\u00e8ncies d\u2019economia solid\u00e0ria. Fins i tot organitza visites guiades. La Ciutat Invisible \u00e9s passat, present i futur de les experi\u00e8ncies de transformaci\u00f3 social nascudes a Sants i, en concret, a Can Vies.<\/p>\n<p>Un dels responsables d\u2019aquell seminari \u00e9s Ferran Aguil\u00f3, de 58 anys i membre de l\u2019actual Plataforma de Suport a Can Vies. \u201cEl cooperativisme era molt fort a finals del segle XIX, per\u00f2 despr\u00e9s de la Guerra Civil i durant el franquisme va caure en picat. Despr\u00e9s van comen\u00e7ar a apar\u00e8ixer petites cooperatives fins que, l\u2019any 2000, la gent jove descobreix aquest model. Van venir al barri Coop57 i la Federaci\u00f3 de Cooperatives de Catalunya i, finalment, es va crear Can Batll\u00f3\u201d.<\/p>\n<p>La recuperaci\u00f3 del complex fabril de Can Batll\u00f3, que no es va aconseguir fins al juny del 2011, \u00e9s el gran triomf del moviment ve\u00efnal i associatiu de Sants i \u00e9s tamb\u00e9 el millor aparador per entendre la base de l\u2019iceberg. Associacions de ve\u00efns, moviments socials i cooperatives es van trobant constantment en les diferents mobilitzacions del barri de Sants. Tot est\u00e0 entrelligat. \u201cA part de crear alternatives, s\u2019ha constru\u00eft barri. Per aix\u00f2, quan hi ha una agressi\u00f3 a qualsevol d\u2019aquestes expressions, hi ha una resposta\u201d, explica Mir\u00f3.<\/p>\n<p>Per a ell, \u201cl\u2019evoluci\u00f3 del teixit associatiu \u00e9s el cooperativisme\u201d. I en aquest camp Sants tamb\u00e9 pot treure pit.<\/p>\n<p>Tot aquest bagatge es tradueix en n\u00fameros: Sants \u00e9s el barri de Barcelona on hi ha m\u00e9s cooperatives, segons les xifres de la Confederaci\u00f3 de Cooperatives de Catalunya. S\u00f3n 49 en total: 37 de treball associat, quatre de serveis, tres de consum, dos de segon grau i una d\u2019ensenyament. Si ampliem el focus al districte, tamb\u00e9 \u00e9s el que m\u00e9s en t\u00e9 (115). El director de la Confederaci\u00f3, Joseba Polanco, fa veure que a Sants hi ha cooperatives de tota mena, llevat de les agr\u00e0ries, per raons \u00f2bvies. \u201cEl barri \u00e9s un pol d\u2019atracci\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s la mateixa din\u00e0mica econ\u00f2mica qui contribueix a crear-ne\u201d, diu, mentre destaca l\u2019arribada a Sants d\u2019iniciatives com CoopMercat \u2014del grup TEB\u2014, que d\u00f3na feina a discapacitats sempre en projectes de proximitat. Entre els nouvinguts tamb\u00e9 hi ha Coop de Pedal, un taller de reparaci\u00f3 de bicicletes amb vocaci\u00f3 de ser un referent de les dues rodes creat per treballadors \u201cfarts de <em>jefes\u201d,<\/em> com explica Javier Calero, un dels quatre socis.<\/p>\n<p>Per\u00f2 \u00e9s que a m\u00e9s \u2014i no \u00e9s casual\u2014, tant la Confederaci\u00f3 com la Federaci\u00f3 de Cooperatives de Treball tenen la seu al barri des que l\u2019any 2005 la Federaci\u00f3 va comprar l\u2019edifici que primer va ser la seu de l\u2019Amparo del Obrero i, a partir de 1947, la Popular Santsenca.<\/p>\n<p>M\u00e9s tard s\u2019hi han traslladat les altres federacions o cooperatives, com Coop57, determinant per a l\u2019auge del fenomen. De manera que \u00e9s m\u00e9s que probable que qualsevol de les cooperatives del barri hagin passat en algun moment per l\u2019hist\u00f2ric edifici, sigui per fer un tr\u00e0mit, buscant informaci\u00f3 o b\u00e9 en cursos de formaci\u00f3. L\u2019informe anual de la Federaci\u00f3 fa dos anys que d\u00f3na bones not\u00edcies per al sector: si el 2012 les cooperatives aconseguien mantenir llocs de treball en un entorn de dram\u00e0tica destrucci\u00f3, l\u2019informe de 2013 mostra que es va tancar amb 122 cooperatives noves i un augment de l\u2019ocupaci\u00f3 del 3,7% (1.397 llocs de treball), un percentatge que dobla l\u2019augment registrat per la resta de sectors econ\u00f2mics.<\/p>\n<p>I encara que a les xifres oficials no hi entrin, no es poden oblidar les desenes d\u2019iniciatives d\u2019economia social i solid\u00e0ria que hi ha a Sants, que no necess\u00e0riament tenen forma de cooperativa, per\u00f2 que fomenten un model alternatiu de relacions econ\u00f2miques vinculat a la transformaci\u00f3 social. Parlem, per exemple, de grups de consum o de crian\u00e7a (no constitu\u00efts legalment com a cooperatives) o d\u2019iniciatives d\u2019intercanvi de b\u00e9ns o serveis.<\/p>\n<p>Siguin o no cooperatives, la conclusi\u00f3 que en treu Mir\u00f3 \u00e9s que \u201cla crisi tamb\u00e9 ha ajudat que molta gent s\u2019hagi replantejat quina relaci\u00f3 t\u00e9 o vol tenir amb la seva feina o els seus estalvis\u201d. I de crisi, a Sants, tamb\u00e9 hi entenen. Segons el darrer informe del Consell Econ\u00f2mic i Social de Barcelona, \u201csis dels deu barris amb un pitjor comportament de l\u2019atur registrat es concentren al districte de Sants-Montju\u00efc\u201d. En l\u2019\u00faltim any, els habitants d\u2019aquest districte obrer han escalat posicions en el r\u00e0nquing de l\u2019atur. Aquest context tamb\u00e9 ha ajudat que la llavor germin\u00e9s i naixessin noves iniciatives autogestionades.<\/p>\n<p>Ho constaten a Coop57, la cooperativa de serveis financers nascuda amb els fons de les indemnitzacions dels treballadors de l\u2019antiga editorial Bruguera, que van decidir promoure la creaci\u00f3 de llocs de treball i l\u2019economia social.<\/p>\n<p>El responsable de comunicaci\u00f3 de Coop57, Xavier Teis, observa que \u201cel m\u00f3n cooperatiu est\u00e0 avan\u00e7ant contra corrent respecte de la creaci\u00f3 de llocs de treball\u201d, i destaca com de les cooperatives nascudes \u201cde la necessitat\u201d en altres moments de crisi, com els anys vuitanta, \u201cara hi ha una clara aposta pol\u00edtica i de model econ\u00f2mic on les persones treballadores volen ser propiet\u00e0ries d\u2019empreses m\u00e9s democr\u00e0tiques, on els beneficis es reparteixen de manera equitativa\u201d.<\/p>\n<p>\u00c9s un argument que repeteixen les cooperatives entrevistades, siguin del sector que siguin: educaci\u00f3, mitjans de comunicaci\u00f3, oci i cultura, consum o serveis professionals. El director de la Instituci\u00f3 Montserrat, una escola fundada el 1928 que \u00e9s cooperativa de mestres des de 1985, Josep Maria L\u00f3pez Fumat, parla de \u201cla llibertat per innovar en educaci\u00f3 al marge d\u2019un model r\u00edgid\u201d que permet la f\u00f3rmula cooperativa. I de proximitat, perqu\u00e8 els alumnes s\u00f3n del barri.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 est\u00e0 fortament lligat al barri el bar musical Koitton Club. Els seus tres socis s\u00f3n de Sants i tamb\u00e9 han passat i han apr\u00e8s en un moment o altre per Can Vies. El bar \u2014que suma tamb\u00e9 socis col\u00b7laboradors\u2014 vol donar cabuda a les bandes i projectes culturals d\u2019un barri que bull \u201cper\u00f2 on hi havia un buit\u201d des de la desaparici\u00f3 del m\u00edtic Comuniqu\u00e9, explica Bernat Serrat. Si van optar per la f\u00f3rmula cooperativa \u00e9s per afinitat: \u201cIdeol\u00f2gicament compartim una manera de viure, d\u2019una manera o altra hem participat en els moviments socials del barri, vam estar vinculats a les festes alternatives&#8230;, i a m\u00e9s la cooperativa \u00e9s una manera de defensar els nostres drets laborals\u201d, explica.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 \u00e9s una cooperativa la revista <em>Alternativas Econ\u00f3micas<\/em>, amb un any i mig de vida, set socis treballadors, 50 de col\u00b7laboradors i la convicci\u00f3 des del primer dia que havien de tenir la redacci\u00f3 a Sants. No \u00e9s gaire habitual que els mitjans de comunicaci\u00f3 siguin cooperatives. En aquest cas, explica Mariana Vilnitzky, no tot s\u00f3n flors i violes, ja que prendre decisions o rec\u00f3rrer al finan\u00e7ament esdev\u00e9 m\u00e9s complex, \u201cper\u00f2 la implicaci\u00f3 dels socis no t\u00e9 res a veure, \u00e9s m\u00e9s gran\u201d en un m\u00f3n, el del periodisme, \u201con l\u2019habitual \u00e9s anar a demanar feina a una gran empresa\u201d.<\/p>\n<p>En canvi, en el cas de la cooperativa d\u2019arquitectes La Col, primer va ser al barri de Sants on van trobar un local, i l\u2019entorn els va acabar portant a constituir-se com a cooperativa: \u201cEra el model que m\u00e9s encaixava, ja gestion\u00e0vem el dia a dia de forma horitzontal, la conclusi\u00f3 va ser: \u2018si est\u00e0s a favor dels valors de l\u2019economia social, suma-t\u2019hi i empeny\u2019\u201d, explica Arnau Andr\u00e9s. El despatx \u00e9s la singular evoluci\u00f3 d\u2019un grup de 14 estudiants d\u2019arquitectura de la collita de 1985 que van aterrar a Sants just quan havien de fer els projectes de final de carrera. Van comen\u00e7ar per investigar l\u2019entorn i de seguida es van implicar en el projecte de la recuperaci\u00f3 de Can Batll\u00f3, on s\u00f3n actors destacats i promotors de la cooperativa d\u2019habitatges. \u201cHabitualment els despatxos giren entorn d\u2019una o dues figures. A La Col \u00e9s el col\u00b7lectiu qui firma els projectes, tot i que per raons legals sempre hi ha un responsable amb nom i cognom\u201d, explica Andr\u00e9s. Tenen tota mena d\u2019enc\u00e0rrecs, tot i que el que m\u00e9s els interessa \u00e9s la rehabilitaci\u00f3 i dinamitzar processos de participaci\u00f3.<\/p>\n<p>Hi ha altres models que s\u00f3n h\u00edbrids, com ara l\u2019Economatsocial. S\u00f3n cooperativa de treball (tres socis) i de consum (55 fam\u00edlies) i van optar per la barreja en constatar que sovint hi ha gent que vol consumir productes ecol\u00f2gics i de proximitat per\u00f2 no disposa de temps per dedicar hores al projecte. Ho explica un dels tres socis treballadors, Miquel Vilanova, que subratlla l\u2019objectiu \u201cd\u2019aconseguir que els productes alimentaris ecol\u00f2gics siguin viables per a qualsevol butxaca\u201d.<\/p>\n<p>\u00c9s aquesta mixtura la que entronca amb la tradici\u00f3 del barri. La feina feta per Marc Dalmau i Mir\u00f3, tots dos de La Ciutat Invisible, ha perm\u00e8s recuperar la hist\u00f2ria del cooperativisme en aquest barri. El llibre <em>Les cooperatives obreres a Sants<\/em> (1870-1939) recull les diferents experi\u00e8ncies d\u2019autogesti\u00f3 i de suport mutu durant tots aquests anys fins al franquisme, que va trencar i esborrar tota l\u2019her\u00e8ncia cooperativista.<\/p>\n<p>Una de les claus del cooperativisme a Sants va ser la Formiga Obrera, que va n\u00e9ixer l\u2019any 1885. \u201cFou una de les primeres que propos\u00e0 el repartiment col\u00b7lectiu dels excedents amb vista a la formaci\u00f3 de mutualitats dins de les cooperatives\u201d. Fins aquest moment, els excedents es repartien entre els socis.<\/p>\n<p>La Formiga Obrera va ser absorbida l\u2019any 1918 per Flor de Maig del Poblenou, possiblement la m\u00e9s potent de totes les cooperatives de principis de segle. La van crear 16 treballadors l\u2019any 1890 i al cap de 25 anys ja tenia 1.317 socis.<\/p>\n<p>L\u2019Ajuntament de Barcelona ha arribat recentment a un acord amb els amos de l\u2019edifici de la Flor de Maig del Poblenou per adquirir una de les plantes i autoritzar-ne la gesti\u00f3 als col\u00b7lectius que la van ocupar. Aquest mes de juny, a Sants, l\u2019Ajuntament tamb\u00e9 comen\u00e7ar\u00e0 les obres per rehabilitar la finca que va acollir La Lleialtat Santsenca, una altra gran cooperativa del barri.<\/p>\n<p><strong>Can Batll\u00f3, inici i final<\/strong><\/p>\n<p>El recinte fabril de Can Batll\u00f3 resumeix en un sol espai d\u2019on ve el barri de Sants, on \u00e9s i on vol arribar. La tradici\u00f3 obrera i de potent teixit associatiu; els fruits de l\u2019actual pot\u00e8ncia de les entitats i dels moviments socials del barri, i l\u2019ambici\u00f3 d\u2019arribar molt enll\u00e0. Tan enll\u00e0 com el projecte de la cooperativa de 30 habitatges de lloguer sobre s\u00f2l cedit per l\u2019Ajuntament. Un projecte que pot representar la quinta ess\u00e8ncia de viure, literalment, de manera cooperativa: amb barreja d\u2019edats entre uns ve\u00efns que participaran activament en el disseny de l\u2019edifici, amb uns espais comuns que tindran molt de pes i d\u2019acord amb un model de tradici\u00f3 escandinava que est\u00e0 a mig cam\u00ed entre la propietat i el lloguer. El projecte es troba en fase de negociar les condicions de la cessi\u00f3 del solar on s\u2019aixecar\u00e0 la cooperativa.<\/p>\n<p>Fa deu anys, en plena febre immobili\u00e0ria, Can Batll\u00f3, en mans privades, havia de convertir-se en un barri de pisos de compra envoltats de pl\u00e0cides zones verdes promogut pel Grup Gaudir. Amb aquest objectiu \u2014i no sense conflicte\u2014, van comen\u00e7ar les expropiacions dels industrials que hi treballen des del segle XIX. La majoria van ser traslladats a la Zona Franca. Per\u00f2 l\u2019esclat de la bombolla ho va aturar tot. Del tot.<\/p>\n<p>Faltats d\u2019equipaments i tips de veure aquells enormes espais buits, una plataforma formada per associacions, entitats, moviments socials i tamb\u00e9 col\u00b7lectius professionals van ocupar l\u2019espai \u2014amb av\u00eds previ a l\u2019Ajuntament\u2014 l\u2019any 2011. Per entrar-hi, els ve\u00efns van posar una data i van fer saber al consistori que aquell dia entrarien. Poc abans de complir-se el termini, es va arribar a un acord. L\u2019epicentre de la lluita per la recuperaci\u00f3 del recinte \u00e9s el Bloc Onze. Funciona com un espai ve\u00efnal autogestionat on hi ha des d\u2019un bar, una biblioteca, un auditori o un roc\u00f2drom fins a sales per a cursos i tallers oberts al barri.<\/p>\n<p>\u201cHi ha hagut alguna cosa que ha canviat, ha fet clic. Tenim la idea de fer ciutat. Els moviments socials han passat del no al s\u00ed, de la reivindicaci\u00f3 a fer-ho\u201d, explica Hern\u00e1n C\u00f3rdoba, de Can Batll\u00f3.<\/p>\n<p>El projecte ha adquirit tanta for\u00e7a que molts altres barris l\u2019han pres com a referent i han vingut a prendre\u2019n nota per intentar copiar el model. Els que estan seguint m\u00e9s de prop la seva experi\u00e8ncia s\u00f3n els col\u00b7lectius que formen La Flor de Maig al Poblenou i els de l\u2019Harmonia a Sant Andreu.<\/p>\n<p>La setmana passada, la federaci\u00f3 d\u2019entitats que integra l\u2019Harmonia va aconseguir la gesti\u00f3 d\u2019una gran nau a la Fabra i Coats despr\u00e9s de reunir-se amb l\u2019alcalde Xavier Trias. En tots aquests casos, i altres que hi ha pendents a la resta de la ciutat, els ve\u00efns reclamen una gesti\u00f3 ciutadana dels espais.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Por Jordi Mumbr\u00fa Escofet y Clara Blanchar para El Pa\u00eds El centre social \u00e9s l\u2019embri\u00f3 de l\u2019aposta pel cooperativisme en un barri amb un potent teixit associatiu. La reacci\u00f3 social pel desallotjament del centre ocupat de Can Vies no t\u00e9 precedents a Barcelona. Els mateixos okupeshan reconegut que no esperaven una reacci\u00f3 tan contundent, i [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":22342,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[],"tags":[249,367],"tematicas":[737],"territorios":[1075],"destacar_noticias":[],"class_list":["post-12897","noticias","type-noticias","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","tag-cooperativismo","tag-movimientos-sociales","tematicas-varios","territorios-catalunya-2"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v28.6 - https:\/\/yoast.com\/product\/yoast-seo-wordpress\/ -->\n<title>Can Vies, viver de canvis - economiasolidaria.org<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/xes-catalunya-noticias-can-vies-viver-de-canvis\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"eu_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Can Vies, viver de canvis - economiasolidaria.org\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Por Jordi Mumbr\u00fa Escofet y Clara Blanchar para El Pa\u00eds El centre social \u00e9s l\u2019embri\u00f3 de l\u2019aposta pel cooperativisme en un barri amb un potent teixit associatiu. La reacci\u00f3 social pel desallotjament del centre ocupat de Can Vies no t\u00e9 precedents a Barcelona. Els mateixos okupeshan reconegut que no esperaven una reacci\u00f3 tan contundent, i [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/xes-catalunya-noticias-can-vies-viver-de-canvis\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"economiasolidaria.org\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/Reas_Red-154018621410405\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2020-07-17T13:39:58+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/wp-content\/uploads\/2020\/03\/Ciudat_invisible.jpg.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"150\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"150\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@Reas_Red\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"14 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/noticias\\\/xes-catalunya-noticias-can-vies-viver-de-canvis\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/noticias\\\/xes-catalunya-noticias-can-vies-viver-de-canvis\\\/\",\"name\":\"Can Vies, viver de canvis - economiasolidaria.org\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/noticias\\\/xes-catalunya-noticias-can-vies-viver-de-canvis\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/noticias\\\/xes-catalunya-noticias-can-vies-viver-de-canvis\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2020\\\/03\\\/Ciudat_invisible.jpg.jpg\",\"datePublished\":\"2014-06-05T12:31:46+00:00\",\"dateModified\":\"2020-07-17T13:39:58+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/noticias\\\/xes-catalunya-noticias-can-vies-viver-de-canvis\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"eu-ES\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/noticias\\\/xes-catalunya-noticias-can-vies-viver-de-canvis\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"eu-ES\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/noticias\\\/xes-catalunya-noticias-can-vies-viver-de-canvis\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2020\\\/03\\\/Ciudat_invisible.jpg.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2020\\\/03\\\/Ciudat_invisible.jpg.jpg\",\"width\":\"150\",\"height\":\"150\",\"caption\":\"NULL\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/noticias\\\/xes-catalunya-noticias-can-vies-viver-de-canvis\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/eu\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Noticias\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/noticias\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Can Vies, viver de canvis\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/\",\"name\":\"economiasolidaria.org\",\"description\":\"El portal de la Econom\u00eda Solidaria\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"eu-ES\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Can Vies, viver de canvis - economiasolidaria.org","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/xes-catalunya-noticias-can-vies-viver-de-canvis\/","og_locale":"eu_ES","og_type":"article","og_title":"Can Vies, viver de canvis - economiasolidaria.org","og_description":"Por Jordi Mumbr\u00fa Escofet y Clara Blanchar para El Pa\u00eds El centre social \u00e9s l\u2019embri\u00f3 de l\u2019aposta pel cooperativisme en un barri amb un potent teixit associatiu. La reacci\u00f3 social pel desallotjament del centre ocupat de Can Vies no t\u00e9 precedents a Barcelona. Els mateixos okupeshan reconegut que no esperaven una reacci\u00f3 tan contundent, i [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/xes-catalunya-noticias-can-vies-viver-de-canvis\/","og_site_name":"economiasolidaria.org","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/Reas_Red-154018621410405","article_modified_time":"2020-07-17T13:39:58+00:00","og_image":[{"width":150,"height":150,"url":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/wp-content\/uploads\/2020\/03\/Ciudat_invisible.jpg.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@Reas_Red","twitter_misc":{"Est. reading time":"14 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/xes-catalunya-noticias-can-vies-viver-de-canvis\/","url":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/xes-catalunya-noticias-can-vies-viver-de-canvis\/","name":"Can Vies, viver de canvis - economiasolidaria.org","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/xes-catalunya-noticias-can-vies-viver-de-canvis\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/xes-catalunya-noticias-can-vies-viver-de-canvis\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/wp-content\/uploads\/2020\/03\/Ciudat_invisible.jpg.jpg","datePublished":"2014-06-05T12:31:46+00:00","dateModified":"2020-07-17T13:39:58+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/xes-catalunya-noticias-can-vies-viver-de-canvis\/#breadcrumb"},"inLanguage":"eu-ES","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/xes-catalunya-noticias-can-vies-viver-de-canvis\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"eu-ES","@id":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/xes-catalunya-noticias-can-vies-viver-de-canvis\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/wp-content\/uploads\/2020\/03\/Ciudat_invisible.jpg.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/wp-content\/uploads\/2020\/03\/Ciudat_invisible.jpg.jpg","width":"150","height":"150","caption":"NULL"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/xes-catalunya-noticias-can-vies-viver-de-canvis\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Noticias","item":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Can Vies, viver de canvis"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/#website","url":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/","name":"economiasolidaria.org","description":"El portal de la Econom\u00eda Solidaria","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"eu-ES"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/noticias\/12897","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/noticias"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticias"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12897"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/noticias\/12897\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22342"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12897"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12897"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12897"},{"taxonomy":"tematicas","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/tematicas?post=12897"},{"taxonomy":"territorios","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/territorios?post=12897"},{"taxonomy":"destacar_noticias","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/destacar_noticias?post=12897"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}