{"id":13795,"date":"2016-04-14T00:00:00","date_gmt":"2016-04-14T09:54:18","guid":{"rendered":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/tambe-es-canvia-el-sistema-des-de-la-vida-quotidiana\/"},"modified":"2021-03-22T14:16:33","modified_gmt":"2021-03-22T13:16:33","slug":"reas-balears-noticias-tambe-es-canvia-el-sistema-des-de-la-vida-quotidiana","status":"publish","type":"noticias","link":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/noticias\/reas-balears-noticias-tambe-es-canvia-el-sistema-des-de-la-vida-quotidiana\/","title":{"rendered":"Tambe es canvia el sistema des de la vida quotidiana"},"content":{"rendered":"
\n

Dematinet arribam al pati de La Miseric\u00f2rdia. Les 42 paradetes de la Segona Fira del Mercat Social de Mallorca ja estan a punt, amb els seus responsables, per rebre els visitants. Aprofitant els primers moments de tranquil\u00b7litat, en Carlos Askunze aprofita per fer la volta i pegar una ullada a les distintes entitats. <\/p>\n

<\/p>\n

No resulta dif\u00edcil localitzar-lo perqu\u00e8 la seva estatura el fa especialment visible. Iniciam el di\u00e0leg amb una tassonet de taronjada natural de Coa Negra i un caf\u00e8 de S\u2019Altra Senalla.<\/p>\n

Va n\u00e9ixer fa 47 anys i viu<\/span> al Barri de San Francisco de Bilbao, est\u00e0 casat i sense fills. Estudi\u00e0 Psicologia i posteriorment un post grau en temes de Desenvolupament i Cooperaci\u00f3 Internacional. Despr\u00e9s s\u2019ha anat formant en temes d\u2019economia. Treballa com a Coordinador de REAS Euskadi, des de l\u2019any 2005. I, des del 2007, ho compatibilitza amb la coordinaci\u00f3 de Gizatea (L\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Empreses d\u2019Inserci\u00f3 del Pa\u00eds Basc). Tamb\u00e9 est\u00e0 en el Comit\u00e8 de Coordinaci\u00f3 de REAS-Red de Redes i a la Comissi\u00f3 Executiva de FAEDEI, Federaci\u00f3 d\u2019Associacions Empresarials d\u2019Empreses d\u2019Inserci\u00f3. Tamb\u00e9 des de el comprom\u00eds i la milit\u00e0ncia, forma part de les estructures associatives de FIARE, coordinador dels grups d\u2019implantaci\u00f3 territorial de la Zona Nord.<\/p>\n

Com arribes a aquest m\u00f3n?<\/em><\/strong><\/p>\n

Hist\u00f2ricament, des de qu\u00e8 vaig estudiar la carrera, pertanyia i encara pertany a unes comunitats de base cristianes de Bilbao i sempre he tingut la inquietud del comprom\u00eds social. Primer com a voluntari, una milit\u00e0ncia que mai he abandonat, per\u00f2 tamb\u00e9 a l\u2019hora de trobar un espai professional que fos el m\u00e9s coherent amb la meva forma de pensar. D\u2019estudiant, vaig treballar a un barri de Bilbao, el Pe\u00f1ascal, de mestre de soldadura amb al\u00b7lots de frac\u00e0s escolar. En acabar la carrera vaig estar treballant deu anys a Hegoa, un Institut d\u2019Estudis sobre el Desenvolupament i Cooperaci\u00f3 Internacional, dins la Universitat del Pa\u00eds Basc. Llavors va sortir l\u2019oportunitat al 2005 de reconstruir REAS en el Pa\u00eds Basc. Les entitats que llavors la formaven, unes deu o dotze, es proposaren crear una estructura m\u00ednima per a cr\u00e9ixer i impulsar la xarxa, i fins avui. En aquest moment a REAS Euskadi hi som setanta empreses i organitzacions.<\/p>\n

Durant els anys noranta havien tingut un moment de creixement…<\/p>\n

Les xarxes d\u2019economia solid\u00e0ria varen n\u00e9ixer com a xarxes entre el 95 i el 97. A nivell estatal, el 95, a Euskadi el 96. Primer van n\u00e9ixer com uns petits centres que existien a les diferents comunitats, inicialment molt vinculats a temes d\u2019inserci\u00f3 sociolaboral. A partir dels dos-mil \u00e9s quan agafa m\u00e9s for\u00e7a i quan es comencen a visualitzar moltes alternatives que van tenint m\u00e9s for\u00e7a i que estan relacionades amb les finances \u00e8tiques, comer\u00e7 just, agro-ecologia, economies col\u00b7laboratives…Coses que s\u00f3n ja dels darrers anys. REAS, sobre tot a partir del 2005, recull tot aquesta energia que \u00e9s present dins la societat i comen\u00e7a a cr\u00e9ixer arreu de l\u2019Estat. Des d\u2019un plantejament bastant plural, obert, per\u00f2 treballant amb principis alternatius al model capitalista imperant.<\/p>\n

Quina \u00e9s la realitat de REAS a nivell de l\u2019Estat?<\/em><\/strong><\/p>\n

A Euskadi actualment la formam setanta empreses i entitats. A nivell d\u2019Estat tenim 14 xarxes territorials, s\u00f3n xarxes molt diferents: unes s\u00f3n molt petites i altres s\u00f3n grans; hi ha una gran pluralitat. <\/em>Aquestes catorze xarxes agrupen en total un poc m\u00e9s de cinc-centes empreses i entitats. Donen feina a m\u00e9s de 8.500 persones i, segons el darrer balan\u00e7 social, en vinculen unes 25.000 que hi estan associades; b\u00e9 perqu\u00e8 desenvolupen algun tipus de comprom\u00eds a les entitats, b\u00e9 perqu\u00e8 estan associades a projectes cooperatius (de finances \u00e8tiques, consum agro-ecol\u00f2gic, comercialitzaci\u00f3 i consum d\u2019energia; energia neta). Aquestes s\u00f3n les dades. I, a part d\u2019aquestes 14 territorials, hi ha quatre xarxes que anomenam sectorials: AERESS (l\u2019associaci\u00f3 de recuperadors de l\u2019economia social i solid\u00e0ria). Va n\u00e9ixer a la par que REAS i agrupa aquelles empreses i entitats vinculades a la recuperaci\u00f3 de residus amb comprom\u00eds social i, molt sovint, amb inserci\u00f3 sociolaboral de persones en risc d\u2019exclusi\u00f3. Aqu\u00ed tenim Deixalles, una entitat pionera dins AERESS.<\/p>\n

\"\"<\/span><\/p>\n

Aquesta sectorial agrupa entorn de cinquanta entitats. Una segona sectorial \u00e9s la Coordinadora de Comer\u00e7 Just. La tercera \u00e9s la que anomenam Taula de Finances \u00c8tiques: FIARE Banca \u00c8tica, COOP 57 (cooperativa de serveis para-bancaris), Oikocredit (vinculada al cr\u00e8dit o al micro cr\u00e8dit vinculats a la cooperaci\u00f3 amb el Sud), CAES (Consorci per a l\u2019Asseguran\u00e7a \u00c8tica i Solid\u00e0ria) amb Ar\u00e7 i Seryes, que \u00e9s una altra corredoria d\u2019assegurances de Madrid. I la quarta sectorial, de moment, \u00e9s SOM ENERGIA. Dic \u201cde moment\u201d perqu\u00e8 han anat sorgint cooperatives locals de generaci\u00f3, comercialitzaci\u00f3 i consum d\u2019energies renovables; i ja han donat les primeres passes per crear una plataforma estatal. Darrere hi ha cooperatives (com GOIENER a Euskadi, per\u00f2 n\u2019hi ha d\u2019altres a Andalucia, Castilla Le\u00f3n, Val\u00e8ncia, hist\u00f2riques, endem\u00e9s, que provenen del moviment ve\u00efnal). Aquesta \u00e9s la realitat de REAS en aquest moment.<\/p>\n

Teniu calculat qu\u00e8 significa econ\u00f2micament a nivell d\u2019Estat?<\/em><\/strong><\/p>\n

Les dades que tenim s\u00f3n les que tenen a veure amb les cinc-centes empreses i entitats que estan a les xarxes territorials. Les dades del 2015 parlaven d\u2019un poc m\u00e9s de cinc-cents milions d\u2019euros d\u2019activitat econ\u00f2mica.A aix\u00f2 s\u2019hi hauria d\u2019afegir tota l\u2019activitat econ\u00f2mica que mouen les finances \u00e8tiques, que \u00e9s important. Nom\u00e9s FIARE ja est\u00e0 en un recull de capital i de dip\u00f2sits per damunt dels seixanta milions d\u2019euros. Amb el COOP 57 i amb el Oikocredir podem estar entre els 80 i els 90 milions. Tant de capital social com en dip\u00f2sits; doblers que t\u00e9 la gent en aquestes propostes de finances \u00e8tiques. I un poc m\u00e9s de la mitat d\u2019aquests fondos ja col\u00b7locats en projectes que s\u2019estan finan\u00e7ant actualment i que s\u2019han de sumar a tota l\u2019activitat. Amb les cooperatives de comercialitzaci\u00f3 i energia pot haver-hi entorn de 90.000 socis arreu de l\u2019Estat. Sols SOM ENERGIA en t\u00e9 uns 25.000, a Euskadi GOIENER en t\u00e9 4.500. Gent que han posat una petita quantitat de capital en aquestes cooperatives, per\u00f2 endem\u00e9s estan pagant el rebut del llum. \u00c9s important per a REAS demostrar que hi ha moviment econ\u00f2mic; que realment cream economia. Som un moviment pol\u00edtic, evidentment, perqu\u00e8 cercam el canvi no sols econ\u00f2mic, sin\u00f3 social; per\u00f2 sovint tenim m\u00e9s discurs que pr\u00e0ctica. Per aix\u00f2 \u00e9s molt important que demostrem que realment es poden generar activitats econ\u00f2miques alternatives, autogestion\u00e0ries, transformadores… Hem avan\u00e7at molt\u00edssim; els darrers anys hem crescut molt\u00edssim.<\/p>\n

\"\"<\/span><\/p>\n

Com vos ha afectat la crisi? Ha estat una travessia del desert? Ha fet replantejar coses?<\/em><\/strong><\/p>\n

Amb la crisi s\u2019han produ\u00eft experi\u00e8ncies que s\u00f3n un poc contradict\u00f2ries. Certament hi ha hagut problemes i algunes experi\u00e8ncies, no moltes, han anat desapareixent. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que aquesta part, que cada vegada \u00e9s menor, que t\u00e9 a veure amb les Administracions P\u00fabliques (b\u00e9 perqu\u00e8 rep subvencions, entitats o cooperatives que es dediquen a la intervenci\u00f3 social, gesti\u00f3 de determinats serveis socials, a l\u2019ocupaci\u00f3) han vist redu\u00efts en gran part els seus ingressos. I el problema no \u00e9s que s\u2019hagin redu\u00eft els ingressos, sin\u00f3 que s\u2019han redu\u00eft els serveis a la societat per part de les Administracions. Aix\u00f2 ha obligat a una recol\u00b7locaci\u00f3: algunes han desaparegut, altres s\u2019han fusionat… Aquesta seria la part negativa de la crisi, per\u00f2, enfront d\u2019aix\u00f2, han sorgit noves iniciatives. El tema de la crisi, a nivell ideol\u00f2gic i a nivell de sortir al carrer amb alternatives, ha estat un punt d\u2019inflexi\u00f3 interessant. Ha facilitat que es pugui parlar en el carrer de la in-sostenibilitat del sistema que tenim. Avui hi ha una gran part de la nostra societat que, es digui anti-capitalista o no, s\u2019ha adonat que vivim en un sistema que \u00e9s una trampa que no permet viure dignament a la majoria de les persones; que ens estafen per tots els costats…<\/p>\n

Ha afavorit tamb\u00e9 el sorgiment de noves propostes…<\/em><\/strong><\/p>\n

Crec que ha estat un vent a favor d\u2019un moviment com el de l\u2019Economia Solid\u00e0ria i altres moviments que treballen en alternatives econ\u00f2miques. Ha provocat que nasquessin noves iniciatives. Les iniciatives de finances \u00e8tiques i les cooperatives de consum \u00e8tic, tot el moviment de sobirania aliment\u00e0ria, encara que ja treballava amb anterioritat, ha fet un \u201cboom\u201d durant els darrers anys. Cada vegada hi ha m\u00e9s ciutadans que estan cansats de com funcionen les coses. I, per altre costat (i aix\u00f2 \u00e9s bastant noved\u00f3s), cada vegada hi ha m\u00e9s propostes concretes, quotidianes, que una persona pot prendre en el seu consum de cada dia. Tu vas sumant totes aquestes coses i veus que hi ha moltes propostes que es poden introduir a la vida quotidiana. Perqu\u00e8, moltes vegades, el que ens passava amb aix\u00f2 del capitalisme, \u00e9s que ens deman\u00e0vem: Com podem acabar amb tot aix\u00f2? S\u2019ha d\u2019acabar, \u00f2bviament, amb la lluita pol\u00edtica, amb la lluita ideol\u00f2gica, amb un treball en valors dins la societat… per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019ha de fer a trav\u00e9s d\u2019alternatives quotidianes.<\/p>\n

No podem esperar els gran canvis del sistema, que, per altre costat mirant la hist\u00f2ria, sembla que no funcionen gaire b\u00e9 com alternatives globals. La crisi ha perm\u00e8s que tot aix\u00f2 emergeixi amb for\u00e7a; fins i tot que hi hagi molta gent jove que es plantegi que vol viure d\u2019una altra manera. Aix\u00f2 ha estat la part de la crisi que ha resultat interessant: ha ajudat a repensar el paper de les economies alternatives, com l\u2019Economia Solid\u00e0ria dins la societat; per a poder arribar a m\u00e9s gent i per a poder sumar nous projectes.<\/p>\n

Pot ser que el tema de l\u2019Economia Solid\u00e0ria es redueixi a cercles m\u00e9s sensibilitzats, m\u00e9s ideologitzats, que uneixen lluita pol\u00edtica i lluita econ\u00f2mica? Com pot arribar tot aix\u00f2 als gran reptes del moment: aturats majors de cinquanta anys, joves amb baixa qualificaci\u00f3 laboral\u00b8els sectors m\u00e9s vulnerables de la nostra societat?<\/em><\/strong><\/p>\n

D\u2019entrada s\u00ed que vull dir que molts dels nostres projectes exigeixen una certa milit\u00e0ncia. No \u00e9s c\u00f2mode utilitzar serveis de banca \u00e8tica; \u00e9s per a aquells que ho volen fer. O si tu vols estar dins un grup de consum, t\u2019has d\u2019ajuntar, has d\u2019elegir… Sempre es requereix un cert comprom\u00eds; aix\u00f2 \u00e9s cert. Per\u00f2 tamb\u00e9 estam veient que cada vegada arribam a m\u00e9s tipus de gent i tamb\u00e9 veim que moltes de les iniciatives i de les entitats que treballen dins REAS, a l\u2019hora de plantejar-se el tema de l\u2019ocupaci\u00f3, ho fan des d\u2019una perspectiva inclusiva. \u00c9s a dir: com treballar i com acostar-nos especialment als sectors m\u00e9s fr\u00e0gils de la societat, aquells que estan expulsats del mercat de treball. Moltes entitats que treballen en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019ocupaci\u00f3, especialment en el tema de recuperaci\u00f3 de residus i d\u2019altres que treballen fonamentalment amb joves. Des de moviments com REAS haur\u00edem de fer un esfor\u00e7 molt m\u00e9s gros, per\u00f2 sovint ens manquen recursos, per a poder capitalitzar dins la societat, i especialment dins el sector jove, les propostes. I llevant alguns sectors juvenils, que s\u00f3n m\u00e9s inquiets i que s\u2019apunten a un bombardeig i que estan en aquestes hist\u00f2ries, ens costa. I amb les persones majors que estan fora del mercat laboral tenim tot un repte de com arribar-hi. I sobre tot, el que \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil i tamb\u00e9 el m\u00e9s important (el que possibilitaria els canvis), que aquestes persones es sentin subjectes de la construcci\u00f3 d\u2019aquestes alternatives.<\/p>\n

\"\"<\/span><\/p>\n

Els sis punts de la Carta Europea de l\u2019Economia Solid\u00e0ria (igualtat, ocupaci\u00f3, medi ambient, cooperaci\u00f3, sense car\u00e0cter lucratiu, comprom\u00eds amb l\u2019entorn) es mantenen?<\/em><\/strong><\/p>\n

S\u00ed, s\u00ed! Segueix essent la nostra carta de presentaci\u00f3. Les empreses i les entitats que decideixen entrar a les distintes xarxes de REAS ho fan d\u2019acord amb el seu comprom\u00eds amb aquests punts. Endem\u00e9s, els darrers anys, hem fet una passa endavant, perqu\u00e8 no \u00e9s f\u00e0cil auto-retratar-se, per dir-ho aix\u00ed. Quan tens una iniciativa d\u2019economia solid\u00e0ria que \u00e9s econ\u00f2mica i viable per\u00f2 no cerca el lucre, que promou la col\u00b7laboraci\u00f3 en lloc de la compet\u00e8ncia, que t\u00e9 entre les idees clau el treball en tots els sentits (no sols el productiu, sin\u00f3 el comprom\u00eds amb el medi ambient; els sis principis), hi ha el perill de caure en l\u2019autocomplaen\u00e7a. Les empreses comercials normals tamb\u00e9 s\u2019apropien aquestes paraules, per aix\u00f2 nosaltres hem donat una passa m\u00e9s i hem constru\u00eft una eina que anomenam \u201cauditoria social\u201d.<\/p>\n

La Fundaci\u00f3 Deixalles va fer molta de feina per a construir aquesta eina.<\/em><\/strong><\/p>\n

Hem elaborat una eina que t\u00e9 com a primera virtualitat que est\u00e0 feta col\u00b7lectivament i l\u2019anam modificant d\u2019any en any. Posa el focus en el mesurament, en l\u2019avaluaci\u00f3 d\u2019indicadors que tenen a veure amb els sis principis. La l\u00f2gica \u00e9s molt senzilla: quin fi t\u00e9 la nostra pres\u00e8ncia dina la societat? Si ens hem apuntat a REAS, volem esser fidels a aquests sis principis. Per tant, el meu treball els haur\u00e0 de tenir en compte, haur\u00e9 de revisar si hi s\u00f3n presents.<\/p>\n

Com manejau el tema de la igualtat? No sols igualtat de g\u00e8nere, sin\u00f3 tamb\u00e9 la participaci\u00f3, el lideratge, tant dins les empreses i entitats, com dins les xarxes.<\/em><\/strong><\/p>\n

El tema de la igualtat l\u2019unim a la paraula equitat, cercar la igualtat entre les persones respectant i partint de les pr\u00f2pies difer\u00e8ncies, o dels fets diferencials que tenen aquestes persones. Aqu\u00ed hi juguen molts elements. Un element t\u00e9 a veure amb si totes les persones que participen en una iniciativa, independentment de la posici\u00f3 que ocupen i les capacitats, cooperen activament en el desenvolupament. Pel que jo conec, hi ha un nivell de participaci\u00f3 molt alt dins les entitats. De fet, cada vegada m\u00e9s, els projectes que tenim s\u00f3n cooperatius. Fins i tot moltes entitats que naixeren com associacions , com a fundacions (que no vol dir que no fossin participatives), han donat una passa cap a f\u00f3rmules de tipus cooperatiu; que, d\u2019alguna forma, t\u2019exigeix uns espais de participaci\u00f3 total i presa de decisions col\u00b7lectives. Aix\u00f2 hi \u00e9s molt present, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s molt dif\u00edcil. \u00c9s dif\u00edcil perqu\u00e8 som persones que estam imbu\u00efdes pel propi sistema en el que vivim. El gran triomf del capitalisme no \u00e9s que hagi fet que funcioni b\u00e9 el sistema; el sistema funciona malament, crea desigualtat, crea morts (parl des del punt de vista d\u2019efic\u00e0cia del sistema), funciona fatal. Per\u00f2, el que ha funcionat estupendament \u00e9s que ens ha guanyat la bandera de la cultura. Ens ha ficat dins la societat la idea del creixement, del lucre, de la multiplicaci\u00f3. I ara, amb motiu de la crisi, la por a perdre el que tenim. Aix\u00f2 \u00e9s fatal per a la psicologia i pel sentit hum\u00e0 de les persones. Ens han educat aix\u00ed i ho duim dedins. Molt sovint no sabem participar, no deixam participar; ens costa molt crear espais de participaci\u00f3, per\u00f2 crec que hem avan\u00e7at molt durant els darrers anys. La gent jove que ha anat arribant t\u00e9 un esperit molt m\u00e9s cooperatiu; s\u2019uneix a aquests tipus d\u2019iniciatives. \u00c9s dificult\u00f3s, per\u00f2 anam avan\u00e7ant.<\/p>\n

I en igualtat de g\u00e8nere?<\/em><\/strong><\/p>\n

Aqu\u00ed s\u00ed que crec que hem avan\u00e7at molt\u00edssim. Hi ha dos aspectes. Per un costat el que podr\u00edem anomenar rearmament ideol\u00f2gic. Dins l\u2019\u00e0mbit de l\u2019Economia Solid\u00e0ria, que no deixa d\u2019esser un espai un poc dif\u00fas, que t\u00e9 m\u00e9s a veure amb la pr\u00e0ctica que amb la teoria o continguts, en rearmament ideol\u00f2gic ens hem trobat amb l\u2019economia feminista; amb el moviment feminista. I hem incorporat el paradigma de la sostenibilitat de la vida, que a mi em sembla un tema radical, potser el m\u00e9s radical d\u2019aquest moment: Passar a una economia que posi en el centre la sostenibilitat i la reproducci\u00f3 de la vida. Les persones som dependents i interdependents; per tant hem de tenir en compte la cura dels uns pels altres; com ens organitzam per a poder viure dignament; i, per suposat, la sostenibilitat mediambiental, que sembla que estam cecs en el tema de la crisi ecol\u00f2gica.Col\u00b7locar tot aix\u00f2 en el cor de la construcci\u00f3 d\u2019alternatives, \u00e9s central. Aqu\u00ed el moviment feminista i les an\u00e0lisis de l\u2019economia feminista fan unes aportacions important\u00edssimes, igual que l\u2019economia ecol\u00f2gica.<\/p>\n

L\u2019Economia Solid\u00e0ria sap recollir tot aix\u00f2. I, de fet, a moltes de les xarxes de REAS hi tenim grups, comissions de feina, que treballen aquesta relaci\u00f3 entre economia feminista i economia solid\u00e0ria. I, clar, si et fiques aqu\u00ed obris el mel\u00f3 i dius: aix\u00f2 ja no \u00e9s sols un problema ideol\u00f2gic, del capitalisme; \u00e9s un problema que tamb\u00e9 hi \u00e9s a les nostres organitzacions, a les nostres estructures empresarials (moltes s\u00f3n de tipus patriarcal, no sols perqu\u00e8 les dirigeixin els homes, sin\u00f3 per la forma de treballar i d\u2019organitzar les relacions entre les persones, els horaris…). Tamb\u00e9 estam treballant intensament el com incorporar aquesta perspectiva, no sols a la ideologia i els continguts de l\u2019economia solid\u00e0ria, sin\u00f3 tamb\u00e9 als indicadors que tenen a veure amb la vida quotidiana de les nostres empreses i organitzacions. Queda molt\u00edssim per fer, per\u00f2 tamb\u00e9, com en el tema de la participaci\u00f3, estam donant passes molt importants.<\/p>\n

Qu\u00e8 haurien de fer les Administracions P\u00fabliques per a recolzar experi\u00e8ncies com la de REAS?<\/em><\/strong><\/p>\n

Com a moviment, \u00e9s important anar sembrant dins la societat aquests valors i aquesta manera de fer economia. Tenim tres grans estrat\u00e8gies. Una \u00e9s la generaci\u00f3 d\u2019aquestes iniciatives econ\u00f2miques autogestion\u00e0ries. \u00c9s important que generem m\u00e9s empreses, m\u00e9s activitat econ\u00f2mica. Segon, que treballem tot l\u2019\u00e0mbit de la investigaci\u00f3, la reivindicaci\u00f3, l\u2019alian\u00e7a amb altres moviments. El canvi ser\u00e0 possible amb el concurs de moltes \u201cformiguetes\u201d i de moltes xarxes que es vagin enganxant. I, en tercer lloc, parlam del paper que puguin tenir les Administracions P\u00fabliques. Ho feim especialment referint-nos a les institucions p\u00fabliques locals, perqu\u00e8 s\u00f3n les que tenen a veure amb la proximitat a les persones de les que depenen molts dels serveis b\u00e0sics que garanteixen el benestar de les persones. I tamb\u00e9 s\u00f3n les m\u00e9s permeables a les transformacions. La pr\u00f2pia instituci\u00f3 pot esser agent d\u2019economia solid\u00e0ria; incorporant valors de l\u2019economia solid\u00e0ria a la pr\u00f2pia instituci\u00f3: <\/em>fent pressuposts participatius, fent auditories econ\u00f2miques (basta veure el que ha passat), tamb\u00e9 auditories socials.<\/p>\n

La pr\u00f2pia instituci\u00f3 t\u00e9 una eina important, la compra p\u00fablica socialment responsable, \u00e9s important\u00edssim. Aquestes institucions poden utilitzar els serveis financers \u00e8tics, aix\u00f2 ja est\u00e0 passant, ho estan fent molts d\u2019ajuntaments del canvi. Apuntar-se a cooperatives d\u2019energia i crear xarxes amb altres ajuntaments…Llavors hi ha altres elements que poden servir per a promocionar aquest tipus d\u2019economia: normatives, donar suport a petits projectes empresarials, afavorir els comer\u00e7os de proximitat. Sovint, les institucions locals s\u00f3n les responsables dels menjadors socials, dels centres educatius i de les resid\u00e8ncies de tercera edat. Nosaltres defensam que determinats serveis, la gesti\u00f3 dels quals \u00e9s de responsabilitat p\u00fablica, es des-mercantilitzin i es facin amb responsabilitat social. B\u00e9 amb gesti\u00f3 directa, b\u00e9 a trav\u00e9s d\u2019entitats l\u2019objectiu de les quals no sigui el lucre i aportin un valor afegit, sigui perqu\u00e8 s\u00f3n d\u2019economia social i solid\u00e0ria, o perqu\u00e8 integren persones que estan en situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3. Hi ha un munt de coses que poden fer les institucions p\u00fabliques!<\/p>\n

\"\"<\/span><\/p>\n

Avui estam de ple dins la Fira del Mercat Social. Quines experi\u00e8ncies hi ha arreu de l\u2019Estat i com es valoren?<\/em><\/strong><\/p>\n

Dins aquest proc\u00e9s de creixement i de rearmament del que est\u00e0vem parlant, el Mercat Social sorgeix com la proposta m\u00e9s ambiciosa, encara que estiguem donant les primeres passes. En el sentit de qu\u00e8 ja comen\u00e7a a haver-hi una oferta important de serveis i de productes d\u2019economia solid\u00e0ria. Tamb\u00e9 comen\u00e7a a haver-hi una demanda de consumidors i consumidores cr\u00edtics i responsables. Hem de crear un espai que produeixi la <\/em>inter-cooperaci\u00f3<\/em> suficient entre tots els que produeixen b\u00e9ns i serveis, i tamb\u00e9 els que consumeixen. Perqu\u00e8 el col\u00b7lectiu i el que es fa en forma d\u2019inter-cooperaci\u00f3 t\u00e9 moltes m\u00e9s possibilitats d\u2019\u00e8xit i d\u2019esser efectiu. El Mercat Social neix amb aquesta idea<\/em>: Com articulam tot aix\u00f2 que estam dient amb les idees? I, tamb\u00e9, com articulam totes aquestes realitats i iniciatives econ\u00f2miques que tenim en un espai que es visualitzi?<\/p>\n

Que es vegi que est\u00e0s presentant una alternativa real, no sols de valors, sin\u00f3 tamb\u00e9 de consum real. Com treballam la sensibilitzaci\u00f3 de la societat. Les fires s\u00f3n un element important; no l\u2019\u00fanic, per\u00f2 si el primer perqu\u00e8 es el que et llan\u00e7a a que et vegin en el carrer. Aquestes fires ja s\u2019estan fent cada any a Catalunya, Madrid, Euskadi, Navarra, A Mallorca ja \u00e9s la segona. A Andalusia han comen\u00e7at enguany. En general s\u00f3n experi\u00e8ncies bastant exitoses. Tamb\u00e9 en el sentit de treballar les interconnexions entre tots els que participen a la fira; aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s molt important. A vegades volem canviar dins la societat el que encara no hem generat entre nosaltres. Les fires serveixen per a aix\u00f2 i tamb\u00e9 per mostrar a la societat quines alternatives existeixen.<\/p>\n

T\u00e9 relaci\u00f3 REAS amb la EAPN (la Xarxa contra la Pobresa)?<\/em><\/strong><\/p>\n

A nivell estatal no n\u2019hi ha, per\u00f2 \u00e9s que la nostra xarxa a nivell estatal t\u00e9 molts pocs recursos i funcionam a un nivell molt confederal. Per\u00f2 hi ha xarxes a cada territori que s\u00ed que estan connectades. Per exemple, a Euskadi estam tots molt interconnectats amb totes les xarxes que hi ha. Tamb\u00e9 tenim xarxes d\u2019inclusi\u00f3 social, i la formam totes les xarxes que compartim el mateix sentit de la inclusi\u00f3 tant en l\u2019entorn proper com en l\u2019internacional. Procuram treballar les pol\u00edtiques socials de forma conjunta.<\/p>\n

Qu\u00e8 aporta REAS Balears a nivell estatal?<\/em><\/strong><\/p>\n

REAS Balears empre ha tengut un comprom\u00eds molt important amb la construcci\u00f3 de REAS, xarxa de xarxes. Alguns centres, com la Fundaci\u00f3 Deixalles, s\u00f3n pioners dins el marc de l\u2019economia solid\u00e0ria. Participa a l\u2019Assemblea, que \u00e9s el primer espai que tenim, i, despr\u00e9s, una persona de Deixalles participa en el Consell Confederal , que ja \u00e9s m\u00e9s redu\u00eft, i tamb\u00e9 participen en la Coordinaci\u00f3 Executiva, que est\u00e0 formada per tres persones i una d\u2019elles \u00e9s de REAS Balears.<\/p>\n

Per tant, el comprom\u00eds de Balears amb REAS ha estat molt important, fins i tot en els moments de feblesa, com el que ha travessat fa poc (a causa del buit de les Administracions). \u00c9s important el paper de les Administracions, no sols donant suport a cada una de les entitats, sin\u00f3 tamb\u00e9 el mateix a les xarxes d\u2019aquest estil. Aix\u00f2 significa que l\u2019Administraci\u00f3 Local entengui que aix\u00f2 \u00e9s un b\u00e9 a preservar, igual que hi ha altres xarxes d\u2019ajuda m\u00fatua. S\u00f3n b\u00e9ns socials que s\u2019han de preservar. A Euskadi existeix una tradici\u00f3 i tots els partits consideren que ens han d\u2019ajudar, aix\u00f2 \u00e9s molt important per a poder tirar endavant projectes.<\/p>\n

Encara que REAS Balears no ha tengut aquest suport, est\u00e0 plenament integrada en la xarxa i empenyen un munt de projectes (FIARE, projectes agro-ecol\u00f2gics, potenciar trobades entre distints col\u00b7lectius, l\u2019Associaci\u00f3 Mercat Social…).<\/p>\n

Moltes gr\u00e0cies, Carlos. Que puguis seguir celebrant molts d\u2019anys amb nosaltres que una altra manera d\u2019entendre les relacions socials, comercials, econ\u00f2miques, productives, \u00e9s possible.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n<\/p><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dematinet arribam al pati de La Miseric\u00f2rdia. Les 42 paradetes de la Segona Fira del Mercat Social de Mallorca ja estan a punt, amb els seus responsables, per rebre els visitants. Aprofitant els primers moments de tranquil\u00b7litat, en Carlos Askunze aprofita per fer la volta i pegar una ullada a les distintes entitats. No resulta […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[],"tags":[],"tematicas":[733],"territorios":[1069],"destacar_noticias":[],"class_list":["post-13795","noticias","type-noticias","status-publish","format-standard","hentry","tematicas-mercado-social","territorios-euskadi"],"acf":[],"yoast_head":"\nTambe es canvia el sistema des de la vida quotidiana<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/reas-balears-noticias-tambe-es-canvia-el-sistema-des-de-la-vida-quotidiana\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"eu_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Tambe es canvia el sistema des de la vida quotidiana\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Dematinet arribam al pati de La Miseric\u00f2rdia. Les 42 paradetes de la Segona Fira del Mercat Social de Mallorca ja estan a punt, amb els seus responsables, per rebre els visitants. Aprofitant els primers moments de tranquil\u00b7litat, en Carlos Askunze aprofita per fer la volta i pegar una ullada a les distintes entitats. No resulta […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/reas-balears-noticias-tambe-es-canvia-el-sistema-des-de-la-vida-quotidiana\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"economiasolidaria.org\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/Reas_Red-154018621410405\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2021-03-22T13:16:33+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/laltramirada.cat\/local\/cache-vignettes\/L423xH317\/10000000000001E000000168D259123478688D75-4777f.jpg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@Reas_Red\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"21 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/noticias\\\/reas-balears-noticias-tambe-es-canvia-el-sistema-des-de-la-vida-quotidiana\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/noticias\\\/reas-balears-noticias-tambe-es-canvia-el-sistema-des-de-la-vida-quotidiana\\\/\",\"name\":\"Tambe es canvia el sistema des de la vida quotidiana\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/noticias\\\/reas-balears-noticias-tambe-es-canvia-el-sistema-des-de-la-vida-quotidiana\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/noticias\\\/reas-balears-noticias-tambe-es-canvia-el-sistema-des-de-la-vida-quotidiana\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"http:\\\/\\\/laltramirada.cat\\\/local\\\/cache-vignettes\\\/L423xH317\\\/10000000000001E000000168D259123478688D75-4777f.jpg\",\"datePublished\":\"2016-04-14T09:54:18+00:00\",\"dateModified\":\"2021-03-22T13:16:33+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/noticias\\\/reas-balears-noticias-tambe-es-canvia-el-sistema-des-de-la-vida-quotidiana\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"eu-ES\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/noticias\\\/reas-balears-noticias-tambe-es-canvia-el-sistema-des-de-la-vida-quotidiana\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"eu-ES\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/noticias\\\/reas-balears-noticias-tambe-es-canvia-el-sistema-des-de-la-vida-quotidiana\\\/#primaryimage\",\"url\":\"http:\\\/\\\/laltramirada.cat\\\/local\\\/cache-vignettes\\\/L423xH317\\\/10000000000001E000000168D259123478688D75-4777f.jpg\",\"contentUrl\":\"http:\\\/\\\/laltramirada.cat\\\/local\\\/cache-vignettes\\\/L423xH317\\\/10000000000001E000000168D259123478688D75-4777f.jpg\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/noticias\\\/reas-balears-noticias-tambe-es-canvia-el-sistema-des-de-la-vida-quotidiana\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/eu\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Noticias\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/noticias\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Tambe es canvia el sistema des de la vida quotidiana\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/\",\"name\":\"economiasolidaria.org\",\"description\":\"El portal de la Econom\u00eda Solidaria\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.economiasolidaria.org\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"eu-ES\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Tambe es canvia el sistema des de la vida quotidiana","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/reas-balears-noticias-tambe-es-canvia-el-sistema-des-de-la-vida-quotidiana\/","og_locale":"eu_ES","og_type":"article","og_title":"Tambe es canvia el sistema des de la vida quotidiana","og_description":"Dematinet arribam al pati de La Miseric\u00f2rdia. Les 42 paradetes de la Segona Fira del Mercat Social de Mallorca ja estan a punt, amb els seus responsables, per rebre els visitants. Aprofitant els primers moments de tranquil\u00b7litat, en Carlos Askunze aprofita per fer la volta i pegar una ullada a les distintes entitats. No resulta […]","og_url":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/reas-balears-noticias-tambe-es-canvia-el-sistema-des-de-la-vida-quotidiana\/","og_site_name":"economiasolidaria.org","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/Reas_Red-154018621410405","article_modified_time":"2021-03-22T13:16:33+00:00","og_image":[{"url":"http:\/\/laltramirada.cat\/local\/cache-vignettes\/L423xH317\/10000000000001E000000168D259123478688D75-4777f.jpg","type":"","width":"","height":""}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@Reas_Red","twitter_misc":{"Est. reading time":"21 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/reas-balears-noticias-tambe-es-canvia-el-sistema-des-de-la-vida-quotidiana\/","url":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/reas-balears-noticias-tambe-es-canvia-el-sistema-des-de-la-vida-quotidiana\/","name":"Tambe es canvia el sistema des de la vida quotidiana","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/reas-balears-noticias-tambe-es-canvia-el-sistema-des-de-la-vida-quotidiana\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/reas-balears-noticias-tambe-es-canvia-el-sistema-des-de-la-vida-quotidiana\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"http:\/\/laltramirada.cat\/local\/cache-vignettes\/L423xH317\/10000000000001E000000168D259123478688D75-4777f.jpg","datePublished":"2016-04-14T09:54:18+00:00","dateModified":"2021-03-22T13:16:33+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/reas-balears-noticias-tambe-es-canvia-el-sistema-des-de-la-vida-quotidiana\/#breadcrumb"},"inLanguage":"eu-ES","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/reas-balears-noticias-tambe-es-canvia-el-sistema-des-de-la-vida-quotidiana\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"eu-ES","@id":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/reas-balears-noticias-tambe-es-canvia-el-sistema-des-de-la-vida-quotidiana\/#primaryimage","url":"http:\/\/laltramirada.cat\/local\/cache-vignettes\/L423xH317\/10000000000001E000000168D259123478688D75-4777f.jpg","contentUrl":"http:\/\/laltramirada.cat\/local\/cache-vignettes\/L423xH317\/10000000000001E000000168D259123478688D75-4777f.jpg"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/reas-balears-noticias-tambe-es-canvia-el-sistema-des-de-la-vida-quotidiana\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Noticias","item":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/noticias\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Tambe es canvia el sistema des de la vida quotidiana"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/#website","url":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/","name":"economiasolidaria.org","description":"El portal de la Econom\u00eda Solidaria","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"eu-ES"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/noticias\/13795","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/noticias"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticias"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13795"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/noticias\/13795\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13795"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13795"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13795"},{"taxonomy":"tematicas","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/tematicas?post=13795"},{"taxonomy":"territorios","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/territorios?post=13795"},{"taxonomy":"destacar_noticias","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.economiasolidaria.org\/eu\/wp-json\/wp\/v2\/destacar_noticias?post=13795"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}