Un dels principals motors que ens va portar a la creaci\u00f3 del\u00a0Balan\u00e7 Social des de la XES<\/a>, va ser la constataci\u00f3 que el mercat convencional \u2013a trav\u00e9s del suposat mediador que \u00e9s l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica- no disposava dels mecanismes de control i diferenciaci\u00f3 suficients per a poder discriminar entre aquelles empreses irresponsables i aquelles que, per les seves l\u00f2giques de funcionament, pod\u00edem considerar que eren agents actius del canvi socioecon\u00f2mic que proposem des de l\u2019economia social i solid\u00e0ria. Davant de la l\u00f2gica del lliure mercat, on tot s\u2019hi val \u2013i on el que acaba prevalent \u00e9s la llei del m\u00e9s fort-, era imprescindible generar mecanismes d\u2019identificaci\u00f3 robustos, i tutelats col\u00b7lectivament, que ens permetessin anar aglutinant aquella oferta a qui val la pena comprar. Mecanismes que ens ajudessin a saber que aquella organitzaci\u00f3 est\u00e0 treballant, no per la maximitzaci\u00f3 de beneficis, sin\u00f3 per satisfer les necessitats de les seves treballadores i de la comunitat on s\u2019estableix.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, com a XES,\u00a0vam definir el Balan\u00e7 Social com la nostra principal \u201ccl\u00e0usula\u201d o \u201ccriteri\u201d de compra<\/strong>. I vam obrir aquest cam\u00ed esperant que les institucions p\u00fabliques s\u2019hi sumessin, per anar derivant la seva gran capacitat de compra \u2013i, per tant, de generaci\u00f3 d\u2019activitat econ\u00f2mica- cap a l\u2019ESS, alimentant el Mercat Social i tallant els flux cap a les empreses de capital. Portem ja uns anys de cam\u00ed, i en aquest article us expliquem com el\u00a0Balan\u00e7 Social de la XES ha contribu\u00eft a les pol\u00edtiques de Compra P\u00fablica Responsable<\/strong>\u00a0(CPR) de les administracions arreu del pa\u00eds.<\/p>\n El m\u00f3n de la compra p\u00fablica no \u00e9s f\u00e0cil; \u00e9s m\u00e9s aviat un terreny feixuc, travessat per un entramat administratiu i legal que ens ha obligat a ser molt creatius a l\u2019hora d\u2019incidir sobre les pol\u00edtiques de compra p\u00fablica perqu\u00e8 s\u2019encamini cap als valors de l\u2019ESS. Aix\u00ed, hi ha un marc legal europeu que condiciona de manera dr\u00e0stica els marges de maniobra a nivell local, i que impedeix, per exemple, que el Balan\u00e7 Social es pugui incloure a les licitacions com a requisit per a l\u2019adjudicaci\u00f3 de contractes, o que es pugui discriminar per q\u00fcestions de naturalesa de l\u2019entitat tals com la forma jur\u00eddica1<\/strong>.<\/p>\n \u00c9s veritat que l\u2019aprovaci\u00f3 de les directives europees de l\u2019any 2014, i la seva transposici\u00f3 i entrada en vigor a Espanya durant els anys 2017 i 2018, amplien les possibilitats del marc jur\u00eddic, i fan que l\u2019ambici\u00f3 en la seva aplicaci\u00f3 depengui m\u00e9s d\u2019una voluntat pol\u00edtica i t\u00e8cnica. De fet, el problema rau sobretot aqu\u00ed: en la percepci\u00f3 del risc que es corre amb les pol\u00edtiques de CPR, ja que, un pas en fals, pot suposar la den\u00fancia d\u2019un procediment i la paralitzaci\u00f3 d\u2019un contracte (i, potencialment, de la provisi\u00f3 d\u2019un servei p\u00fablic). Aquesta\u00a0por \u2013a rebre una den\u00fancia, haver d\u2019enfrontar-se a un ex\u00e8rcit d\u2019advocats i la potencial paralitzaci\u00f3 de serveis<\/strong>\u2013 \u00e9s una de les principals armes que les grans empreses de capital han utilitzat per frenar els canvis en les pol\u00edtiques de compra p\u00fablica. De tota manera, la valentia de cada vegada m\u00e9s administracions, ha anat establint precedents que ajuden a afrontar la incertesa i la por amb major seguretat.<\/p>\n M\u00e9s enll\u00e0 de la feina que s\u2019ha estat fent en mat\u00e8ria de\u00a0Compra P\u00fablica Responsable<\/strong>\u00a0des de diferents \u00e0mbits (que \u00e9s molta i molt valuosa), existeixen algunes experi\u00e8ncies concretes que veuen de la feina feta per la XES i, molt especialment, de lacomissi\u00f3 de Balan\u00e7 Social<\/strong>. Les estrat\u00e8gies que hem fet servir per incidir han estat diverses, a diferents escales i nivells de detall. Aqu\u00ed expliquem les principals:<\/p>\n El primer cas destacat \u00e9s el de les subvencions a l\u2019ESS promogudes des del Comissionat d\u2019Economia Social, Desenvolupament Local i Consum. No es considera pr\u00f2piament una pol\u00edtica de compra p\u00fablica, ja que es tracta d\u2019una l\u00ednia de subvencions a concurr\u00e8ncia, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s, en definitiva, una estrat\u00e8gia per condicionar les organitzacions en la seva voluntat d\u2019accedir a fons p\u00fablics. La convocat\u00f2ria de subvencions ha incorporat aspectes socials, ambientals i de bon govern respecte l\u2019entitat sol\u00b7licitant, i el Balan\u00e7 Social de la XES \u00e9s una de les eines que inspira aquesta acci\u00f3. En concret, el balan\u00e7 social hi consta de dues maneres:\u00a0atorgant punts<\/strong>\u00a0en les valoracions de les sol\u00b7licituds, i com a\u00a0requisit obligatori<\/strong>\u00a0per cert tipus d\u2019organitzacions en el moment de justificar-les. A la imatge2<\/strong>\u00a0veiem que, per les sol\u00b7licituds, s\u2019atorguen 0,75 punts tenint en compte l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un balan\u00e7 social, a m\u00e9s de l\u2019acompliment de determinats tipus de criteris (que tamb\u00e9 consten dins del Balan\u00e7 Social de la XES).<\/p>\n Per les justificacions, al punt 1.3 referit als criteris de les entitats sol\u00b7licitants, precisa que \u201cLes entitats sol\u00b7licitants amb antiguitat superior a 3 anys i amb un m\u00ednim de 10 persones treballadores en el moment de presentar la sol\u00b7licitud, hauran d\u2019acreditar com a m\u00e0xim durant el per\u00edode de justificaci\u00f3, haver fet un balan\u00e7 social que incorpori criteris socials i ambientals de transpar\u00e8ncia i bon govern, com per exemple el balan\u00e7 social de la Xarxa d\u2019Economia Solid\u00e0ria o altres similars.\u201d3<\/strong>\u00a0Aix\u00ed doncs, tant per les sol\u00b7licituds, com per les justificacions, haver fet el\u00a0Balan\u00e7 Social de la XES posiciona millor a les organitzacions que hi opten<\/strong>.<\/p>\n Un segon exemple, vinculat tamb\u00e9 a l\u2019ajuntament de Barcelona, en aquest cas a la Regidoria de Participaci\u00f3 i Territori, t\u00e9 a veure amb la firma de\u00a0convenis per a la cessi\u00f3 d\u2019espais i equipaments p\u00fablics\u00a0<\/strong>en el marc del programa Patrimoni Ciutad\u00e0, i amb el Balan\u00e7 Comunitari com a pe\u00e7a clau per al seguiment d\u2019aquests convenis. Tal com explica el propi ajuntament,<\/p>\n El Programa de patrimoni ciutad\u00e0 d\u2019\u00fas i gesti\u00f3 comunit\u00e0ries \u00e9s el marc conceptual i normatiu del qual s\u2019ha dotat l\u2019Ajuntament de Barcelona per consolidar, donar suport i impulsar aquest tipus d\u2019experi\u00e8ncies. Parteix de la l\u00f2gica que all\u00f2 p\u00fablic (patrimoni municipal) pot esdevenir all\u00f2 com\u00fa (patrimoni ciutad\u00e0) a trav\u00e9s de noves maneres d\u2019interacci\u00f3 i gesti\u00f3 compartida.4<\/strong><\/p><\/blockquote>\n Tamb\u00e9 expliquen quin \u00e9s el paper del Balan\u00e7 Comunitari<\/p>\n (\u2026) \u00e9s una eina amb qu\u00e8 les entitats autoavaluen el funcionament intern i extern del seu projecte. Quan\u00a0les entitats s\u2019inscriuen al Programa de patrimoni ciutad\u00e0, es comprometen a participar en el Balan\u00e7 comunitari<\/strong>\u00a0a trav\u00e9s d\u2019un formulari de preguntes i indicadors enfocats a valorar la corresponsabilitat social del projecte, l\u2019arrelament territorial, la gesti\u00f3 democr\u00e0tica i l\u2019orientaci\u00f3 a les necessitats de la comunitat i l\u2019entorn.<\/p><\/blockquote>\n El Balan\u00e7 Comunitari, tal i com us\u00a0expliquem aqu\u00ed<\/a>, t\u00e9 com a requisit indispensable l\u2019elaboraci\u00f3 del Balan\u00e7 Social (b\u00e0sic) de la XES, i a m\u00e9s d\u2019unes preguntes espec\u00edfiques d\u2019avaluaci\u00f3 de projectes elaborades conjuntament amb la\u00a0Xarxa d\u2019Espais Comunitaris<\/a>. D\u2019aquesta manera, una eina creada pel propi moviment (des dels seus criteris i m\u00e8triques) esdev\u00e9 un sistema d\u2019avaluaci\u00f3 de la contribuci\u00f3 a all\u00f2 p\u00fablic-com\u00fa per part de les institucions.<\/p>\n El tercer cas el trobem terra endins; a la comarca d\u2019Osona. En aquest cas, de la col\u00b7laboraci\u00f3 entre la\u00a0cooperativa Opcions<\/a>, la XES i l\u2019ajuntament de Manlleu, n\u2019ha sortit un\u00a0cat\u00e0leg d\u2019empreses i organitzacions d\u2019ESS de la comarca d\u2019Osona<\/a><\/strong>. Aquesta acci\u00f3 s\u2019emmarca en una pol\u00edtica d\u2019impuls de l\u2019ESS per part d\u2019aquest ajuntament, com es pot veure a la p\u00e0gina web ess.manlleu.cat.<\/p>\nLa por al marc normatiu com a bloqueig<\/strong><\/h3>\n
Diferents estrat\u00e8gies d\u2019incid\u00e8ncia<\/strong><\/h3>\n
1. Les subvencions a l\u2019ESS de l\u2019ajuntament de Barcelona<\/h4>\n
![\"\"](\"http:\/\/mercatsocial.xes.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2019\/04\/SubvencionsAjBcn.png\")
<\/p>\n2. El Balan\u00e7 Comunitari i el Programa Patrimoni Ciutad\u00e0<\/h4>\n
3. El cat\u00e0leg de prove\u00efdores de l\u2019ajuntament de Manlleu<\/h4>\n
![\"\"](\"http:\/\/mercatsocial.xes.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2019\/04\/REAS_CPR.png\")