Quan una estudiant va preguntar a l\u2019antrop\u00f2loga Margaret Mead sobre el rastre m\u00e9s antic de la civilitzaci\u00f3 humana, aquesta va explicar que es tractava d\u2019un f\u00e8mur trencat i cicatritzat. Ni un estri, ni una pintura iconogr\u00e0fica, ni res semblant: una cama trencada i curada. Aquest senyal indicava que alg\u00fa altre s\u2019havia quedat amb la persona ferida, l\u2019havia portada a un lloc segur, s\u2019havia ocupat de l\u2019\u00f3s trencat i n\u2019havia tingut cura fins que s\u2019havia recuperat. Un animal en la mateixa situaci\u00f3 hauria mort abans de cicatritzar, sol, sense aliments, ni aigua, i exposat als depredadors.<\/p>\n
Com Margaret Mead, la majoria de persones sabem que la imatge cl\u00e0ssica de l\u2019home completament aut\u00f2nom, lliure i omnipotent de la filosofia liberal no \u00e9s m\u00e9s que un mite. I ho sabem perqu\u00e8 la majoria de nosaltres no encaixem en eixe motlle. Per qu\u00e8, aleshores, tot al nostre voltant ho construim entorn a aquest mite? El disseny de les ciutats, les regles de l\u2019economia, l\u2019estructura de l\u2019oci, el dret o el pensament pol\u00edtic\u2026 tot entorn a un mite que, com a tal, no t\u00e9 res a veure amb la realitat. Aquesta \u00e9s, per sort, molt m\u00e9s rica i diversa, i \u00e9s hora de reivindicar-la com a tal.<\/p>\n
La realitat \u00e9s un m\u00f3n fet de persones interdependents i vulnerables, que hi arribem nues, amb capacitats diverses, que envellim, enmalaltim, patim, que a vegades perdem el control\u2026 que necessitem de les altres persones per a acompanyar-nos en el cam\u00ed, per a donar-nos suport en els moments dif\u00edcils, per a nodrir-nos o ajudar-nos a arribar all\u00e0 a on no arribem soles, per a compartir tamb\u00e9 quan celebrem una alegria, per a donar-nos consell quan no tenim les coses clares. Que busquem a les altres persones per a acompanyar-les en els seus moments dif\u00edcils i tamb\u00e9 quan senten alegria. Cuidar i ser cuidades, el moll de la vida mateixa i de la civilitzaci\u00f3. Cuidar i ser cuidades\u2026 i cuidar-nos, per a fer la vida sostenible, tamb\u00e9 la pr\u00f2pia. Per\u00f2 no sempre tenim les condicions que ens agradaria per a fer-ho, fins i tot en aix\u00f2 som vulnerables.<\/p>\n
I si tot est\u00e0 contru\u00eft dins un motlle mitol\u00f2gic, no seria hora de pastar altres mons?<\/p>\n
Desemmascarar el mite fundador per a refundar la vida, trencar les costures per a desbordar-les de vida,\u00a0 posar la vida en el centre! com portem d\u00e8cades cridant. Perqu\u00e8 tenim dret a cuidar i a ser cuidades, i a cuidar-nos. Si les cures s\u00f3n el pilar de la civilitzaci\u00f3 humana, per favor, siguem civilitzades.<\/p>\n