La 5ª edición del Festival de la Economía Social y Solidaria Rural de Catalunya ha tenido lugar este pasado sábado, 13 de julio, en Vallfogona de Riucorb, un emplazamiento situado en la Vall del Corb, entre el Camp de Tarragona y las tierras de Ponent.

La jornada ha contado con la implicación de más de 50 entidades y cooperativas y medio millar de personas participantes. Un evento que desde bien entrada la tarde ha supuesto un punto de encuentro para visitantes de todo el territorio catalán.

Esta 5ª edición del festival ha servido como espacio de unión para compartir proyectos que trabajan por la dinamización del mundo rural de los Països Catalans desde la Economía Social y Solidaria a través de los foros de debate. Uno de los espacios ha facilitado conocerse y reconocerse, alinear miradas, aunar esfuerzos y poder avanzar hacia mayores impactos más allá del FESSrural. Y el otro ha servido para articular las luchas de defensa del territorio frente a la avalancha desmedida de macroproyectos en los territorios rurales. El objetivo ha sido poner la semilla para avanzar hacia una transición ecosocial que permita el desarrollo de una economía sostenible y arraigada en los territorios y que ponga en el centro la vida y las necesidades de los habitantes de los pueblos.

Los foros de debate han finalizado con una acción de concentración y reivindicación de un centenar de personas que han alzado la voz con el lema “Placas en los tejados, fotosíntesis en el suelo”.

Como ya es tradición, FESSrural ha contado también con el mercado ecosocial. Hasta cuatro calles del pueblo se han llenado de paradas en las que se han expuesto un total de 53 proyectos que trabajan el arte, la artesanía, la ropa, la cosmética, la alimentación, etc. desde la economía social, solidaria y de proximidad.

A lo largo de toda la tarde se han realizado otras actividades de carácter más lúdico como una ruta literaria sobre el Rector de Vallfogona, tres talleres artísticos, un espacio de juegos para los niños y tres exposiciones.

La 5ª edición del festival ha contado con un total de 6 espacios distintos que han acogido más de 15 actividades. La organización del festival en diferentes zonas y horarios ha facilitado la no masificación de los espacios, lo que ha permitido al público disfrutar mejor de las actividades con aforos reducidos.

Las actuaciones musicales de  Pascual i els Desnatats y Pd Lupe han sido los encargados de cerrar el FESSrural con rumba y versiones, y vinilos de soul, skinhead reggae, ska y cumbia. Un fin de fiesta lleno de agradecimiento y recompensa por el esfuerzo de los últimos meses de trabajo y de toda la red de voluntarios.

El FESSrural es el encuentro catalán de las economías transformadoras en el ámbito rural. La organización de este año ha ido a cargo de la Red de Economía Solidaria de Catalunya (XES), la Asociación Vall del Corb, cooperativas y entidades de la ESS del Camp de Tarragona y Ponent, las redes locales de la XES (XES Garrotxa, XES Ripollès, XES Empordà, XES Alt Pirineu y Aran y XES Vegueria Penedès), y los ateneos cooperativos Coopcamp–Ateneu Cooperativo del Camp de Tarragona y Ponent Coopera–Ateneu Cooperativo de la veguería de Ponent.

El FESSrural és un espai de trobada i celebració de les economies transformadores dels territoris rurals de Catalunya, que neix l’any 2019 de la mà de les xarxes locals de la XES. És un festival auto organitzat que aquest any ha aplegat més de 50  cooperatives i entitats de Ponent i del Camp de Tarragona.

A sota, trobareu el cartell d’aquest any amb el lema “La vida que es defensa” en què reivindiquem les economies locals enfront els macroprojectes que es volen implantar al territori, i el programa que s’explica a través dels diferents espais del poble de Vallfogona de Riucorb:

ESPAI FÒRUM

• Ruralitzem-nos! Mirades i reptes de l’economia social i solidària des de les ruralitats
• Parem màquines! Articulem les lluites de defensa del territori per avançar cap a la transició ecosocial

MERCAT ECO-SOCIAL

On trobareu el mercat d’entitats de l’ESS, la part agroalimentària amb bones menges, beuratges locals, degustacions i la barra de Vins del Corb a més de la secció d’artesania. També s’hi farà la xerrada entorn els comunals i hi haurà un punxa disc amb vinils.

ESPAI CANALLA, PLAÇA MAJOR I ESPAI SARAO

Espai dinamitzat per a la canalla i diferents tallers dirigits a públic familiar, jove i adult. A l’espai Sarao, la traca final amb concert, música i bona companyia per fer unes ballaruques d’estiu.

Si tens ganes de més i vols venir a fer xarxa i col·laborar en el muntatge i desmuntatge ets pots apuntar aquí. Necessitem sumar més voluntàries!

Per conèixer com arribar, on dormir, on menjar, productes locals, patrimoni històric i natural de la zona i adreces d’interès, consulteu aquí.

Trobareu tota la informació del festival a la web d’aquesta edició i les anteriors, i a xarxes socials.

La Vall del Corb acogerá el próximo 13 de julio la V edición del Festival Rural de l’Economia Social i Solidària, que contará con contará con un amplio programa de actividades alrededor de los proyestos ecosociales.

En concreto, la cita tendrá lugar en Vallfogona de Riucorb (en la Conca de Barberà), en medio de la Vall del Corb, un territorio que se encuentra a caballo entre el Camp de Tarragona y las Terras de Ponent. Esta quinta edición llega con un importante cambio en su planteamiento como consecuencia de las altas temperaturas de los últimos años provocadas por el cambio climático. Por primera vez se celebrará por la tarde-noche, evitando las horas más fuertes de calor y haciendo del espacio un lugar más cómodo y agradable para disfrutar del ya tradicional mercado de proyectos ecosociales y de actividades culturales y familiares, debates y charlas, talleres, espectáculos y conciertos.

Bajo el lema “La vida que se defiende”, el festival se centra este año en la lucha contra los macroproyectos que amenazan el territorio y las formas de vida locales. Macroproyectos como las macrocentrales fotovoltaicas o el Hard Rock, suponen la destrucción de lo que se lleva años construyendo desde el tejido de la Economía Social y Solidaria y el modelo de territorio que defienden las habitantes rurales y agentes clave como el campesinado y las entidades.

Proyectos como estos, además, agravan las emergencias climáticas, la sequía, la pérdida de biodiversidad, la erosión del suelo, el relieve agrario, la pérdida del patrimonio material e inmaterial rural, etcétera, por su desmedido consumo de suelo, energía, agua y materiales, y por su amenaza hacia la vida de las personas y los ecosistemas que las sustentan.

Los dos foros de debate principales del FESSrural girarán en torno a esta temática. Por un lado, sobre los impactos del modelo de macroproyectos y, por otro, sobre poner en valor y compartir los retos de las iniciativas que se están trabajando en los territorios rurales para relocalizar las economías, gestionar el territorio de forma sostenible, mejorar el acceso a la vivienda y revertir el despoblamiento desde la Economía Social y Solidaria.

Esta 5ª edición está organizada por la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), la Asociación Vall del Corb, cooperativas y entidades de la ESS del Camp de Tarragona y Ponent, las redes locales de la XES (XES Garrotxa, XES Ripollès, XES Empordà, XES Alt Pirineu y Aran y XES Vegueria Penedès), y los ateneos cooperativos Coopcamp – Ateneo Cooperativo del Camp de Tarragona – y Ponent Coopera – Ateneo Cooperativo de la Veguería de Ponent –.

El FESSrural, un festival consolidado en Cataluña

El FESSrural nació en 2019, entre la Garrotxa y el Ripollès, de la mano de las redes locales de la XES y con el objetivo de celebrar, mostrar y enredar las economías transformadoras del mundo rural. Después se ha celebrado en La Garrotxa, L’Empordà y el Alt Pirineu y Aran.

Se trata de una iniciativa impulsada por activistas de la Economía Social y Solidaria con la intención de crear un punto de encuentro de las economías transformadoras en el ámbito rural.

Después de 5 años, el Festival de la Economía Social y Solidaria Rural se consolida como un evento de referencia en Catalunya donde cada territorio que lo acoge, lo adapta a sus singularidades, necesidades y retos.

El Festival de Economía Social y Solidaria Rural vuelve este 2024 con su quinta edición. El evento está previsto para el sábado 13 de julio de 2024 y, como es habitual, cambia de ubicación y pasa el relevo del Pirineo y Aran al Camp de Tarragona.

La Vall del Corb es el lugar previsto para la FESSRural 2024. El Festival, impulsado por la XES a través de sus redes territoriales con más vínculo con el mundo rural, visibiliza las iniciativas de economía transformadora de los territorios rurales y crea un punto de encuentro e intercooperación entre todos los proyectos participantes.

El Festival es posible gracias a la participación activa del voluntariado. El jueves 25 de enero por la tarde está prevista una primera sesión de presentación donde se darán a conocer los primeros detalles y se abrirá la puerta a la participación tanto de la organización como de la feria. La sesión será online a partir de las 17.30 h. y se pueden realizar las inscripciones para asistir a través de CoopCamp, el Ateneo Cooperativo del Camp de Tarragona.

El 17 de juny el Parc del Riuet de Sort va acollir el 4t Festival de l’Economia Social i Solidària Rural (FESSrural). Des de les 10 del matí i fins les 10 del vespre, un miler de visitants van poder gaudir de les diferents activitats del Festival que aquest any acollia la XES Pirineu i Aran, després que l’esdeveniment hagi visitat la Garrotxa, el Ripollès i l’Empordà.

L’objectiu del festival de celebrar, mostrar i enxarxar projectes transformadors dels territoris rurals va servir també per reivindicar la veu i el saber dels territoris rurals de muntanya. Des dels debats i tallers, fins als espectacles i el mercat de projectes ecosocials, la jornada va servir per entreteixir la cultura i el fer comú del Pirineu amb els principis de l’economia social i solidària.

Un mercat per mostrar les iniciatives rurals transformadores

La jornada va començar amb l’obertura del mercat ecosocial. Més de quaranta parades de productes agroalimentaris de proximitat, artesania, tèxtil, llibres o serveis van mostrar com les petites iniciatives treballen per a una economia transformadora: ja sigui amb l’aposta pel cooperativisme i els projectes col·lectius i comunitaris; ja sigui pel compromís amb el territori i la protecció del medi ambient; ja sigui per l’impuls de projectes artesanals o de recuperació d’oficis tradicionals.

De tot això en són un bon exemple la iniciativa Amalgama que agrupa artesanes del Pallars Jussà i Sobirà; el projecte del Parc al Plat que fomenta la comercialització col·lectiva de productes locals del Parc Natural de l’Alt Pirineu; o la presència de les integrants de la Traça Cultural, que agrupa projectes culturals del Pirineu; totes elles iniciatives presents en el mercat.

A la mostra no hi va faltar la presència d’entitats promotores de l’economia solidària i el cooperativisme, a banda de la XES, que organitza el Festival, hi va ser present l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu, qui va informar les visitants sobre els serveis de suport, projectes de cooperativisme d’habitatge o comunitats energètiques existents al territori. Per la seva banda, La Coordi va portar representants de la banca ètica i del cooperativisme energètic que, al llarg de tot el dia, van resoldre dubtes i atendre persones interessades en fer el canvi des dels serveis convencionals.

En el marc de les activitats relacionades amb el mercat, el FESSrural va acollir també una trobada per a artesanes i petits projectes. A partir de les experiències convidades de La Iera i Territori de Masies, les persones que hi van assistir van poder compartir reptes, donar-se suport i definir un recorregut que les ajudi a enfortir els seus projectes de manera col·lectiva.

Els reptes i els recursos dels territoris de muntanya al centre del debat

L’espai comunal, nom amb què es va batejar l’espai de debats en aquesta edició, va acollir durant tot el dia debats i reflexions sobre les dificultats i les oportunitats que afronta actualment un territori rural amb les especificitats de ser un territori de muntanya.

Al matí es va celebrar una taula territorial sobre sobirania alimentària on productores, consumidores i administració es van trobar per compartir reflexions i proposar vies per a resoldre les dificultats actuals de la producció agroalimentària. A la tarda, la taula ‘Passat, present i futur de lo comunal’, recollia les conclusions de la trobada de comuneres i comuners feta el 10 de juny per reflexionar sobre el present i el futur de les pràctiques comunals.

A més, al migdia, alumnes de l’Institut d’Esterri d’Àneu van presentar el resultat d’un treball col·lectiu que analitza la despoblació en els diferents municipis del Pallars Sobirà. L’espai de debat va tancar amb una presentació sobre les problemàtiques de la ramaderia de muntanya on van participar Ester Soto, gerent de la Cooperativa Agrària i Ramadera de Sort, Vanesa Freixa, membre del grup de treball de ramaderia extensiva i ramadera del Pallars, i Ramón Font, ramader de Brunec.

Com construir la sobirania alimentària a la muntanya

Una dels debats principals que es va voler abordar especialment en aquesta edició va ser la construcció de la sobirania alimentària a la muntanya. A la taula hi van participar Xavi Farré, productor de poma ecològica de la Ribagorça, Nani Moré de l’Associació Menjadors Escolars Ecològics, Assumpta Codinachs, del projecte de ramaderia ecològica Brunec, i Aleix Aytés del Cafè Pessets de Sort.

Entre totes van plantejar diversos dels reptes que afronten tant les productores com les consumidores: des de la turistificació de l’agricultura i la ramaderia fins a la manca de suport de les administracions passant per la complexitat de treballar per la sobirania alimentària en un territori quan a Catalunya ni tan sols es produeixen alguns dels productes de consum més habitual. Alhora, es va posar en valor el reconeixement que els productes del Pirineu van guanyant com a productes de qualitat i iniciatives que potencien aquesta mirada.

La taula va acabar amb una bateria de propostes en els diferents àmbits: per una banda, propostes d’enxarxament i treball col·lectiu de les productores per fer pressió, compartir infraestructures o circuits distribució i de suport; per una altra, la necessitat que les administracions apostin pels principis de la sobirania alimentària en les polítiques i en la compra pública; i per últim, que tots els agents contribueixin amb el seu consum i activisme a defensar i promocionar el consum de proximitat i sostenible.

El fer comú i els comunals, història i futur del Pirineu

La pràctica del fer comú i els recursos comunals va ser des de l’inici uns dels àmbits d’interès d’aquesta edició del FESSrural i per això han tingut un especial protagonisme amb la celebració d’una jornada prèvia. El 10 de juny, en el marc de les activitats de la Fira de l’Ovella Aranesa d’Arrós de Cardós, es van organitzar dues activitats al voltant d’aquest tema.

Al matí, conjuntament amb el Projecte Boscos i amb el suport de professorat i alumnat del Gremi de Margers de Catalunya, es va dur a terme una jornada de fer comú treballant en la reconstrucció de murs de pedra seca dels pobles d’Arrós de Cardós i Benante. La quinzena d’assistents van poder aprendre i posar en pràctica aquestes tècniques de construcció i participar, de primera mà, d’una jornada de fer comú que posa el treball col·lectiu al servei de tot el veïnat.

A la tarda es va fer una trobada amb comuners i comuneres de diversos pobles del Pallars Sobirà i Jussà. Amb la dinamització de Federica Ravera, del projecte Rerurp, es va anar construint conjuntament un relat sobre la memòria dels comunals des d’abans de la Guerra Civil i fins l’actualitat. Les participants van recordar pràctiques vistes i sentides a les generacions anteriors i alhora van contrastar les particularitats dels seus usos a les diverses valls.

Amb l’avanç del relat, van constatar com els recursos comunals s’han anat afeblint ja sigui per la pressió dels usos individuals, el fet que s’hagi deixat la gestió en mans de l’administració o la davallada de la visió col·lectiva en la societat en general. Aquest últim aspecte es va considerar una de les claus a l’hora de recuperar els comunals com a eina per enfortir els territoris rurals.

Amb les conclusions d’aquesta jornada es va començar a construir un arc del temps que va continuar en la taula sobre fer comú del dissabte 17 en el marc del FESSrural. En aquest espai hi van participar Oriol Beltran, del grup de recerca Rerurp, Marc Borrell, de l’Institut pel Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Pol Font, del projecte Reconstruir el Comunal i Alba Hierro, de la Fundació Emprius.

En una primera part més expositiva de la taula, els ponents van aportar diverses idees: per una banda, la diversitat de pràctiques comunals del Pirineu i el seu potencial; també la necessitat de no idealitzar les pràctiques comunals, que no estaven lliures de jerarquies o influència patriarcal; per altra banda, com l’Estat ha funcionat com un agent que ha anat debilitant el comunal i ha passat els béns comunals a mans privades o públiques.

En la taula van sorgir també propostes per a la gestió del comunal, des de la creació d’una figura intermitja entre usuaris i municipi, fins a la proposta de compra de terres i béns per posar al servei del comú de la Fundació Emprius. La segona part d’aquesta taula va consistir en una dinàmica de reflexió col·lectiva que va acabar de tancar l’arc del temps.

Un espai per celebrar i gaudir de la cultura local

Al llarg de tot el dia, diverses presentacions, espectacles i tallers van servir també per mostrar projectes culturals i educatius locals. El matí va començar amb un taller sobre llavors i conservació de varietats locals de la mà d’Eixarcolant i l’associació Esboïga.

Les activitats van continuar al migdia amb un taller de danses folk dinamitzat per Pallars en Folk on van participar una vintena de persones. Just després el concert del grup de folk-jazz Sorguen va animar les dansaires a seguir practicant les danses apreses, mentre a l’ombra del Parc del Riuet altres persones escoltaven el concert. L’hora de dinar va estar acompanyada per la música de Ruralists Sound Selektors mentre les visitants gaudien de propostes locals de menjar i beure de Brunec, Les Guixes, Cims Beer i Aran de Terra.

A la tarda, Miquel i Carla de les llibreries El Refugi i la Lluerna, i Maria del Taller Tartera van presentar davant d’una cinquantena de persones la iniciativa la Traça Cultural. Una eina per visibilitzar projectes culturals i alhora facilitar la gestió conjunta de les seves propostes. No podia faltar durant tot el dia la presència de l’Esperanceta de casa Gassia, que va estar animant el mercat ecosocial i a última hora de la tarda va portar el seu cabaret pagès sota la carpa de l’espai festa per protegir-lo de la pluja. Per aquesta mateixa raó el concert de l’artista de la Seu d’Urgell Arnau Obiols es va traslladar al cinema del poliesportiu de Sort.

La canalla va tenir també el seu espai durant el festival. Al matí van poder gaudir dels jocs i cabanes de Baraka. A la tarda, Cel Contacontes va portar-hi les seves narracions amb mirada feminista i LGTBIQ+ i després van poder continuar jugant amb els jocs de fusta d’Amaia.

L’espai del FESSrural va acollir també dues petites exposicions: per una banda la instal·lació Art al Cub del Taller Tartera on mostren projectes del seu taller. Per altra banda, l’exposició de fotografies de dones i persones trans artesanes de l’artista Elvis va estar visible durant tot el dia a l’espai comunal.

Una experiència per articular l’economia social i solidària rural

Una de les raons d’existir principals del FESSrural és l’enxarxament de projectes transformadors dels territoris rurals. Des l’organització fins a la pròpia jornada ha estat un punt de trobada, connexió i construcció de complicitats, tant per a les assistents com per a les organitzadores.

Durant el festival, més de 70 iniciatives van estar presents en els diferents espais amb la possibilitat de trobar-se, compartir idees i reptes, donar-se suport i ampliar i enfortir la xarxa de connexions amb altres projectes. Tant des de la informalitat com a través dels espais de debat o la trobada d’artesanes i petites productores, la jornada va servir a moltes de les assistents per establir contactes i ampliar la mirada sobre la seva activitat o el seu territori.

Més enllà de la jornada, la pròpia organització del festival ha estat una oportunitat per teixir complicitats. En un territori dispers com el del Pirineu i Aran (que abasta la Cerdanya, l’Alt Urgell, els Pallars Sobirà i Jussà, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran) i amb una població que sovint queda separada per la bretxa entre persones autòctones i forasteres, el treball col·lectiu ha servit com a pretext per a la coneixença mútua i la creació de vincles més enllà de la distància geogràfica o social.

De rerefons, tot aquest treball comú que es va compartint d’una edició del festival a una altra és una eina per articular les iniciatives de l’economia social i solidària de tot l’àmbit rural. Mica en mica, es crea un espai d’enriquiment mutu, es potencia la veu dels territoris rurals com a protagonistes de les propostes transformadores i obre camins per atacar conjuntament els reptes clau per futur.

Más imágenes de FESC Rural en la publicación original.