¿Qué conocen y qué piensan las personas migradas sobre la ESS? ¿Puede ser una herramienta útil para dignificar sus empleos y sus vidas? ¿Qué papel juegan hoy en día en la ESS? ¿Es posible identificar iniciativas que permitan transitar de prácticas informales a iniciativas económicas en el marco de la economía social? ¿Qué posibilidades ven las organizaciones del ecosistema de la ESS?

Estas preguntas están detrás de la primera aproximación exploratoria realizada por Mercat Social Illes Balears y el estudio que acaba de publicar donde, a través de técnicas cualitativas de recogida de información como grupos focales y entrevistas en profundidad a entidades sociales, agentes de promoción económica y representantes de la economia social y solidaria, se intenta encontrar respuestas a diferentes interrogantes que se presentan en la relación entre ESS y personas migrantes.

El punto de partida es que el peso demográfico creciente de las personas migrantes no tiene su reflejo en el ámbito más formal de la economía social y solidaria, en el que están claramente subrepresentadas. Este hecho no sólo supone una limitación para aprovechar las oportunidades de la ESS como herramienta eficaz para dignificar condiciones laborales, generar empleo de calidad y fortalecer la cohesión social, también impide aprovechar el potencial de crecimiento de la ESS a través de iniciativas lideradas por personas migrantes.

Barreras de inclusión en la ESS 

Es por ello importante analizar las barreras para la participación de las personas migrantes, también identificar las fortalezas y oportunidades que se presentan, así como los agentes clave y las propuestas estratégicas para su desarrollo.

En relación a la participación de las personas migrantes estamos ante una paradoja: la ESS está presente en la vida comunitaria de muchas personas migrantes a través de prácticas informales ricas y diversas: redes comunitarias de cuidados y ayuda mutua, ahorros rotativos, compras compartidas, apoyo transnacional… pero este potencial se encuentra latente atrapado entre estas prácticas comunitarias informales y ecosistemas de ESS que todavía no han sabido reconocerlas, conectarlas e integrarlas en el ámbito formal. Esto relega el papel de las personas migrantes a usuarias o trabajadoras, pero sin carácter protagónico como socias o promotoras. Los espacios de decisión, gobernanza y representación continúan estando ocupados mayoritariamente por personas autóctonas.

Estos obstáculos no tienen relación con la falta de capacidades o de interés, se producen por la acumulación de barreras estructurales y culturales o relacionales que se refuerzan mutuamente. Entre las barreras estructurales encontramos tanto aspectos generales vinculados al ecosistema de emprendimiento, como específicos para la población migrante: situación administrativa irregular, precariedad vital que consume el tiempo y la energía que se necesitan para la participación colectiva, dificultad para acceder a financiación y desconocimiento generalizado de la ESS que atraviesa toda la cadena de apoyo al emprendimiento…

Las barreras culturales o relacionales no son menos relevantes: dificultades idiomáticas, falta de redes de confianza ampliadas, escasa convivencia intercultural real y una cultura empresarial individualista que relega el emprendimiento colectivo a los márgenes del imaginario emprendedor.

Fortalezas y oportunidades para una ESS diversa

A pesar de los obstáculos y barreras, se identifican fortalezas significativas sobre las que construir; capacidades, recursos o condiciones que ya están presentes como el alto potencial emprendedor de la población migrante, especialmente entre las mujeres, el capital comunitario y de auto organización que muchas personas traen consigo desde sus países de origen, y la existencia de agentes clave, recursos específicos, y un marco institucional con programas y subvenciones en el marco del emprendimiento.

También existen oportunidades para la mejora de las prácticas existentes, apostando por una visión intercultural la ESS con perspectiva feminista, generando intercooperación e identidad como sector, favoreciendo el relevo generacional, la formación y sensibilización, el mapeo, visibilización y conexión de iniciativas…

Entre las posibles líneas de acción podemos destacar las propuestas que tienen relación con la integración de la ESS en los itinerarios ordinarios de emprendimiento y la búsqueda de fórmulas que faciliten el acceso a la financiación, pero es necesario recalcar la importancia de transformar los ecosistemas de ESS desde dentro para que reflejen la diversidad real de los territorios, creando espacios estables que articulen economía social y migraciones con una perspectiva antirracista, siguiendo el modelo del Círculo de Migraciones y ESS Antirracista de Coopolis.

Los diferentes tipos de propuestas, tanto en relación al ecosistema de emprendimiento como de ESS, no pueden materializarse de forma aislada: es necesario tejer alianzas y generar espacios estables de coordinación, cocreación y trabajo en red entre actores que han trabajado en paralelo sin apenas conexión: redes de cooperativas, de economía social y solidaria y de inserción sociolaboral, servicios públicos de empleo y emprendimiento, administraciones locales, entidades de finanzas éticas, ámbito universitario, y de menara imprescindible, los propios colectivos y asociaciones de personas migrantes.

Sólo desde esta articulación será posible superar la fragmentación actual y ofrecer a las personas migrantes un acompañamiento integral que conecte regularización administrativa, formación, financiación e impulso de proyectos colectivos.

Estamos ante la oportunidad no sólo de aprovechar una herramienta eficaz para dignificar las condiciones de vida y fortalecer la cohesión social en poblaciones con elevado porcentaje de personas nacidas en otro país; la incorporación de las perspectivas, los saberes y el protagonismo de las personas migradas también puede contribuir a revitalizar el ecosistema de la ESS, favoreciendo su crecimiento y renovación haciéndolo más inclusivo y diverso en coherencia con los principios y valores que defiende.

** Acceder al informe completo aquí.

Un artículo de Jordi López, presidente de Mercat Social Illes Balears, para El Salto

CONCLUSIONS DE LA JORNADA SOBRE ELS FULLS DE RUTA DE LES INSTITUCIONS COMPETENTS EN POLÍTIQUES SOCIALS

Qualitat, col·laboració i agilització varen ser les principals conclusions de la jornada de treball que va tenir lloc ahir al saló d’actes de la FELIB i de forma telemàtica “Fulls de ruta de les institucions competents en polítiques socials” organitzada per Tercer Sector Social Illes Balears amb el suport de l’estalvi ètic de Colonya Caixa Pollença.

Qualitat

Per seguir millorant la qualitat i estabilitat dels serveis és fonamental l’ampliació de places i avançar en la concertació amb entitats del Tercer Sector Social i altres fórmules, com els convenis singulars, en aquells àmbits que estam més endarrerits: acreditacions, cartera de serveis… Això aniria en benefici de totes les parts, administració, entitats, i sobretot persones ateses.

Col·laboració

La col·laboració estreta per desenvolupar les polítiques socials, és necessària tant entre administracions, però també i sobretot amb el Tercer Sector Social. Això implica: allunyar les polítiques socials de la lluita partidista, potenciar espais de participació efectius i afavorir el consens, de forma que no es doni cap passa sense comptar amb les entitats, que són les que tenen els millors coneixements, les que primer detecten les noves necessitats i apliquen les innovacions.

Agilització

El rigor i el garantia de qualitat dels serveis no han de ser incompatibles amb la reducció burocràtica i la simplificació administrativa, especialment en els tràmits més complexos com els acreditacions de serveis.

En la jornada varen participar més de 60 persones vinculades tant a entitats socials com a institucions públiques, especialment ajuntaments.

Andreu Grimalt, president de Tercer Sector Social Illes Balears, va obrir la jornada defensant l’important paper del Tercer Sector Social en les polítiques socials. Posteriorment es varen presentar els fulls de ruta per a aquesta legislatura de les principals institucions competents en polítiques socials. Varen intervenir José Falcó, director general d’Afers Socials del Govern, Guillermo Sánchez, president de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, Lourdes Roca, regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament de Palma, Carolina Escandell, consellera de Benestar Social del Consell d’Eivissa, i de forma telemàtica Carmen Reynes, consellera de Benestar Social del Consell Insular de Menorca.

De la intervenció de José Falcó, destacam l’aposta per enfortir el Tercer Sector Social, agilitzar els tràmits administratius, promoure la història social única, les inversions en equipaments i el manteniment de les estructures de les federacions.

Guillermo Sánchez també va destacar la col·laboració amb el Tercer Sector Social, així com la necessitat de deixar les polítiques socials al marge de la lluita partidista, posant com a exemple el Pacte per la Inclusió  Social. Insistí en avançar des de l’IMAS en la concertació amb entitats, en la simplificació documental, en la modificació del decret d’acreditacions i en el manteniment de totes les subvencions, excepte el bo social.

Lourdes Roca presentà els eixos de les polítiques socials de l’Ajuntament de Palma: implicació del Consell municipal de Serveis Socials, aplicació del Pacte d’inclusió, pla estratègics de subvencions i ampliació dels convenis singulars i de la concertació amb entitats, reserva de contractes, clàusules socials i col·laboració amb els empreses d’inserció.

Carolina Escandell exposà les prioritats del Consell d’Eivissa: desenvolupament de la cartera de serveis a través de la concertació amb el Tercer Sector Social, pla d’inversions, argilització de l’acreditació de serveis, subvencions per a estructura d’entitats socials, promoció de la inserció sociolaboral en centres especials d’ocupació d’iniciativa social i empreses d’inserció ajudant als ajuntaments en la contractació pública social, millora del diagnòstic de la situació social a Eivissa…

Carmen Reynes, des de Menorca, també recalcà la importància de la col·laboració amb el Tercer Sector Social a través d’ajuts nominatius i convocatòries de subvencions, la importància de la planificació a llarg termini amb capacitat d`adaptació a les necessitats, de la formació contínua dels professionals, i de la col·laboració entre administracions, especialment amb els ajuntaments.

En el debat final amb el públic assistent es va posar de manifest la necessitat de fer efectiu el dret a l’accessibilitat universal, evitant qualsevol forma de discriminació i facilitant una finestra social única, i la necessitat de transversalitat de les polítiques socials amb altres polítiques públiques que incideixen en el benestar de la ciutadania: salut, educació, habitatge…

Continuant amb les formacions d’economia social i solidària en el marc del projecte ESS Local, s’obrin inscripcions per la tercera edició del curs gratuït  “Compra pública responsable, com afegir criteris socials i ambientals en la contractació pública”, dirigit a personal al servei de les administracions públiques. 

Els objectius d’aquest curs són:

• Conèixer el potencial d’integració d’aspectes socials i ambientals en favor de l’economia social i solidària i del tercer sector social que contempla la normativa sobre contractació pública derivada de la Directriu 2014/24/UE:
• Comprendre el potencial transformador i la dimensió estratègica de la contractació pública Valorar el potencial dels contractes reservats per promoure els programes d’ocupació protegida per a persones amb discapacitat i en situació o risc d’exclusió social Identificar i conèixer la normativa favorable a la inclusió de criteris socials i ambientals en la contractació pública
• Analitzar els aspectes tècnics i procedimentals per a la inclusió de criteris socials i ambientals en la contractació pública
• Conèixer els proveïdors socials, recursos i normativa sobre compra pública responsable Identificar els reptes de la contractació pública social a les Illes Balears

El curs està organitzat en dues sessions de dues hores:

SESSIÓ 1: Dimecres 4 d’octubre de 12 a 14h:

1) Un nou paradigma en la contractació pública
2) Els contractes reservats

SESSIÓ 2: Dijous 5 d’octubre de 12 a 14h:

3) Els aspectes socials i ambientals com a criteris d’adjudicació i condicions d’execució dels contractes
4) Opcions tècniques i procedimentals
5) Conclusions i per a saber més

Lloc i data: 4 i 5 d’octubre de 2023, de 12 a 14h – Camí de Passatemps, 75. Son Sardina (Palma)

Impartit per: Jordi López, president de Mercat Social Illes Balears, secretari tècnic de la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears), especialitzat en contractació pública responsable.

Partim de vacances! Però abans volem recomanar-vos algunes lectures i pòdcasts interessants per gaudir d’aquests dies de descans i distreure’ns un poc de la calor. Hem fet una selecció de recursos relacionats amb economia social i solidària, transició ecosocial, economia feminista, alternatives ètiques de consum, etc. Esperam que vos agradi aquesta petita selecció!

LECTURES RECOMENADES

Camins cap a un turisme postcapitalista (2021)

Fletcher, R., Blanco-Romero, A., Blázquez-Salom, M., Cañada, Murray Mas, I., Sekuloba, F. (2021). Camins cap a un turisme postcapitalista. Barcelona: Alba Sud Editoriak, Informes en Contrast, núm. 18. ISBN: 978-84-09-33932-7.

Aquest informe esbossa un nou marc conceptual per explorar les possibilitats d’identificar i potenciar diferents expressions de post-capitalisme en el desenvolupament turístic. El turisme és una de les indústries més grans del món i, per tant, una poderosa força política i socioeconòmica. Tot i això, al llarg dels anys s’han documentat nombrosos problemes relacionats amb el desenvolupament del turisme convencional sota les lògiques de reproducció del capital, efectes que ara s’han agreujat sobre manera per les repercussions de l’actual pandèmia de la COVID-19. Des de fa temps, les crides al desenvolupament del turisme sostenible intenten resoldre aquests impactes i millorar el rumb del sector. Tanmateix, aquests postulats tendeixen a continuar promovent el creixement continu com a base del desenvolupament de la indústria turística. D’altra banda, les demandes de “decreixement” suggereixen que el creixement és en si mateix el problema fonamental que cal abordar en el debat sobre la sostenibilitat en el turisme i en altres àmbits. Aquesta crítica afirma que el creixement incessant és intrínsec al desenvolupament capitalista i, per tant, al paper del turisme com una de les formes principals d’expansió capitalista global. Per tant, el decreixement turístic requeriria pràctiques post-capitalistes destinades a socialitzar el turisme. Mentre que una part important de la recerca ha explorat com funciona el turisme com a expressió de l’economia política capitalista, fins ara cap investigació ha explorat sistemàticament com podria ser un turisme postcapitalista o com aconseguir-ho. Basant-nos en la innovadora tipologia d’Eric Olin Wright (2019) per conceptualitzar diferents formes de post-capitalisme com a components d’una estratègia global per erosionar el capitalisme, apliquem aquest marc a una sèrie d’exemples il·lustratius que ens permeten explorar el seu potencial per contribuir a una estratègia anàloga per, de manera similar, “erosionar la turistificació capitalista del turisme”. Descàrrega en PDF

Economia feminista. Desafios, propuestas y alianzas (2017)

Cristina Carrasco Bengoa Carme Díaz Corral (editoras). Cristina Carrasco Bengoa Carme Díaz Corral Silvia Federici Verónica Gago Yayo Herrero Yolanda Jubeto Ruiz Mertxe Larrañaga Sarriegi Amaia Pérez Orozco Natalia Quiroga Díaz Corina Rodríguez Enríquez. Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte. ISBN: 978-84-16828-17-3

Aquest llibre neix de la necessitat d’apostar per nous enfocaments que ens portin a processos emancipadors i incloents davant l’anomenat “conflicte capital-vida”, explorant i recollint reptes i desenvolupaments des de les diferents aportacions de l’economia feminista.

Amb ell es vol contribuir a la construcció de les diferents sobiranies socials, com a alternatives enfront de la crisi global, des de la referència de l’economia feminista, i com sempre per a Entrepueblos, des de les experiències dels moviments de dones imprescindibles en el nostre treball.

D’aquí la necessitat d’apostar per enfocaments integrals, multifactorials en les anàlisis, i d’aquí també la necessitat d’apostar per processos emancipadors incloents d’aquesta complexitat. Es tracta, d’una banda, de contribuir a la construcció de les diferents sobiranies socials, com a alternatives enfront de la crisi global, i de fer-ho des d’una perspectiva feminista, promovent anàlisi i pràctiques despatriarcalitzadores, tant de la injusta realitat que pretenem transformar, com dels moviments i propostes que es proposen com a alternatives. Per a aquest treball hem comptat amb algunes de les millors veus de l’economia feminista. Descàrrega en PDF

El futur que volem. Propostes i projectes de la societat civil per a la transició econòmica, ecològica i social de les Illes Balears (2022)

David Abril, Carme Alomar, Jaume Garau i Juanjo Suárez (Coordinadores). Elaborat per les entitats del Fòrum de la Societat Civil amb la col·laboració especial de: David Abril, Enric Alcover, Celestí Alomar, Carme Alomar, Rafael Borràs, Amadeu Corbera, Lluïsa Dubon, Marta Ferriol, Joan Forteza, Ángel Gallego, Jaume Garau, Andreu Grimalt, Cristina Llorente, Jordi López, Toni Mas, Margalida Mulet, Alfonso de Oleza, Margalida Oliver, Biel Payeras, Margalida Ramis, Toni Ramis, Maria Reyero, Miquel Rosselló, Juanjo Suárez, Berta Sureda, Pep Valero, Lluís Vallcaneras, i Gustavo de Vicente.

Publicació en la qual el Fòrum de la Societat Civil desgrana les seves propostes i projectes per impulsar la transició econòmica, ecològica i social a les Illes Balears. Al llarg de prop de 200 pàgines es recullen propostes concretes sobre temes com reconversió turística, economia blava, sector primari, economia social i solidària, transició energètica, mobilitat, habitatge, renda bàsica universal, etc. Aquest document ha estat elaborat per una trentena de persones expertes en diferents disciplines, provinents de les entitats que conformen el Fòrum de la Societat Civil. Llegir l’informe

Greenwashing (2023)

9 articles editats per valorsocial.info

El Parlament Europeu defineix el «greenwashing» com “la pràctica d’obtenir un avantatge competitiu deslleial comercialitzant un producte financer com a respectuós amb el medi ambient quan, en realitat, no compleix els requisits mediambientals bàsics”. És a dir, rentat d’imatge. Fer veure el que no és per a atreure clients.

Aquesta tàctica publicitària no afecta només a la temàtica ecològica (verda), si no que s’usa també en qüestions socials i de drets humans. Podríem cridar-ho «socialwashing».

En aquest dossier posem el focus en les estratègies de «rentada d’imatge» utilitzades per les entitats bancàries en temes mediambientals i socials, i indaguem sobre què hi ha darrere d’aquest “postureo”. Llegir els 9 articles

Guia d’emprenedoria col·lectiva. Perquè i com triar l’economia social i soldiària pel vostre projecte (2023)

T’estàs preparant per engegar un projecte? Aquesta guia ha estat elaborada de forma col·lectiva pel personal tècnic de la UCTAIB, de Mercat Social i de la microcooperativa Bauma, i s’ha editat en el marc del projecte ESS Local que desenvolupa Mercat Social amb el suport del Consell de Mallorca per promoure l’economia social i solidària local i que té en el foment de la formació un dels seus eixos d’actuació.

El seu objectiu és donar a conèixer les fórmules d’emprenedoria col·lectiva, especialment les cooperatives i associacions, per acompanyar l’inici d’una activitat econòmica d’acord amb els principis de l’economia social i solidària i del desenvolupament local. Al llarg de les seves pàgines s’aprofundeix en els fonaments teòrics i conceptuals sobre els quals es sustenten les entitats de l’economia social i solidària, es faciliten eines concretes per a la posada en marxa, el creixement i la gestió d’una cooperativa o entitat; i finalment es presenten elements clau per a la viabilitat i la sostenibilitat dels projectes. Consulta la guia

PODCASTS

“Donar visibilitat i afavorir el coneixement i reconeixement públic d’aquelles iniciatives econòmiques que contribueixen a la creació de riquesa i ocupació i ho fan incorporant valors i principis. Uns valors de l’economia local i que té en compte els territoris, les necessitats de la societat i també els principis de l’economia social i solidària”. Aquest es l’objectiu del nou Catàleg d’economia social i solidària i desenvolupament local, ara centrat a la zona del Raiguer, en paraules d’en Jordi López, president de Mercat Social.

El primer objectiu del catàleg i directori és unificar diferents fonts d’aquestes iniciatives que ara que estan disperses, en un únic directori. Un segon objectiu és contractar aquesta informació i que estigui actualitzada. Això s’ha fet amb un procés de treball de camp i contactes amb les iniciatives. Són 121 les iniciatives situades als 13 municipis del Raiguer, recollides en aquest recopilatori. D’una banda es recullen 25 de l’àmbit de l’economia social i solidària (cooperatives de treball, cooperatives agroalimentàries, entitats del tercer sector social amb activitat econòmica i iniciatives d’agroecologia) i un segon apartat  recull 96 iniciatives de desenvolupament local (denominacions d’origen i vins de la terra, indicació geogràfiques protegides i artesans amb carta d’artesans). “Aquesta economia ja existeix i no partim de cero. És important posar això en valor”, recorda López.

El batle d’Inca, Virgilio Moreno, destaca la importància de tenir interioritzat que les institucions son essencials per donar impuls a la iniciatives com el projecte ESS Local de Mercat Social. “Són moltes les empreses i iniciatives que s’estan duent a terme des d’una perspectiva d’economia social i solidària a la nostra ciutat Inca i nosaltres, des del punt de vista comunitari estam fen feina, xarxa, i des de lo institucional en quant a serveis, intentam que cada vegada hi hagi més presencia d’aquest sector dins el que són els contractes públics de serveis de l’administració”.

“El pacte de foment d’economia social i solidària, és l’únic pacte que s’ha fet per unanimitat, signat per tots els representats de tots els grups polítics, el que demostra l’interès institucional i polític per aquest tipus d’empreses de l’economia social i solidària”, recorda el conseller de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local, Jaume Alzamora. “Tenim a l’abast de les institucions i ciutadania un conjunt d’empreses que el que fan és fer feina en una economia que té uns valors i una implicació social important. Genera ocupació de qualitat i riquesa compartida i repartida”, continua. “El compromís del Consell de Mallorca envers l’economia social i solidària és visible i és a continuar”, assegura.

La presentació ha finalitzat amb un berenar organitzat per APAEMA amb producte local i ecològic.

Catàleg i Directori

Avui se presentava el Catàleg web, que compta amb 21 empreses i iniciatives que han emplenat el formulari donant una informació detallada dels productes i serveis que ofereixen. D’altra banda, es presentarà el directori en format imprès, també disponible per a descàrrega en PDF, que recull 25 iniciatives d’economia social i solidària i 96 de desenvolupament local amb informació bàsica del sector al qual pertanyen i les dades de contacte, a més d’una classificació per municipi.

Les dues versions estan disponibles a la web de Mercat Social (www.mercatsocial.org), juntament amb altres iniciatives de les Illes Balears. El catàleg web permet a més, registrar noves iniciatives a través d’un formulari i és un referent de consulta per poder anar en la direcció de la intercooperació i fomentar altres alternatives de producció i consum amb criteris d’economia social i solidària i desenvolupament local.

Aquesta feina emmarcada en el projecte ESS Local, que es va engegar l’any 2021 dins del Pacte per al foment de l’economia social i solidària i el desenvolupament local a Mallorca, i ha estat impulsat i coordinat per l’associació Mercat Social amb el suport del Departament de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local del Consell de Mallorca, i la col·laboració de l’Ajuntament d’Inca i del Museu del Calçat d’Inca per a la presentació.

Durant aquests mesos de febrer i març, des de Mercat Social ens estem reunint amb els grups parlamentaris per tal de presentar les nostres propostes electorals de cara a la pròxima legislatura.

Parlem de qüestions generals com la necessitat d’aprovació d’un nou pla director d’economia social a les Illes Balears, el foment de l’economia social i solidària local a través de diverses accions, i la compra pública responsable.

Però també tenim propostes sectorials amb mesures que treballen i reivindiquen les entitats de la xarxa de Mercat Social, com ara el sector de l’agroecologia, el cooperativisme, les empreses d’inserció, les comunitats energètiques locals, l’habitatge cooperatiu, el comerç just i la banca ètica.

Compartim el document amb les propostes i us anirem actualitzant sobre la rebuda d’aquestes propostes entre els diferents grups parlamentaris.

Seguim!

Contentas de haber generado un pequeño espacio de encuentro donde diferentes entidades y personas del ecosistema de la Economía Social y Solidaria hemos podido compartir experiencias, retos y alianzas.

Faltó muuucho más tiempo y no fuimos todas las que somos, pero tenemos todavía claro que estos espacios son imprescindibles para caminar hacia una intercooperación real.

Quizás la ESS todavía representa un porcentaje pequeño, pero sabemos que es hacia dónde debemos transitar como sociedad. Seguimos, poco a poco, pero firmes en esa dirección.

Queremos agradecer a: Departamento de Promoción Económica y Desarrollo Local del Consejo de Mallorca, Ayuntamiento de Inca, Dirección General de Agricultura, Ganadería y Desarrollo Rural, Dirección General de Energía y Cambio Climático, APAEMA, Somos Servicios Energéticos, Palma XXI, Observatorio Social de las Islas Baleares, CC.OO. Islas Baleares, Asociación Pan y Miel, Fundación Deixalles, 3 Salud Mental, Fundaciones Darder Mascaró, REAS Islas Baleares, Bauma, S’Obrador, La Productiva, Moiré, Mención, Museo del Calzado de Inca.

… y también a todas las personas que os acercasteis para compartir, escuchar e intercambiar ideas en torno a las economías transformadoras.

L’Economia Social i Solidària és més que una alternativa teòrica. És un conjunt de pràctiques econòmiques i socials reals i compromeses amb les persones, la comunitat i l’entorn. Cada dia mostram que un altre món i una altra economia són possibles. 

El proper 22 d’octubre ens trobarem a Inca al I Fòrum d’Economies Transformadores de Mallorca. Intercanviarem experiències, coneixements i reptes amb persones i projectes d’ESS, entitats, organitzacions, activistes i totes aquelles persones interessades en una economia de les persones i les comunitats. 

Molt aviat compartirem el programa, però marqueu la data al calendari. Vos hi esperam!

Totes les activitats són d’accés lliure i gratuït. Les activitats sense inscripció estan subjectes al límit d’aforament de l’espai on es realitza. En tots els casos es respectaran les mesures de prevenció per la Covid-19.

24/09 | 18:30h ESS Local. C/ Passatemps, 75 Son Sardina

Portes obertes i activitat per a infants

Vine amb les criatures a conèixer ESS Local.
Ludoteca de comerç just, a càrrec de S’Altra Senalla. Visites per a conèixer el nou espai de referència en la promoció de l’economia social i solidària i el desenvolupament local a Mallorca.

25/09 | 10:00h Lloc de trobada: davant el monòlit dedicat al Montepío del Arrabal (encreuament carrers Cotoner/ Fàbrica/ Comte de Barcelona), Santa Catalina.

Ruta guiada en bici pel passat cooperatiu i mutualista de Palma

Barris del Molinar, La Soledat i Santa Catalina.
Ruta en bicicleta guiada per l’escriptor Albert Herranz on s’explicaran els antecedents de l’ESS: el cooperativisme i el mutualisme obrer de la Palma d’inicis del segle XX. A la ruta es visitaran entre altres els barris de Santa Catalina, La Soledat i Es Molinar, i s’exposaran alguns exemples d’iniciatives de referència en el seu dia, com la cooperativa El Porvenir.
Es recomana a les persones participants dur casc, guardapit reflectant i taleca.

Nombre de places: 30. Enllaç per inscripcions

27/09 | 19:00h Espai Sus Cultura. C. Miquel Capllonch, 33, Palma

Taula rodona: Crisi o oportunitat? Experiències de transformació d’empreses convencionals a iniciatives d’economia social i solidària

Taula rodona amb la presentació de bones pràctiques de reconversió a l’Estat espanyol i la visió del món sindical, a fi de conèixer experiències d’empreses de l’economia convencional que hagin trobat la seva viabilitat passant a ser projectes col·lectius baix el paradigma de l’economia social i solidària i valorar el paper del món sindical en aquesta transformació.
Participants: UCTAIB i Fundacions Darder Mascaró

28/09 | 19:00h Claustre Santo Domingo, Inca

Taula rodona: Comunitats energètiques locals, com participar en la transició energètica

Taula rodona amb la participació de Ferran Rosa, Director gerent de l’Institut Balear de l’Energia, per presentar el model que estan impulsant amb diferents ajuntaments, un cas d’èxit de comunitat energètica local a l’Estat espanyol amb la presentació de la comunitat energètica de Cornellà del Terri, i un cas local amb la presentació del model de comunitat energètica local de la cooperativa mallorquina Som Serveis Energètics.
Som Serveis Energètics

29/09 | 12:00h Sessió virtual. Enllaç per accedir

Xerrada i taller: Com accedir als fons europeus i no morir en l’intent?

Xerrada amb una presentació inicial sobre els fons europeus Next Generation, a càrrec de Margalida Ramis, del GOB i el Fòrum de la Societat Civil, i un taller pràctic adreçat a entitats de l’economia social i solidària sobre l’elaboració i presentació de projectes, a càrrec de Jordi López, de REAS Balears; tot amb l’objectiu d’afavorir l’accés als fons de les petites empreses locals superant les dificultats de la seva complexitat, atès que suposaran una important aportació de recursos als sectors productius amb unes prioritats d’inversió teòricament alineades amb l’ESS

29/09 | 19:00h Online per Zoom. Enllaç per inscripcions

Xerrada: L’agroecologia, una estratègia i alternativa econòmica des de la solidaritat i l’ètica

Xerrada telemàtica a càrrec de Pilar Galindo sobre agroecologia, sobirania alimentària i autoabastiment, i el paper de l’ESS en la seva promoció. Pilar Galindo Martínez, és membre de la Junta directiva de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica, sociòloga especialitzada en medi rural, alimentació i consum, presidenta de la Garbancita, cooperativa de consum agroecològic, fornera artesana i vicepresidenta de l’Asociación de Panaderías Biológicas.

30/09 | 19:00h Lloc: Monestir de la Real, Palma

Fòrum obert: Quin paper ha de jugar l’ESS en la indústria turística balear?

Fòrum obert on pensar col·lectivament sobre la relació entre l’ecosistema de l’economia social i solidària balear i el sector turístic, els seus treballadors i les petites empreses associades. Diàleg facilitat per Bauma Altres Perspectives S. Microcoop. Obert a la participació de persones, entitats i empreses.

01/10 | 10h-13h Lloc: ESS Local. C/ Passatemps, 75 Son Sardina

Taller d’intercooperació per a entitats de l’ecosistema ESS

Exploram possibles relacions, nous projectes i oportunitats a partir de les empreses actives a l’ecosistema i persones afins. Obert a la participació d’empreses, entitats i persones amb projectes o coneixements de sectors concrets.

02/10 | 10:00-14:00h Plaça del Bisbe Berenguer de Palou de Palma

7ª Fira del Mercat Social

Fira de productes i serveis de l’ESS de Mallorca annexa al Mercat Ecològic de la Plaça dels Patins de Palma. Hi trobareu els sectors del cooperativisme de serveis d’energia, mobilitat sostenible, alimentació, comerç just, banca ètica, agroecologia, inserció social, cooperativisme de treball, educació i cultura… Per donar-te d’alta als diferents serveis, dugues el DNI, el carnet de conduir i el darrer rebut de la llum. DJ set a càrrec de Sonidero Mandril.

Altres activitats

Dilluns dia 4 d’octubre, 17:00-20:00h Al hall del Palau de Congressos de Palma

Install Party “Em canvio”

En el marc del Diálogo sobre el Futuro de la Economía Circular que tendrà lloc al Palau de Congressos de Palma els dies 4 i 5 d’octubre, del qual Fundació Deixalles és coorganitzadora, REAS Balears organitza una install party amb una mostra d’entitats d’economia social i solidària que transformen la societat, amb la possibilitat de fer-se soci i canviar-se a serveis d’economia social i solidària. Amb la participació de: Som Energia, Ecotxe, Apaema, Terranostra Supermercat cooperatiu, Fiare Banca Ètica i Coop 57.

5, 6, 7 i 8 d’octubre

Curs L’Economia Social i Solidària i les finances ètiques: propostes per transformar l’economia i la societat.

Organitza: Fundacions Darder Mascaró (amb la col·laboració del Servei d’Activitats Culturals de la UIB i Caixa Colonya).

Dimarts 5 d’octubre, 17h, Ca n’Oleo: Apertura del curs, i conferència inaugural, a càrrec d’Ivan Miró (cooperativista de La Ciutat Invisible, autor de L’Economia Social i Solidària a Catalunya).

Accedeix als continguts del curs i matrícula.

Persona de contacte: David Abril, coordinador del curs (Fundacions Darder-Mascaró).