El 17 de juny el Parc del Riuet de Sort va acollir el 4t Festival de l\u2019Economia Social i Solid\u00e0ria Rural (FESSrural). Des de les 10 del mat\u00ed i fins les 10 del vespre, un miler de visitants van poder gaudir de les diferents activitats del Festival que aquest any acollia la XES Pirineu i Aran, despr\u00e9s que l\u2019esdeveniment hagi visitat la Garrotxa, el Ripoll\u00e8s i l\u2019Empord\u00e0.<\/p>\n
L\u2019objectiu del festival de celebrar, mostrar i enxarxar projectes transformadors dels territoris rurals va servir tamb\u00e9 per reivindicar la veu i el saber dels territoris rurals de muntanya. Des dels debats i tallers, fins als espectacles i el mercat de projectes ecosocials, la jornada va servir per entreteixir la cultura i el fer com\u00fa del Pirineu amb els principis de l\u2019economia social i solid\u00e0ria.<\/p>\n
La jornada va comen\u00e7ar amb l\u2019obertura del mercat ecosocial. M\u00e9s de quaranta parades de productes agroalimentaris de proximitat, artesania, t\u00e8xtil, llibres o serveis van mostrar com les petites iniciatives treballen per a una economia transformadora: ja sigui amb l\u2019aposta pel cooperativisme i els projectes col\u00b7lectius i comunitaris; ja sigui pel comprom\u00eds amb el territori i la protecci\u00f3 del medi ambient; ja sigui per l\u2019impuls de projectes artesanals o de recuperaci\u00f3 d\u2019oficis tradicionals.<\/p>\n
De tot aix\u00f2 en s\u00f3n un bon exemple la iniciativa Amalgama que agrupa artesanes del Pallars Juss\u00e0 i Sobir\u00e0; el projecte del Parc al Plat que fomenta la comercialitzaci\u00f3 col\u00b7lectiva de productes locals del Parc Natural de l\u2019Alt Pirineu; o la pres\u00e8ncia de les integrants de la Tra\u00e7a Cultural, que agrupa projectes culturals del Pirineu; totes elles iniciatives presents en el mercat.<\/p>\n
A la mostra no hi va faltar la pres\u00e8ncia d\u2019entitats promotores de l\u2019economia solid\u00e0ria i el cooperativisme, a banda de la XES, que organitza el Festival, hi va ser present l\u2019Ateneu Cooperatiu de l\u2019Alt Pirineu, qui va informar les visitants sobre els serveis de suport, projectes de cooperativisme d\u2019habitatge o comunitats energ\u00e8tiques existents al territori. Per la seva banda, La Coordi va portar representants de la banca \u00e8tica i del cooperativisme energ\u00e8tic que, al llarg de tot el dia, van resoldre dubtes i atendre persones interessades en fer el canvi des dels serveis convencionals.<\/p>\n
En el marc de les activitats relacionades amb el mercat, el FESSrural va acollir tamb\u00e9 una trobada per a artesanes i petits projectes. A partir de les experi\u00e8ncies convidades de La Iera i Territori de Masies, les persones que hi van assistir van poder compartir reptes, donar-se suport i definir un recorregut que les ajudi a enfortir els seus projectes de manera col\u00b7lectiva.<\/p>\n
L\u2019espai comunal, nom amb qu\u00e8 es va batejar l\u2019espai de debats en aquesta edici\u00f3, va acollir durant tot el dia debats i reflexions sobre les dificultats i les oportunitats que afronta actualment un territori rural amb les especificitats de ser un territori de muntanya.<\/p>\n
Al mat\u00ed es va celebrar una taula territorial sobre sobirania aliment\u00e0ria on productores, consumidores i administraci\u00f3 es van trobar per compartir reflexions i proposar vies per a resoldre les dificultats actuals de la producci\u00f3 agroaliment\u00e0ria. A la tarda, la taula \u2018Passat, present i futur de lo comunal\u2019, recollia les conclusions de la trobada de comuneres i comuners feta el 10 de juny per reflexionar sobre el present i el futur de les pr\u00e0ctiques comunals.<\/p>\n
A m\u00e9s, al migdia, alumnes de l\u2019Institut d\u2019Esterri d\u2019\u00c0neu van presentar el resultat d\u2019un treball col\u00b7lectiu que analitza la despoblaci\u00f3 en els diferents municipis del Pallars Sobir\u00e0. L\u2019espai de debat va tancar amb una presentaci\u00f3 sobre les problem\u00e0tiques de la ramaderia de muntanya on van participar Ester Soto, gerent de la Cooperativa Agr\u00e0ria i Ramadera de Sort, Vanesa Freixa, membre del grup de treball de ramaderia extensiva i ramadera del Pallars, i Ram\u00f3n Font, ramader de Brunec.<\/p>\n
Una dels debats principals que es va voler abordar especialment en aquesta edici\u00f3 va ser la construcci\u00f3 de la sobirania aliment\u00e0ria a la muntanya. A la taula hi van participar Xavi Farr\u00e9, productor de poma ecol\u00f2gica de la Ribagor\u00e7a, Nani Mor\u00e9 de l\u2019Associaci\u00f3 Menjadors Escolars Ecol\u00f2gics, Assumpta Codinachs, del projecte de ramaderia ecol\u00f2gica Brunec, i Aleix Ayt\u00e9s del Caf\u00e8 Pessets de Sort.<\/p>\n
Entre totes van plantejar diversos dels reptes que afronten tant les productores com les consumidores: des de la turistificaci\u00f3 de l\u2019agricultura i la ramaderia fins a la manca de suport de les administracions passant per la complexitat de treballar per la sobirania aliment\u00e0ria en un territori quan a Catalunya ni tan sols es produeixen alguns dels productes de consum m\u00e9s habitual. Alhora, es va posar en valor el reconeixement que els productes del Pirineu van guanyant com a productes de qualitat i iniciatives que potencien aquesta mirada.<\/p>\n
La taula va acabar amb una bateria de propostes en els diferents \u00e0mbits: per una banda, propostes d\u2019enxarxament i treball col\u00b7lectiu de les productores per fer pressi\u00f3, compartir infraestructures o circuits distribuci\u00f3 i de suport; per una altra, la necessitat que les administracions apostin pels principis de la sobirania aliment\u00e0ria en les pol\u00edtiques i en la compra p\u00fablica; i per \u00faltim, que tots els agents contribueixin amb el seu consum i activisme a defensar i promocionar el consum de proximitat i sostenible.<\/p>\n
La pr\u00e0ctica del fer com\u00fa i els recursos comunals va ser des de l\u2019inici uns dels \u00e0mbits d\u2019inter\u00e8s d\u2019aquesta edici\u00f3 del FESSrural i per aix\u00f2 han tingut un especial protagonisme amb la celebraci\u00f3 d\u2019una jornada pr\u00e8via. El 10 de juny, en el marc de les activitats de la Fira de l\u2019Ovella Aranesa d\u2019Arr\u00f3s de Card\u00f3s, es van organitzar dues activitats al voltant d\u2019aquest tema.<\/p>\n
Al mat\u00ed, conjuntament amb el Projecte Boscos i amb el suport de professorat i alumnat del Gremi de Margers de Catalunya, es va dur a terme una jornada de fer com\u00fa treballant en la reconstrucci\u00f3 de murs de pedra seca dels pobles d\u2019Arr\u00f3s de Card\u00f3s i Benante. La quinzena d\u2019assistents van poder aprendre i posar en pr\u00e0ctica aquestes t\u00e8cniques de construcci\u00f3 i participar, de primera m\u00e0, d\u2019una jornada de fer com\u00fa que posa el treball col\u00b7lectiu al servei de tot el ve\u00efnat.<\/p>\n
A la tarda es va fer una trobada amb comuners i comuneres de diversos pobles del Pallars Sobir\u00e0 i Juss\u00e0. Amb la dinamitzaci\u00f3 de Federica Ravera, del projecte Rerurp, es va anar construint conjuntament un relat sobre la mem\u00f2ria dels comunals des d\u2019abans de la Guerra Civil i fins l\u2019actualitat. Les participants van recordar pr\u00e0ctiques vistes i sentides a les generacions anteriors i alhora van contrastar les particularitats dels seus usos a les diverses valls.<\/p>\n
Amb l\u2019avan\u00e7 del relat, van constatar com els recursos comunals s\u2019han anat afeblint ja sigui per la pressi\u00f3 dels usos individuals, el fet que s\u2019hagi deixat la gesti\u00f3 en mans de l\u2019administraci\u00f3 o la davallada de la visi\u00f3 col\u00b7lectiva en la societat en general. Aquest \u00faltim aspecte es va considerar una de les claus a l\u2019hora de recuperar els comunals com a eina per enfortir els territoris rurals.<\/p>\n
Amb les conclusions d\u2019aquesta jornada es va comen\u00e7ar a construir un arc del temps que va continuar en la taula sobre fer com\u00fa del dissabte 17 en el marc del FESSrural. En aquest espai hi van participar Oriol Beltran, del grup de recerca Rerurp, Marc Borrell, de l\u2019Institut pel Desenvolupament i la Promoci\u00f3 de l\u2019Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Pol Font, del projecte Reconstruir el Comunal i Alba Hierro, de la Fundaci\u00f3 Emprius.<\/p>\n
En una primera part m\u00e9s expositiva de la taula, els ponents van aportar diverses idees: per una banda, la diversitat de pr\u00e0ctiques comunals del Pirineu i el seu potencial; tamb\u00e9 la necessitat de no idealitzar les pr\u00e0ctiques comunals, que no estaven lliures de jerarquies o influ\u00e8ncia patriarcal; per altra banda, com l\u2019Estat ha funcionat com un agent que ha anat debilitant el comunal i ha passat els b\u00e9ns comunals a mans privades o p\u00fabliques.<\/p>\n
En la taula van sorgir tamb\u00e9 propostes per a la gesti\u00f3 del comunal, des de la creaci\u00f3 d\u2019una figura intermitja entre usuaris i municipi, fins a la proposta de compra de terres i b\u00e9ns per posar al servei del com\u00fa de la Fundaci\u00f3 Emprius. La segona part d\u2019aquesta taula va consistir en una din\u00e0mica de reflexi\u00f3 col\u00b7lectiva que va acabar de tancar l\u2019arc del temps.<\/p>\n
Al llarg de tot el dia, diverses presentacions, espectacles i tallers van servir tamb\u00e9 per mostrar projectes culturals i educatius locals. El mat\u00ed va comen\u00e7ar amb un taller sobre llavors i conservaci\u00f3 de varietats locals de la m\u00e0 d\u2019Eixarcolant i l\u2019associaci\u00f3 Esbo\u00efga.<\/p>\n
Les activitats van continuar al migdia amb un taller de danses folk dinamitzat per Pallars en Folk on van participar una vintena de persones. Just despr\u00e9s el concert del grup de folk-jazz Sorguen va animar les dansaires a seguir practicant les danses apreses, mentre a l\u2019ombra del Parc del Riuet altres persones escoltaven el concert. L\u2019hora de dinar va estar acompanyada per la m\u00fasica de Ruralists Sound Selektors mentre les visitants gaudien de propostes locals de menjar i beure de Brunec, Les Guixes, Cims Beer i Aran de Terra.<\/p>\n
A la tarda, Miquel i Carla de les llibreries El Refugi i la Lluerna, i Maria del Taller Tartera van presentar davant d\u2019una cinquantena de persones la iniciativa la Tra\u00e7a Cultural. Una eina per visibilitzar projectes culturals i alhora facilitar la gesti\u00f3 conjunta de les seves propostes. No podia faltar durant tot el dia la pres\u00e8ncia de l\u2019Esperanceta de casa Gassia, que va estar animant el mercat ecosocial i a \u00faltima hora de la tarda va portar el seu cabaret pag\u00e8s sota la carpa de l\u2019espai festa per protegir-lo de la pluja. Per aquesta mateixa ra\u00f3 el concert de l\u2019artista de la Seu d\u2019Urgell Arnau Obiols es va traslladar al cinema del poliesportiu de Sort.<\/p>\n
La canalla va tenir tamb\u00e9 el seu espai durant el festival. Al mat\u00ed van poder gaudir dels jocs i cabanes de Baraka. A la tarda, Cel Contacontes va portar-hi les seves narracions amb mirada feminista i LGTBIQ+ i despr\u00e9s van poder continuar jugant amb els jocs de fusta d\u2019Amaia.<\/p>\n
L\u2019espai del FESSrural va acollir tamb\u00e9 dues petites exposicions: per una banda la instal\u00b7laci\u00f3 Art al Cub del Taller Tartera on mostren projectes del seu taller. Per altra banda, l\u2019exposici\u00f3 de fotografies de dones i persones trans artesanes de l\u2019artista Elvis va estar visible durant tot el dia a l\u2019espai comunal.<\/p>\n
Una de les raons d\u2019existir principals del FESSrural \u00e9s l\u2019enxarxament de projectes transformadors dels territoris rurals. Des l\u2019organitzaci\u00f3 fins a la pr\u00f2pia jornada ha estat un punt de trobada, connexi\u00f3 i construcci\u00f3 de complicitats, tant per a les assistents com per a les organitzadores.<\/p>\n
Durant el festival, m\u00e9s de 70 iniciatives van estar presents en els diferents espais amb la possibilitat de trobar-se, compartir idees i reptes, donar-se suport i ampliar i enfortir la xarxa de connexions amb altres projectes. Tant des de la informalitat com a trav\u00e9s dels espais de debat o la trobada d\u2019artesanes i petites productores, la jornada va servir a moltes de les assistents per establir contactes i ampliar la mirada sobre la seva activitat o el seu territori.<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 de la jornada, la pr\u00f2pia organitzaci\u00f3 del festival ha estat una oportunitat per teixir complicitats. En un territori dispers com el del Pirineu i Aran (que abasta la Cerdanya, l\u2019Alt Urgell, els Pallars Sobir\u00e0 i Juss\u00e0, l\u2019Alta Ribagor\u00e7a i la Vall d\u2019Aran) i amb una poblaci\u00f3 que sovint queda separada per la bretxa entre persones aut\u00f2ctones i forasteres, el treball col\u00b7lectiu ha servit com a pretext per a la coneixen\u00e7a m\u00fatua i la creaci\u00f3 de vincles m\u00e9s enll\u00e0 de la dist\u00e0ncia geogr\u00e0fica o social.<\/p>\n
De rerefons, tot aquest treball com\u00fa que es va compartint d\u2019una edici\u00f3 del festival a una altra \u00e9s una eina per articular les iniciatives de l\u2019economia social i solid\u00e0ria de tot l\u2019\u00e0mbit rural. Mica en mica, es crea un espai d\u2019enriquiment mutu, es potencia la veu dels territoris rurals com a protagonistes de les propostes transformadores i obre camins per atacar conjuntament els reptes clau per futur.<\/p>\n