Les seves actuacions es dirigiran a persones grans o amb discapacitat, immigrants, malalts crònics i reclusos

Un total de 103 entitats socials de les illes, distribuïdes en vuit xarxes, s’han unit per constituir el Tercer Sector Social de les Balears, amb la finalitat d’unir esforços en l’ajuda i la protecció de persones amb risc d’exclusió social o que presenten necessitats específiques.

La presidenta d’aquesta nova plataforma, Marta Soler, ha explicat aquest dimecres en roda de premsa que els objectius de l’organització, constituïda legalment el passat 13 de març, són aconseguir visibilitat pública, reivindicar la millora dels serveis socials i defensar un sistema de finançament estable, així com promoure la professionalització i el voluntariat i crear línies de col·laboració entre les diverses entitats.

Les xarxes que integren el Tercer Sector Social, que ja col·laboraven des del 2008, són la Federació Balear de Persones amb Discapacitat; EAPN-Illes Balears (Xarxa per a la Inclusió Social); la Federació Balear d’Organitzacions a Favor de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual (FEAPS-Balears); la Federació d’Entitats i de Serveis de Salut Mental de Mallorca; el Fòrum per la Qualitat (foQua); la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de Balears (REES IB); la Unió d’Associacions, Centres i Federacions d’Assistència a Persones amb Discapacitat Física, Psíquica i Sensorial de Balears (UNAC); i el Fòrum d’ONG de Menorca.

Segons ha anunciat Soler, la plataforma portarà a terme actuacions per promoure les clàusules socials en les licitacions de les administracions públiques, així com un conveni col·lectiu per al tercer sector. Alhora, la nova organització es proposa participar en l’elaboració de la Carta de Prestacions de la Llei de Serveis Socials de les Illes Balears, per al que mantindrà «contacte directe», ha dit, amb la Conselleria d’Afers Socials i Immigració del Govern.

En termes generals, les iniciatives portades a terme pel Tercer Sector Social es dirigiran a les persones grans i a aquelles que tinguin alguna discapacitat, així com a nens i famílies, joves, dones, immigrants, malalts mentals o crònics i persones amb conductes addictives. D’altra banda, l’entitat posarà en marxa també programes beneficiaris dels quals seran les persones amb dificultats d’inserció sociolaboral i els reclusos o ex reclusos de les presons de les illes.

En relació amb la cobertura que les entitats col·laboradores donaven anteriorment als problemes socials, la presidenta de la plataforma ha anunciat que en 2009 han estat ateses per elles més de 61.000 persones, el que, segons ha afirmat, suposa el 6% de la població balear. En conjunt, aquestes organitzacions van comptar l’any passat amb un pressupost de més de 103 milions d’euros i amb al voltant de 3.000 treballadors, als quals es van sumar uns 26.000 socis i més de 5.000 voluntaris. Segons Soler, el 8% de la població de l’arxipèlag té relació directa amb el Tercer Sector Social, ja sigui en qualitat d ‘usuari, voluntari, soci o treballador.

La portaveu d’aquesta plataforma, Sonia Castro, ha assegurat que aquestes associacions ja tenien una «força social», si bé, segons la seva opinió, «no havien estat tot com haguessin degut de reivindicatives». Per aquesta raó, Castro ha explicat que la plataforma es constitueix com un «lobby de pressió» perquè la societat sàpiga que «està aquí».

Per la seva banda, un altre dels portaveus, Jordi López, ha asseverat que la prioritat del Tercer Sector Social haurà de ser a partir d’ara tenir una actitud «vigilant» per evitar que en els pressupostos de la Comunitat Autònoma es vegin «debilitades» les polítiques socials.