Varios

L’economia solidària guanya
 nous mercats

Augmenta el catàleg de productes, béns i serveis que permeten respectar els codis del consum responsable Cooperatives. Xavier Palos (Trèvol), Jordi García Jané (l’Apòstrof), Rosa Miró (Coop57) i Jordi Via (Arç Cooperativa) El ciutadà ja pot proveir-se totalment de productes que respecten el consum responsable: des d’aliments ecològics en cooperatives a vacances solidàries, assegurances per […]

9 noviembre 2012
Etiquetas:

Buscador de noticias

  • Filtra por temática

  • Filtra por etiqueta (Ctrl+clic)

  • Filtra por tipo de contenido

  • Filtra por tipo de recurso

  • Orden de los resultados

NULL
NULL

Augmenta el catàleg de productes, béns i serveis que permeten respectar els codis del consum responsable

Cooperatives. Xavier Palos (Trèvol), Jordi García Jané (l’Apòstrof), Rosa Miró (Coop57) i Jordi Via (Arç Cooperativa)

El ciutadà ja pot proveir-se totalment de productes que respecten el consum responsable: des d’aliments ecològics en cooperatives a vacances solidàries, assegurances per a la llar o productes de la banca ètica. El moviment de l’economia social i solidària es fonamenta històricament en les cooperatives de treball i agrícoles, així com en les empreses o fundacions d’inserció laboral dedicades al reciclatge amb persones discapacitades. Però la seva expansió es basa en una legió de noves iniciatives: cooperatives de consum responsable i compres directes sense intermediaris, canals de comerç just, mercats d’intercanvi…

El moviment de les cooperatives mostra el seu vigor i creix en xarxa per formar una teranyina

El vigor d’aquests sectors es va plasmar en la creació l’any 2003 de la Xarxa d’Economia Solidària, que evidencia l’existència d’un mercat social i solidari que guanya prestigi mentre la crisi descobreix les mancances de l’economia tradicional i converteix el cooperativisme en una nova referència social. “L’economia social crea béns i serveis guiats pels principis de responsabilitat social i criteris ecològics, volem fer visible que una altra manera de consumir cerca una transformació social”, apunta Jordi Via, director d’Arç Cooperativa.

“Volem fer visible l’existència d’unes pràctiques d’economia diferent, alternatives, amb una gestió transparent i democràtica, no especulatives i basades en la idea d’una economia al servei de les persones”, comenta Xavier Palos, un dels promotors de la cooperativa Trèbol, dedicada a la missatgeria i la distribució de productes ecològics. Trèbol va sorgir fa 27 anys de la lluita d’uns treballadors d’una empresa de missatgeria que demanaven un contracte i Seguretat Social. Un parc de 25 vehicles (la meitat bicis i vehicles elèctrics) serveix per dur a terme les seves activitats.

Totes aquestes cooperatives formen una gran xarxa que s’ha anat estenent en forma de teranyina fins a compondre un mercat global paral·lel en el qual totes les entitats es reforcen. Per exemple, la cooperativa l’Apòstrof (dedicada als serveis periodístics o el disseny gràfic, entre altres activitats) presta bona part dels seus serveis a d’altres cooperatives d’economia solidària, associacions o oenagés.

Entre les ofertes més noves hi ha Coop57, una cooperativa de serveis financers que ofereix als socis col·laboradors la possibilitat de guardar els seus dipòsits d’estalvi, que són remunerats al 2% aproximadament, mentre que els socis de serveis (entitats, fundacions, cooperatives) tenen dret a préstecs (al 6,75%) sempre que compleixin els requisits socials i ambientals que s’exigeixen. Van començar amb un capital de 30.000 euros, i avui tenen un passiu de 13 milions d’euros (els diners recaptats) i un actiu de 8 milions (la suma de préstecs en circulació). El seu creixement ha estat paral·lel a la gran arrencada de la banca ètica.

I què diferencia Coop57 de la banca tradicional? “La gran diferència és que la persona que hi diposita els diners sap perfectament on van i pot decidir on s’ha d’invertir, ja que l’estructura de l’organització és totalment democràtica”, diu Rosa Miró, la seva presidenta. Els socis tenen veu i vot i són ells qui decideixen els criteris de remuneració i els interessos dels crèdits.

Les entitats susceptibles de rebre un préstec han de superar una avaluació de la seva estructura participativa interna, les condicions laborals dels seus empleats o el tipus d’activitats a què es dediquen, ja que han de demostrar que són projectes realment productius, d’interès social i que compleixen criteris favorables a un desenvolupament perdurable.

En el fons, hi ha una clara voluntat de canvi, tal com es va apreciar a la recent Fira de l’Economia Social i Solidària, a Barcelona. “També estem en contra d’una dinàmica que tendeix a socialitzar les pèrdues mentre se salven els grups financers amb deute públic”, diu Jordi Via abans d’expressar el seu rebuig de les polítiques “que desmunten l’Estat del benestar i privatitzen els serveis públics”.

També hi ha assegurances ètiques

La gamma de productes de consum responsable arriba al món de les assegurances. Arç Cooperativa ha començat a promocionar les assegurances ètiques i solidàries (Atlantis, per a llar i vehicles) amb un segell europeu que certifica que compleix els requisits. Jordi Via explica que el sector assegurador va invertir el 2011 un total de 211.000 milions d’euros a Espanya, per això és necessari que faci un ús ètic i solidari dels diners que reben (pòlisses de vida, productes de pensions i primes cobrades abans de pagar sinistres). “El principal negoci de les companyies asseguradores és el rendiment de les seves inversions”, afegeix. Arç també és una cooperativa de consum especialitzada en la compra col·lectiva i disposa d’una botiga virtual i un ampli catàleg de productes agroecològics i acords amb altres cooperatives.

Artículo de ANTONIO CERRILLO – foto MARC ARIASLA VANGUARDIA

Artículos Relacionados

----