Amb la Fira d’Economia Solidària arriba la tercera edició de l’informe “L’estat del mercat social català”, corresponent a l’exercici 2016. Amb la creixent presència i capil·laritat de l’Economia Social i Solidària (ESS) a Catalunya, aquest informe fa una foto fixa per entendre com està aquest moviment avui.

Gràcies a l’anàlisi fet amb aquest informe podem saber la mida mitjana d’una organització d’ESS, l’estat i nombre de xarxes locals i territorials i l’acompliment de criteris socioambientals de les 146 organitzacions que han obtingut el balanç social i les 160 que es van incorporar al Pam a Pam durant el 2016. A la present edició, dediquem la primera part de l’informe a exposar els resultats d’una recerca-acció duta a terme per la comissió d’intercooperació de la XES, per entendre quines són les claus de l’èxit i els principals reptes de les dinàmiques intercooperatives entre organitzacions. Teniu l’informe disponible aquí, i també podeu descarregar-vos el resum executiu. En aquesta infografia podeu consultar els principals resultats.

Com dèiem, aquest informe permet posar al dia l’estat dels diferents processos i eines desplegades per la Xarxa d’Economia Solidària en la construcció de mercat social. A més de projectes consolidats com la Fira o el Balanç Social, els processos d’articulació territorial estan prenent cada vegada més força: actualment hi ha 9 xarxes locals d’economia solidària consolidades, i 6 més en fase de constitució. Aquestes xarxes són la base sobre la que articular mercats socials locals i introduir noves lògiques a les dinàmiques de desenvolupament local. A més, l’ESS compta cada vegada amb un major reconeixement públic i institucional, i s’estan impulsant programes i polítiques tant en l’àmbit municipal com nacional que promouen la creació de nous projectes i intenten generar condicions per a la seva viabilitat, com el programa d’Ateneus Cooperatius de la Generalitat de Catalunya o el Decret de Contractació Pública Social de l’ajuntament de Barcelona.

Si ens fixem en les xifres de la present edició de l’informe, veiem que a la present campanya hi ha hagut un 43% més d’organitzacions que han fet balanç social, arribant a la xifra rècord de 150. Pràcticament el 57% són cooperatives de diferents tipus, i el 81% són sòcies de la Xarxa d’Economia Solidària. Les dades recollides –i gràcies també als registres històrics, des de 2012- ens permeten saber que una organització de l’ESS té, de mitjana, 20 persones treballadores i factura 750.000€. I també que entre totes les organitzacions de la XES tenen una base social de 150.000 persones, generen 4.200 llocs de treball i facturen 150 milions d’euros.

Si ens enfoquem en els criteris de funcionament, podem assegurar, sense cap mena de dubte, que les empreses i entitats l’ESS fonamenten la seva activitat en criteris ètics i tenen un impacte transformador positiu sobre el territori i l’entorn on s’ubiquen. Aquí us deixem algunes mostres:

– La democràcia és un dels elements diferencials de l’ESS: aquest és el tercer criteri més ben puntuat per les 219 organitzacions del Pam a Pam (3,03 sobre 5), i veiem que una de cada quatre persones estan implicades en l’aprovació de pressupostos i plans de gestió.

– Quant a paritat, la gràfica següent mostra la tendència a la paritat tant a les estructures laborals com a les rectores.

– Si ens mirem els indicadors ambientals, veiem que el 84% de les organitzacions que han fet balanç social utilitzen paper reciclat de manera regular i majoritària i el 74% compra de manera generalitzada productes de proximitat. Les dades de gestió de residus són reforçades pel Pam a Pam, on aquest criteri és un dels millors puntuats: 3,13 sobre 5.

– Pel que fa a la implicació amb les finances ètiques, l’15% dels dipòsits de les empreses i entitats estava en finances ètiques, comptant de mitjana un saldo de 21.500 euros per organització.

– La forquilla salarial interna és de l’ordre de 2,3 a 1 per les dones i 1,9 a 1 pels homes.

– Quant a compres dins del circuit de mercat social, el 21,6% del total s’havien fet a empreses proveïdores de l’ESS. Destaca especialment el paper de les cooperatives de treball, que arriben fins al 32,5%.

– Sense dubte, un dels punts forts de l’ESS és el benestar laboral i la possibilitat de desenvolupament personal que ofereixen a les persones treballadores. La gràfica següent revela algunes d’aquestes magnituds (els resultats provenen de qüestionaris de qualitat laboral contestats per 965 persones treballadores, el 43% del total de les 144 organitzacions que han assolit valoració positiva del seu balanç):

Les conclusions a què ens porten els resultats d’aquest informe són molt positives. L’efervescència al territori per impulsar xarxes locals, la receptivitat des dels ajuntaments, la creixent importància del balanç social com a eina de mesura d’impacte, els processos de coordinació sectorial per fer salts d’escala, el paper clau del Pam a Pam per fer diagnòstics d’ESS al territori… i no es tracta només que hi hagi tots aquests senyals, sinó que estan connectades, que formen part d’un tot, d’un moviment de fons que ha de permetre que cada vegada més necessitats les puguem cobrir des d’una economia d’escala –i rostre– humà. Us invitem a tots i totes a formar-ne part!