El fons permetrà una reconstrucció amb una visió transformadora i de llarg termini, amb una perspectiva d’arrelament al territori i guiada per valors ecosocials.

La destinació i quanties concretes del fons -a entitats de l’ESS i el teixit comunitari- les anirem fent saber properament quan tinguem més informació, un cop els col·lectius i entitats del País Valencià puguin deixar enrere l’etapa d’atenció bàsica a l’emergència i centrar-se en aquesta recuperació justa, ecològica i arrelada al territori.

Tanmateix, la solidaritat continua! Encara hi ha molta feina a fer i moltes coses que hi podem aportar. Així que atentes a les nostres xarxes!

Desde la Economía Social y Solidaria hay que replantear la forma en que comercializamos ropa, subvirtiendo las praxis de la gran industria, pero también de buena parte de la que nos llega con la etiqueta ‘ecológica’

Hablar sobre decrecimiento y textil, qué papeleta… Porque hablar del textil es hablar en la mayoría de los casos de crecimiento desmedido con el fenómeno fast fashion al frente. La industria textil produce el 10% de las emisiones globales de gases de efecto invernadero, es responsable del derroche del 20% de agua a escala mundial, cada segundo se entierra o quema una cantidad de textiles equivalente a un camión de estiércol, genera esclavitud infantil, colonización, cánones de belleza… Así podría seguir todo el artículo, y creo que todavía se quedaría corto. Los datos son demoledores y la producción textil en nuestro territorio no es una excepción. En la Comunidad Valenciana, las empresas del textil siguen cerrando, creando talleres ilegales o despidiendo a trabajadoras. Como siempre, hacen y deshacen, y en pagarlo «poca ropa».
Más allá de la ropa fast fashion hay que tener cuidado con algunas propuestas ecofriendly y locales porque, en algunos de los casos, no en todos, por suerte, detrás de las marcas está la misma canción.

Estas marcas, en concreto, crean productos con precios hinchados aprovechando la imagen eco; sin embargo, al remate, los beneficios no se reparten de forma equitativa entre todas las personas que forman la cadena de producción. Funcionan verticalmente bajo un modelo textil tradicional: con márgenes de beneficio del 240%; grandes stocks; círculo de venta, rebajas y finiquito y externalización de toda la producción, entre otras prácticas. Sólo siguen algunos criterios medioambientales para poder acceder a subvenciones y proyectar una imagen con valores y moral. Así, de paso, también generan certificados empresariales de sostenibilidad, impulsados ​​por las propias empresas. No tienen ninguna intención de darle la vuelta a las formas de funcionamiento capitalista, responsables número uno del cambio climático.

También existen empresas de producción local, aparentemente éticas, una de cuyas prácticas habituales es arrancar etiquetas de importación sustituyéndolas por sus propias simulando proximidad y donde las trabajadoras realizan horas extra estampando con tintes contaminantes. Incluso crean falsas cooperativas con falsas autónomas para los talleres de confección, aprovechando los fondos públicos estatales, autonómicos y europeos, destinados a mujeres, personas migradas o por la transformación de sociedades mercantiles en cooperativas, que en la práctica no lo son ni funcionan como tales.

Desde el proyecto cooperativo Cendra.coop tampoco podemos decir que somos perfectos. Tenemos nuestras limitaciones, por razones de recursos y volumen, pero generamos acciones y redes que van encaminadas a un sector textil justo bajo los valores de la Economía Social y Solidaria. Acciones como vender por encargo y sin stock, con otros ritmos, minimizando inversiones, desperdicio e impacto ambiental, haciendo la ropa más asequible; o mancomunar la producción textil para sumar volumen y así poder producir localmente. Son medidas para superar esas limitaciones, siendo realistas y trabajando poco a poco.

Con toda esa información, ahora tocaría el razonamiento del poder del consumidor, pero no. Quiero hablar de lo que podemos hacer en colectivo. Ya tenemos suficientes discursos que responsabilizan al individuo debilitando a la comunidad y fortaleciendo el capitalismo.

En los movimientos sociales hacemos mucha ropa, ya seamos colectivos locales, organizaciones territoriales, ateneos, casales, grupos de música, marcas, cooperativas, partidos políticos… La ropa nos sirve para financiar proyectos, para recaudar fondos para compañeras represaliadas o para difundir nuestras ideas. También funciona como elemento cohesionador. La utilizamos como forma de toma de posición estética contra el fascismo, el capitalismo, el racismo, o la homofobia.

Varios de los proyectos estamos intentando subvertir el funcionamiento de la producción textil más allá de esa posición estética. También hay campañas muy potentes de denuncia y concienciación como robaneta.org o lacoordi.cat. Estamos haciendo mucho trabajo, pero no es suficiente.

Si lo seguimos haciendo como hasta ahora, aunque sea desde cooperativas y otras formas de organización social, chocaremos siempre con la economía de mercado. “Bajo el capitalismo, los trabajadores de las cooperativas deben convertirse en empresarios capitalistas. Tienen que imponerse la disciplina a sí mismos, recortar sus propios salarios y despedirse unos a otros”, dice Rosa Luxemburgo. Sin querer, existe una competencia entre proyectos de cualquier sector aunque formamos redes u organizamos ferias.

En este sentido, mi propuesta pasa por la organización, planificación y soberanía. Ni el planeta ni nosotros podemos esperar ninguna regulación ni intervención de las administraciones. Es urgente, entonces, lo hagámoslo nosotros a partir de nuestros usos y posibilidades.

Organización. En la industria textil es necesario un volumen mínimo de producción para empezar a trabajar. Los movimientos sociales, como hemos visto antes, lo tenemos a nivel global, pero por separado no llegamos. Habría que organizarnos, intercooperar y mancomunar ese volumen para decrecer y producir dignamente. Esto facilitaría tener el control de nuestros medios de producción –como son los talleres de corte y confección, hilaturas, tinturas…– durante todo el proceso.

Planificación. Sabiendo lo que necesitamos hacer con antelación, podremos calcular el volumen de producción para reducir al máximo los excedentes y no sobreproducir. Pero no sólo podemos centrarnos en la producción sino que debemos coordinarnos para gestionar todos aquellos residuos textiles que se generan y acumulan. Todas tenemos en mente esa habitación donde se amontonan las camisetas no vendidas de turno a muchos espacios. Para aprovechar esos excedentes habría distintas posibilidades que ya existen. Por un lado, podríamos hacer prendas a base de suprarreciclaje (upcycling) y dar una segunda vida a los tejidos. Por otra parte, podríamos realizar nuestro hilo propio con el que confeccionar nueva ropa y poder cerrar el círculo de la producción, haciéndola del todo local y circular. Para facilitar estos procesos habría que crear puntos participativos de recogida de ropa en diferentes espacios para su reutilización, como hemos explicado. Y también crear y participar en tiendas de segunda mano, mercados de intercambio y reparación de ropa, para reducir su consumo.

Soberanía. Podemos decir que es el resultado de la organización y planificación colectiva para poder decidir sobre nuestro presente y futuro. Si conseguimos reapropiarnos de los medios de producción y escoger cómo transformar y utilizar la materia prima y los excedentes, podremos decidir qué camino seguir para subvertir a la industria textil hacia una nueva realidad de decrecimiento y justicia social, con el objetivo de mantener y proteger los recursos naturales y la vida de todos nosotros. Hay que intentarlo.

Estudi de consum i producció tèxtil

Des de la cooperativa Cendra Gràfica estan fent un estudi de consum i producció tèxtil del seu entorn, clientes, tallers d’estampació, moviments socials, etc.

Ens han fet arribar el següent formulari que els permetrà fer un mapa del consum i producció tèxtil per poder mostrar dades, millorar el present i proposar alternatives de present/futur  https://forms.gle/6sjkAjsHaX3Z1yp89

Per tal de conèixer de primera mà la producció de marxandatge tèxtil dels vostres col·lectius, tallers d’estampació, cooperatives, entitats, etc… vos demanem que els ajudeu dedicant uns minutets a contestar el formulari!

Des de XEAS volem agrair de tot cor totes les aportacions rebudes al Fons Comunitari per la DANA, una resposta col·lectiva i solidària per ajudar el País Valencià en un moment tan complicat com aquest.

Com totes sabem el passat 29 d’octubre, el nostre territori va entrar en un estat d’emergència i crisi derivada de la DANA, amb inundacions que van colpejar durament nombrosos municipis de la província de València. Els seus efectes han estat devastadors, afectant greument les nostres vides, pobles i carrers.

Un agraïment a l’esperança col·lectiva

Malgrat el dol per les pèrdues humanes i materials, també vivim moments d’agraïment. Gràcies a les respostes col·lectives, les iniciatives solidàries i les aportacions als diferents fons existents, s’està fent el possible per atendre les necessitats del territori i de les persones afectades. A més, en el cas del Fons Comunitari, la vostra ajuda econòmica és fonamental per bastir una reconstrucció baix la visió i els principis de l’Economia Solidària.

Xarxes de suport mutu com a ferramenta clau

En aquest temps d’emergència, les xarxes de suport mutu han estat essencials per sostenir els treballs de recuperació. L’ajuda d’altres territoris ha enfortit aquestes xarxes en un moment de fragilitat, convertint també aquest Fons en una eina estratègica per consolidar iniciatives que fomenten respostes col·lectives davant les crisis actuals.

Reconstrucció i transformació

Encara vivim en un moment d’emergència, però ja podem començar a albirar la reconstrucció. Amb el Fons Comunitari, des de XEAS volem escoltar les necessitats del territori i establir línies estratègiques per garantir una recuperació digna en tres àmbits essencials:

• Habitatge i vida comunitària.
• Agroecologia i territori.
• Economia de proximitat.

Al mateix temps, volem que aquesta reconstrucció també es base en la transformació. Des de l’arrelament al territori i els valors d’una transició eco-social, pretenem impulsar projectes que esdevinguen llavors d’un futur més just i compartit.

Superem l’objectiu mínim: segueix col·laborant!

Gràcies al vostre suport, hem superat l’objectiu mínim de finançament. A data d’avui s’han superat els 40.000 euros. Ara volem arribar a l’objectiu òptim. Per aquest motiu us convidem a seguir compartint aquesta campanya amb persones i entitats que hi puguen estar interessades. Juntrs, seguitrm enfortint el teixit comunitari per construir un futur millor per al País Valencià.

Moltes gràcies pel vostre suport.

Este informe es el resultado de la voluntad de la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària del País Valencià (XEAS) por elaborar un diagnóstico del estado actual del ecosistema de emprendimiento cooperativo y ligado a la Economía Social y Solidaria (ESS) del País Valenciano.

Se ha llevado a cabo gracias a la financiación de la Consejería de Innovación, Industria, Comercio y Turismo en el marco de la convocatoria de subvenciones para actividades no económicas desarrolladas por entidades del ecosistema de emprendeduría que fomentan, impulsan y promocionan la cultura emprendedora.

Con este objetivo, se ha realizado todo un trabajo de investigación a través de varios ejes de trabajo que han culminado en una serie de conclusiones y recomendaciones para tratar de expandir sus límites y asegurar su sostenibilidad a medio y largo plazo . Así, se han fijado una serie de objetivos básicos a alcanzar a lo largo de todo el proceso tanto de redacción como de difusión del trabajo realizado:

1. Analizar la composición actual del ecosistema de la ESS en la Comunidad Valenciana, tanto a nivel organizacional como a nivel humano.
2. Analizar los elementos internos y externos que condicionan el ecosistema a distintos niveles (institucional, jurídico, económico, social, laboral, etc).
3. Analizar las percepciones de las personas, proyectos, empresas y entidades que lo conforman.
4. Identificar buenas prácticas y ejemplos de éxito.
5. Establecer una serie de recomendaciones para la expansión y el desarrollo del ecosistema, a partir de las cuales se puedan definir acciones concretas.
6. Devolver tanto al ecosistema de ESS del País Valenciano, al tejido económico/empresarial, como a la sociedad valenciana en general los resultados del estudio.

CONSULTA EL INFORME COMPLETO en nuestra web
DESCARGA EL INFORME EJECUTIVO en xeas.org

Con el nombre «Canviem el Rumb» se presentan las nuevas jornadas organizadas por XEAS (red de Economía Solidaria del País Valenciano) que tendrán lugar del 4 al 18 de noviembre en Valencia, Castellón y en línea, con el objetivo de fortalecer y consolidar las organizaciones y el entorno de la Economía Social y Solidaria (ESS).

Siguiendo el hilo de la campaña lanzada en 2023 del Manifiesto “Cambiamos el Rumb” con casi 80 entidades adheridas, ahora estas jornadas dan un nuevo paso y afrontan las necesidades del ecosistema de la ESS del País Valenciano, especialmente en ámbitos como la gestión de conflictos, la inclusión de perspectivas antirracistas y ecosociales, o por ejemplo en el acceso a la contratación pública.

Las sesiones combinan dos formatos:

• Talleres de formación, pensados ​​para capacitar a las organizaciones en la gestión democrática, la planificación estratégica y la resolución de conflictos.
• Espacios de intercooperación, diseñados para la colaboración, donde las entidades pueden compartir recursos, conocimientos y mejores prácticas, reforzando así la red y fortaleciendo la cooperación dentro del sector.

Los temas a tratar van desde la estrategia interna a la investigación cualitativa y cuantitativa aplicada al cambio social. Asimismo, la jornada incluirá espacios para la reflexión sobre la perspectiva ecosocial y antirracista.

Programa destacado de las jornadas

• Gestión de conflictos (4 y 8 de noviembre): Taller práctico para aprender a gestionar desacuerdos y transformarlos en oportunidades de crecimiento.
• Incorporación de la perspectiva antirracista (5 de noviembre): Sesión online para identificar y abordar el racismo estructural en las organizaciones.
• Introducción a las licitaciones públicas (7 de noviembre): Formación para introducirse en la contratación pública desde las organizaciones de la Economía Social y Solidaria.
• Gestión interna y planificación estratégica (11 y 12 de noviembre): Talleres para conocer instrumentos y procesos que permiten maximizar el impacto social.
• Investigación cuantitativa y procesos colectivos del cambio social (13 y 18 de noviembre): Sesiones sobre análisis de datos y también para profundizar en el trabajo comunitario desde una perspectiva más cualitativa.

Un Punto de encuentro para el fortalecimiento y consolidación de la ESS

Estas jornadas son una oportunidad para todas aquellas entidades y personas comprometidas con la transformación social, que quieren convertir la intercooperación en una herramienta para avanzar hacia modelos organizativos más justos y sostenibles. Cada sesión aporta recursos concretos y metodologías para fortalecer las capacidades de las organizaciones. Para más información e inscripciones, visite el portal oficial de las jornadas Jornadas Cambiamos el Rumbo.

Se trata de un proyecto desarrollado gracias a la financiación de la Conselleria de Educación, Cultura, Universidades y Empleo dentro de las ayudas destinadas a la promoción, fomento y difusión de la economía social.

Más y mejor información en https://xeas.org/jornades-canviem-el-rumb/.

L’Economia Social i Solidària (ESS) al País Valencià es troba en una cruïlla. D’una banda, per la creixent expansió d’un model econòmic i sociolaboral que no atén consideracions ètiques i morals, i d’altra, per la conjuntura política de regressió i pèrdua de suport institucional. El context actual porta l’ESS a la necessitat de repensar les formes de sostenir models alternatius de consum i d’organització del treball.

L’ecosistema de l’Economia Social i Solidària (ESS) al País Valencià compta amb una llarga trajectòria històrica que està ineludiblement lligada a les formes tradicionals de fer economia, i a una estructura productiva molt concreta. Entre d’altres, podríem identificar el cooperativisme agrari i l’associacionisme obrer com a fites originàries de l’ESS al País Valencià, a finals del segle XIX i principis del XX.

Tanmateix, durant la dècada dels 80, i amb el final del franquisme, que va suposar el desmantellament de moltes d’aquestes organitzacions, l’ESS va reviscolar parcialment amb el sorgiment del tercer sector que incloïa no només cooperatives, sinó també associacions, fundacions i empreses socials. A partir d’ací, l’arribada del segle XXI va significar la diversificació de l’ecosistema cap a sectors com les finances ètiques o l’energia, i formes jurídiques com les cooperatives de treball associat, les empreses d’inserció laboral o les mutualitats. Alhora, amb la creació en 2014 de la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària del País Valencià (XEAS-PV) començaren a aparèixer les primeres entitats representatives de l’ESS, i en l’àmbit legislatiu es va començar a conformar un marc que encara es troba en els seus primers estadis d’evolució.

Es determina una composició basada en entitats de dimensions molt reduïdes i amb un abast prou limitat territorialment

Tot i que actualment l’ESS al País Valencià suposa un ecosistema consolidat, situat com un actor de rellevància a la societat i amb certa capacitat d’interlocució amb l’administració i els moviments socials; resulta innegable que ha d’afrontar una gran quantitat de reptes per tal d’adaptar-se a les actuals circumstàncies i no perdre de vista el seu eix vertebrador fonamental: la transformació social i la generació de models de treball i consum alternatius al capitalisme. Des de XEAS-PV s’ha iniciat una reflexió per tal de fer front a un context marcat per la creixent expansió d’un model econòmic i sociolaboral que no atén consideracions ètiques i morals, junt amb una conjuntura política de regressió i pèrdua de suport institucional. Per tal d’acompanyar aquesta reflexió, s’ha elaborat un estudi que identifica algunes de les principals problemàtiques i reptes de futur que afronta l’ecosistema de l’ESS al País Valencià. L’informe es va presentar públicament el passat 16 d’octubre, a la Casa de la Cultura de Xàtiva.

En primer lloc, caldria qüestionar-se fins a on arriben els límits d’aquest paradigma. Tot i que la resposta sembla evident, tenint en compte que a la Carta de Principis de l’Economia Solidària s’estableixen 6 eixos fonamentals (l’equitat, el treball digne, la sostenibilitat ecològica, la cooperació, el repartiment just de la riquesa, i el compromís amb l’entorn) que haurien de definir l’activitat i orientació de qualsevol entitat que vulga pertànyer a l’ecosistema; arreu del País Valencià existeixen molts projectes, que més enllà de la seua forma jurídica i el seu grau de compromís militant, s’alineen amb la major part dels principis de l’ESS quasi sense saber-ho. És un repte de les entitats representatives com la Xarxa el poder sumar aquestes iniciatives a l’ecosistema, generant en elles un qüestionament integral respecte a la seua orientació i formes de funcionar, en relació amb els eixos plantejats a la Carta de Principis. Així mateix, existeixen multitud de models d’economies transformadores (com l’Economia del Bé Comú o l’economia de triple impacte) amb els quals resulta necessari buscar convergències i punts en comú. Augmentar els límits de l’ecosistema és una de les condicions necessàries per a esdevindre una agent amb vertader impacte social i polític.

Per altra banda, l’estructura de l’ESS al País Valencià presenta unes característiques molt concretes, que suposen una fortalesa alhora que limiten fins a cert punt les seues possibilitats. En primer lloc, vora el 85% són microentitats que no superen les 10 treballadores. Tanmateix, aproximadament dos terços de les mateixes no superen l’àmbit d’actuació autonòmic, i només un 10% d’elles arriben a tindre una incidència internacional. Açò determina una composició basada en entitats de dimensions molt reduïdes i amb un abast prou limitat territorialment. Per altra banda, després d’un creixement sostingut des de la dècada dels 90, a partir del 2020 s’ha produït una clara davallada en relació amb la constitució de noves entitats lligades a l’ESS. En aquest sentit, la major part de les persones que conformen aquestes entitats es troben en la franja d’edat dels 30 als 40 anys.

Resulta fonamental que l’ecosistema de l’ESS es replantege el seu lloc a la societat valenciana per tractar de ser una agent amb vertader poder transformador

Però la major de les problemàtiques respecte a l’estructura de l’ESS rau en la distribució de les entitats per sectors econòmics. Només un 15% d’elles pertanyen al sector secundari. La major part del teixit productiu de l’ESS se centra en la prestació de serveis a altres empreses o a l’administració pública, a través de la generació de coneixement, estudis de recerca, serveis d’intervenció social, etc. Aquesta distribució per sectors, determina una sèrie de fortaleses (per exemple, una forta capacitat per a l’autoreflexió) però limita en gran manera la capacitat de l’ESS de respondre a les necessitats reals de les consumidores. Així, resulta complicat establir un vertader nexe amb la societat i generar un mercat social de certes dimensions. Tanmateix, moltes entitats depenen sobre manera de l’administració pública per tal de finançar-se, i tenen una capacitat molt limitada de generar fonts d’ingressos al marge d’ajudes i subvencions públiques, qüestió que en circumstàncies com les actuals de canvi d’orientació política a les institucions autonòmiques i locals, acaba per dificultar la sostenibilitat econòmica d’aquestes. Altres territoris com Catalunya suposen un exemple de com el mercat social pot arribar a abastir una ampla gamma de necessitats de consum reals, i podria ser un espill al qual mirar-se el País Valencià.

Finalment, cal destacar com l’ESS ha de continuar sent una agent que ajude a vertebrar les lluites socials del present, situant-se en un punt intermedi entre la interlocució amb l’administració pública, i l’acompanyament de processos de canvi protagonitzats pels moviments socials. En aquest sentit, es va fent tot un treball a través de projectes com Una Economia per a la Vida i Idearia: utopies d’anar per casa els quals han suposat una oportunitat per tal d’aprendre i tractar qüestions tan diverses, però tan fonamentals per al manteniment de la vida com la sobirania alimentària, l’habitatge, o les cures. A més a més, recentment es va elaborar un manifest per tal de fixar la línia política de l’organització que ha estat signat per 80 col·lectius i entitats afins.  En conclusió, resulta fonamental que l’ecosistema de l’ESS es replantege el seu lloc a la societat valenciana per tractar de ser una agent amb vertader poder transformador, sense perdre de vista el vessant estratègic que permeta la seua supervivència a llarg termini en un context desfavorable com l’actual.

Article de Guillermo Inat Trigueros Aldetall_coop. Membre de la cooperativa Aldetall i de la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària del País Valencià. Publicat a La Directa.

La Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària (XEAS), con el apoyo técnico de la cooperativa Al Detall, está llevando a cabo un estudio y diagnóstico sobre el estado de la emprendeduría cooperativa y la Economía Social y Solidaria (ESS) en País Valenciano.

Esta iniciativa se enmarca dentro de las actuaciones subvencionadas por la Conselleria de Innovación, Industria, Comercio y Turismo de la Generalitat Valenciana, y tiene como objetivo principal fortalecer, visibilizar e impulsar este ecosistema, que se basa en valores como la cooperación, la justicia social y el desarrollo sostenible.

El estudio se enfoca en analizar las fortalezas, debilidades, oportunidades y amenazas de la emprendeduría cooperativa, ofreciendo una visión integral que permitirá diseñar acciones concretas para su expansión. Además, se busca identificar nuevas líneas de actuación que favorezcan la creación de un ecosistema fuerte, coherente y resiliente, capaz de generar un impacto positivo tanto en la economía como en la sociedad valenciana.

Los primeros resultados se presentaron el pasado miércoles 16 de octubre en Xàtiva, en un encuentro que reunió a varios agentes clave de la emprendeduría cooperativa y ESS, fomentando el diálogo y el intercambio de ideas para el futuro del sector.

Actualmente, la Comunidad Valenciana cuenta con un ecosistema de emprendimiento social y solidario en crecimiento, compuesto por una amplia variedad de organizaciones de diferentes sectores, así como por asociaciones como XEAS, que agrupa a más de 30 proyectos comprometidos con los principios de la Carta de la Economía Social y Solidaria.

Este estudio representa una oportunidad estratégica para consolidar el emprendimiento cooperativo como un pilar fundamental del desarrollo económico valenciano, poniendo a las personas, la comunidad y el respeto por el entorno en el centro de las decisiones de las organizaciones.

L’1 de juny es farà als Jardins de Vivers de València el I Aplec de les Economies Transformadores, organitzat per la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària (XEAS). Parlem amb el seu president, Alfredo Artigas, sociòleg i membre de la cooperativa de mediació i serveis jurídics El Rogle, per tal de saber què són exactament les economies transformadores i quin és el seu estat de salut al País Valencià.

Per començar, què és «l’economia transformadora» i en què es diferència d’altres etiquetes similars que podem trobar?

És cert que sovint ens trobem amb etiquetes diferents: economia alternativa, economia transformadora, economia social, economia solidària… També l’economia del bé comú, que és una marca molt concreta… Cadascun d’aquests objectius ens parla dels criteris concrets de cada una, però ho podríem agrupar en models econòmics que veuen el neoliberalisme capitalista, on l’únic important és el benefici individual i no els agrada, sinó que també volen que la seua activitat tinga uns impactes socials i ecològics, que el seu treball tinga coses positives per a la gent que està exercint-lo i pel seu entorn i minimitzar les externalitats negatives. I dintre de cada una d’aquestes etiquetes hi ha empreses que poden estar alineades en una o en diverses. Tot el que entra dins l’economia solidària entra també en l’economia social.
I més en concret, «l’economia transformadora» que defenseu des de XEAS?
Doncs és anar un pas més enllà de l’economia social. És a dir, no sols busquem impactes positius, sinó que volem una economia transformadora. No sols volem no explotar i no contaminar, sinó que volem un model de treball que impacte i transforme la realitat.

I com es concreta des de XEAS aquesta transformació?

XEAS és un nucli territorial d’una xarxa més ampla, d’àmbit estatal, REAS [Red de Economía Alternativa y Solidaria] que agrupa la filosofia de l’economia solidària i transformadora per tal de fomentar l’intercooperació. Tu tens una empresa que necessita un proveïdor i l’altra un client, etc. Aquest és un eix fonamental, perquè sovint competir dins del mercat és complicat perquè competeixes amb empreses que sols miren el benefici, sense importar-los explotar els treballadors, consumir allò més barat, vinga d’on vinga i contamine el que contamine… Aquesta part seria la intercooperació més econòmica, però tampoc és l’única i per a mi tampoc la més important.

La intercooperació econòmica no és l’única i per a mi tampoc la més important

Quina seria l’altra?

Moltes cooperatives que estem en aquest ecosistema som relativament joves i no tenim la mentalitat de l’empresari-tauró. T’ajuntes per fer un treball, perquè no vols entrar en la lògica de deixar-te explotar, però tampoc acabes d’encaixar com a empresari. Llavors, ajuntar-te amb altra gent que ha passat pels mateixos problemes, que ja han afrontat els debats de com combinar el pagament de les nòmines sense perdre els valors, etc. Intercooperar en aquest sentit és molt potent, ja que et permet tenir referents propers de gent amb què confies.

Després, XEAS també permet visibilitzar-nos als que treballem d’una altra manera i poder demanar al consumidor que ho valore. No som sempre les empreses més cares, però tampoc podem ser les més barates, i sovint som les menys visibles. És molt important tenir una xarxa o un ecosistema que on no sols pugues trobar proveïdors i clients, sinó també recomanar-nos mútuament a la gent coneguda, integrar les diferents xarxes per fer-les més potents.

Quins objectius us marqueu des de XEAS?

A banda de la intercooperació, que ja hem comentat, és important fer un poc de lobby. Perquè és molt important tindre una agrupació que siga capaç de reivindicar les demandes de l’economia solidària davant de la societat, davant d’altres empreses, però sobretot davant del sector públic.
Si com a El Rogle vaig com a cooperativa individual a una política i li dic «necessite tal» no em farà ni cas, perquè represente deu treballadores. Però si hi vaig com a una associació que representa centenars de treballadors és més fàcil que es plantege les meues demandes. La part de lobby és molt important i és una cosa molt poca agraïda.

Després hem començat a fer actes per tal de visualitzar-nos. Nosaltres hem tingut un debat molt profund sobre quin és el nostre públic objectiu: l’empresa, el sector públic, els consumidors finals, els moviments socials… Òbviament són tots, però hem de prioritzar i hem decidit apostar perquè l’economia solidària siga transformadora de veritat. Aleshores, en els últims anys hem apostat per apropar-nos més als moviments socials, associacions, assemblees de base, etc., perquè són les més convergents amb els nostres principis. I està sent un repte perquè des d’algunes parts del món de l’activisme, tot el que siga treball i economia es menysprea un poc. Aleshores ens toca fer pedagogia per tal de poder unir els dos mons.

Des d’algunes parts del món de l’activisme, tot el que siga treball i economia es menysprea un poc. Aleshores ens toca fer pedagogia per tal de poder unir els dos mons.

Està bé parlar de valors, però quan es tracta d’economia els números també són importants, perquè les nòmines s’han de pagar… Quin volum té la XEAS actualment?

Hi ha afiliades 29 entitats, entre cooperatives i altres formes jurídiques, que sumem 731 jornades laborals i 14,2 milions d’euros de facturació anual. Però podem dir que XEAS és sols una part xicoteta de l’economia social, hi ha moltes empreses no associades i amb les quals igualment tenim relació, o no, la part orgànica no és la més important.

Quin seria el filtre per considerar economia social? Ser una cooperativa?

No necessàriament. Naturalment, ser una cooperativa és important, perquè açò implica que els beneficis no se’ls queda un particular o que els treballadors tenen més capacitat de decidir sobre l’empresa. En aquest sentit, per posar un exemple, Consum és molt millor que Mercadona, però amb tot, no la considerem una empresa d’economia solidària perquè no té aquest esperit transformador. I a l’inrevés. Potser una fruiteria del barri, que no és una cooperativa, sí que està fent economia solidària perquè compliria molts altres paràmetres. De fet, hi ha molta gent que fa economia solidària i no ho sap.

Però ara mateix, tu entres al web de qualsevol empresa, fins i tot les més negatives, petrolieres, fabricants d’armes… i entres a l’apartat «els nostres valors», i totes asseguren que volen millorar el món, que no estan soles per al benefici… Com us pot diferenciar el consumidor?

És complicat perquè el nou capitalisme ha fet molt d’esforç perquè totes les empreses es mostren com que són les més solidàries, tenim el greenwashing, el pinkwashing, i totes aquestes coses, no? Només cal veure els anuncis. Totes són les més bones del món. Aleshores, el primer és com ens demostrem a nosaltres mateixos que som diferents. Llavors tenim el balanç social, que no és una eina exclusiva de la XEAS i que funciona molt bé i consisteix en una sèrie de preguntes, moltes. En la forma llarga estàs uns dies en fent-lo, i que abasta tot l’aspecte de l’empresa: política de reciclatge, política de salaris, quants homes i quantes dones i quan cobra cadascú… li diuen «ensenyar el cor» perquè realment et despulles. I tu vas introduint dades i després veus en quins punts estàs en cada apartat. Pots estar molt bé en democràcia interna però veus que en política de reciclatge està malament o que els homes estan cobrant més que les dones i no t’hi havies fixat perquè cada un és d’una categoria diferent i llavors saps que per millorar-ho et fa falta un pla d’igualtat, per exemple. El balanç no t’obliga a res, però et diu en quin punt estàs, i si t’ho prens seriosament i vols fer economia transformadora, saps en què et toca millorar. Perquè aquestes coses cal demostrar-les de dins cap a fora.

Entreviat de Joan Canela en el diari La Veu

«Hay un fuerte compromiso en promover economías transformadoras y una creciente preocupación y voluntad por avanzar por un futuro más justo y sostenible». Ésta es la sensación principal de la Red de Economía Alternativa y Solidaria (XEAS) después del encuentro, que también afirma que “ahora más que nunca, es un momento clave para apostar por cambios socioeconómicos, debido al contexto que vivimos: la cruce del cambio climático, el cierre autoritario de Europa frente a los refugiados y las personas migrantes, etc.”.

Las conclusiones y objetivos de futuro que han surgido del aplec ponen como prioridades fortalecer y seguir construyendo redes de apoyo mutuo y de colaboración entre las diferentes iniciativas, visibilizarlas, y trabajar para sensibilizar a la sociedad sobre la importancia de transformar economía para alcanzar los seis principios de la Carta de la Economía Solidaria.

Este primer encuentro -que quiere ser el pistoletazo de salida de otros muchos- ha querido también conseguir visibilidad e impacto y aprovechar que Valencia es capital de la Economía Social este 2024 y hacer que este «cambio de rumbo posible» llegue a todos los rincones . Se ha convertido también en una oportunidad de generar redes y sinergias: abrir nuevas oportunidades para establecer relaciones, compartir conocimientos y crear complicidades entre diferentes colectivos implicados en las economías transformadoras, especialmente en el ámbito local, pero también a una escala mayor.

El 1 de junio, en los Jardines de Viveros de la ciudad de Valencia, se organiza el primer Aplec de las Economías Transformadoras del País Valencià. Con este encuentro, desde la Red de Economía Alternativa y Solidaria del País Valencià (XEAS PV) quieren celebrar y mostrar al mundo todo el crisol de iniciativas económicas y sociales que apuestan por la transformación socioeconómica del capitalismo.

Aprovechando que Valencia es capital de la Economía Social este 2024, desde XEAS PV pretenden conseguir mayor repercusión para sus propuestas y hacer que «el cambio de rumbo posible llegue a todos los rincones y abrir nuevas oportunidades para a establecer relaciones, compartir conocimientos y crear complicidades entre diferentes colectivos implicados en las economías transformadoras, especialmente a nivel local, pero también a mayor escala».

Así, el 1 de junio el Jardín de Viveros de Valencia se convertirá en un espacio de talleres, debates, charlas, estands informativos, espacio para xicalla,… y se trataran diferentes temas: boicot económico como herramienta de lucha, antirracismo, soberanía textil, derechos de las trabajadoras del hogar y los cuidados, finanzas éticas o de soberanía alimentaria, entre otras cuestiones. También acogerá talleres para aprender sobre derecho a la vivienda, agroecología o la regeneración del suelo, entre muchos otros temas.

Todo el programa del encuentro en nuestra sección de agenda:

I Aplec de les Economies Transformadores al País Valencià

Y las actividades previas, en esta otra entrada:

Activitats pre-Aplec de les Economies Transformadores del País Valencià

El dia 14 de maig, en el marc de les activitats prèvies al I Aplec d’Economies Transformadores organitzat per XEAS, va tindre lloc a La Protectora (Saïdia) la xerrada Activem el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús a València. A l’acte assistiren al voltant de 50 persones, la majoria públic jove, atretes per conéixer de quina manera l’economia social i solidària pot estar present en la satisfacció del dret a un habitatge digne.

La vesprada va ser encetada per EntreBarris qui, a banda de presentar les altres ponents, va reflexionar sobre el context habitacional al País Valencià i va explicar el seu posicionament polític a favor d’una ciutat que pose la vida de les persones al centre i que desmercantilitze l’habitatge.

Va continuar Gustavo Machado, ex militant de FUCVAM i Professor Adjunt Doctor del Departament de Treball Social de la Facultat de Ciències Socials d’UDELAR. El company va explicar al públic com és el model uruguaià de cooperativisme d’habitatge d’ajuda mútua, un model en què les sòcies aporten la seua mà d’obra per a la construcció dels futurs habitatges, en substitució d’una aportació econòmica. Les assistents tingueren l’oportunitat de familiaritzar-se amb un model amb més de 50 anys d’història.

Seguidament, hi va intervindre Domèstiques, un espai de pensament i acció al voltant del cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús a València format per les cooperatives de treball associat Crearqció i El Rogle. Les intervinents explicaren com funciona el model de cooperativisme d’habitatge al País Valencià i quines coses cal saber per a iniciar un projecte. A més, compartiren reflexions amb el públic al voltant dels reptes que té el model a l’hora d’implantar-se com una possibilitat real, assequible i comunitària, al nostre territori.

Finalment, les preguntes d’un públic molt interessat i participatiu van permetre aprofundir en moltes de les qüestions. Amb tot, va resultar ser un dia molt esperançador per al cooperativisme d’habitatge!

Durante el mes de mayo se realizan varias actividades previas al I Aplec de les Economies Transformadores al País Valencià:

Presentació de l’Aplec de les Economies Transformadores del País Valencià

Dimarts 7 de maig
19:30h
Ateneu Popular del Pla-Carolines. C/Antoni Maura, 5. Alacant.
Amb la participació d’integrants i activistes de XEAS PV.

Es presentarà l’objectiu i treball de XEAS PV, el Manifest Canviem el rumb i l’Aplec de les economies transformadores del País Valencià.

Avançant en la transformació ecosocial del País Valencià

Dimarts 7 de maig
18:30h
Espai Transversal. C/Sorita, 17. Castelló de la Plana.
Amb la participació de XEAS, La Fundació Noves Sendes i la Cooperativa Transversal.

Es presentaran les principals conclusions del “Fòrum VISC”, una trobada que va establir i identificar, mitjançant la participació de col·lectius i activistes les vies de futur per a la transformació ecosocial del territori castellonenc. A més, es presentarà l’Aplec.

Activem el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús a València

Dimarts 14 de maig
18:30h
La Protectora. C/ de Maximilià Thous, 6. La Saïdia. València.
Amb la participació de Domèstiques, Entrebarris i Gustavo Machado, exmilitant i investigador de la Federació Uruguaiana de Cooperatives d’Habitatge per l’Ajuda Mútua (FUCVAM)

Jornada de difusió i reflexió sobre el model de cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús i el seu potencial per a desmercantilitzar l’habitatge i cooperativitzar les formes de viure.

El cooperativisme tèxtil a Argentina. Experiències de lluita des de l’economia feminista

Dimecres 22 de maig
18:30h
La Repartidora. C/del Reverend Rafael Tramoyeres, 8, Benimaclet. València.
Amb la participació de Las Amazonas (cooperativa textil de Buenos Aires), Espacio de Economía Feminista de Córdoba, Cooperativa Textiles Pigüé (Pigüé).

Marques de fast fashion com Shein, H&M o Inditex encara no han arribat a l’Argentina. El país llatinoamericà encara produeix gran part de la roba i els tèxtils que utilitza. Enfront de la vulneració de drets humans i laborals i enfront de l’augment desmesurat dels residus tèxtils, coneixerem les experiències de lluita d’algunes cooperatives tèxtils que resisteixen a aquesta economia de lliure mercat de la fast fashion que intenta dominar les maneres de vestir de gran part del món.

El 18 de abril se celebró en la Facultad de Ciencias Sociales de la Universidad de València, la jornada “De qué hablamos cuando hablamos de cuidados” organizada por REAS Red de Redes junto con la Cátedra de Economía Feminista y el Departamento de Organización de Empresas. El contenido de las jornadas giraba en torno a esta gran pregunta que nos hacemos desde la Economia Solidaria y Feminista. Así, se propusieron dos mesas redondas para reflexionar sobre las propuestas de la Economía Solidaria y Feminista desde una perspectiva territorial y organizacional.

El evento, que atrajo a unas 70 personas entre alumnado, profesorado y personal de administración de la Universitat de València, comenzó con una conferencia a cargo de Mónica Gil de la Cátedra de Economía Feminista, quien proporcionó un marco teórico y práctico sobre las propuestas de la Economía Feminista, estableciendo así el contexto para las discusiones posteriores.

La mesa de Cuidados y territorio abordó la problemática actual e histórica de los cuidados, resaltando su privatización, mercantilización y la desigual distribución de responsabilidades. Alicia Rius, miembro de la Comisión de Feminismos de REAS Red de Redes, presentó la Guía de Buenas Prácticas de Cuidados desde una perspectiva de Economía Social y Solidaria, mientras que Ayla Grancha, investigadora de la Cátedra de Economía Feminista, compartió el proyecto de investigación en el que trabajan para diseñar un sistema integral de cuidados en el País Valencià.

Por último, el eje de análisis de la cuestión de los cuidados se desplazó a experiencias más concretas, relacionadas con el ámbito organizacional. Así, Marta Maicas, investigadora feminista, compartió unas pinceladas sobre qué son los procesos de cambio organizacional feminista y cómo estos procesos proponen abordar los cuidados en las organizaciones y transitar hacia modelos organizacionales más habitables. Así, se compartieron dos experiencias desarrolladas en REAS Red de Redes: el proceso Bizigarri de REAS Euskadi, por parte de Zaloa Pérez, quien vivió y acompañó el proceso así como todo el trabajo feminista en REAS Euskadi. Este proceso ha sido referente tanto para la red como para otras experiencias territoriales, como es el caso del proceso de XEAS País Valencià, que también fue presentado por Marta Maicas y Alfredo Artigas, presidente de XEAS. Así, se reflexionó colectivamente sobre ambas experiencias, poniendo el foco en las resistencias y aprendizajes surgidos de ambos procesos.

La jornada fue un éxito por la organización y participación, y a su vez, por incluir estas propuestas, muchas veces en los márgenes de los discursos académicos, a través de un espacio amable de reflexión y divulgación en la Universitat de València. La propuesta cumplió con su objetivo de acercar la Economía Solidaria y Feminista a la comunidad universitaria y poder generar pequeñas ventanas de oportunidad.

El  próximo jueves 18 de abril tendrá lugar la jornada: «¿DE QUÉ HABLAMOS CUANDO HABLAMOS DE CUIDADOS? Una mirada desde la economía solidaria al territorio y a las organizaciones» organizada por Reas Red de Redes, Reas Euskadi, XEAS País Valenciá, la Cátedra Economía Feminista UV y el Departamento de Dirección de Empresas de la Universidad de Valencia.

Durante la jornada exploraremos las dimensiones de los cuidados desde una perspectiva de la economía solidaria y feminista, con énfasis en el contexto local y las organizaciones. No te pierdas la panorámica global sobre las propuestas de Economía Feminista a cargo de la Cátedra Economía Feminista UV.

Además, la jornada incluirá mesas de discusión sobre la construcción de un sistema público-comunitario de cuidados, basadas en la Guía de buenas prácticas de cuidados desde el enfoque de la economía social y solidaria de Reas Red de Redes. También se detallará un proyecto de la cátedra de Economía Feminista para el desarrollo de un sistema integral de cuidados, con la experiencia de XEAS PV y Al Detall Coop en el análisis participativo del trabajo de cuidados en la región.

 La segunda mesa redonda explorará la aplicabilidad de una perspectiva feminista y de cuidados en las organizaciones, compartiendo experiencias de XEAS PV y Reas Euskadi sobre procesos de cambio organizacional.

La jornada requiere inscripción previa y contará con certificado de asistencia. https://links.uv.es/5xOQgG2

]]> https://www.economiasolidaria.org/ca/noticias/construyendo-organizaciones-mas-habitables/ Tue, 09 Apr 2024 15:59:07 +0000 https://www.economiasolidaria.org/?post_type=noticias&p=173306 Nos adentramos en el camino de los feminismos en la Economía Solidaria para conocer, a través de sus prácticas, los avances para crear organizaciones habitables. Un artículo de Marta Maicas Pérez en nuestro blog en El Salto]]>

Hace algunas décadas, teóricas del feminismo organizacional, como Joan Acker, Marta Calàs y Linda Smircich, identificaron un fenómeno que hoy nos resulta familiar: las organizaciones no son entornos neutrales en términos de género. Este concepto, denominado “procesos generizantes”, también ha sido destacado por la Economía Feminista y numerosas organizaciones sociales. Sabemos que en nuestras organizaciones no sólo “somos género”, sino que también “hacemos género”, como bien explicaron nuestras compañeras de Mugarik Gabe en un vídeo sobre su “viaje” por el proceso de cambio organizacional feminista.

Los procesos de cambio organizacional feminista se caracterizan por la búsqueda activa de la equidad de género y la transformación de las estructuras y prácticas organizativas en consonancia con los principios feministas. Estos procesos van más allá de simplemente abordar la representación de género en la organización; se centran en desmantelar las jerarquías, roles y prácticas que perpetúan las desigualdades (no sólo aquellas relacionadas con el género, de hecho). Estos procesos no solo buscan crear entornos más equitativos y habitables dentro de la organización, sino que también pretenden contribuir a un cambio social más amplio hacia estructuras más justas e inclusivas en todas las esferas de la vida.

Huellas de un camino en red

Con el objetivo de explorar cómo las prácticas y propuesta de la economía feminista contribuían a la construcción de organizaciones más habitables en el marco de la Economia Solidaria comencé en 2029 un proceso de investigación-acción. Al calor de este proceso, se comenzó a estructurar un proceso de cambio organizacional con XEAS País Valencià, y desde donde  participé directamente en el proceso que se denominó “Cap a una XEAS País Valencià” y que ha supuesto profundos cambios en la red valenciana.

En el marco de la articulación del proceso con XEAS País Valencià (que duró algo más de un año) se realizaron múltiples entrevistas y reuniones así como diferentes encuentros  con el fin de hacer un diagnóstico de la situación de la organización y proponer una hoja de ruta para promover los cambios necesarios para construir una organización más habitable. A través del juego, del dibujo, y también del debate y la palabra, se articularon numerosos encuentros en los que participaron diferentes organizaciones de la red.

Gracias a un taller en el Congreso de Economía Feminista de 2019, se estableció el contacto y posterior vínculo con REAS Euskadi, quienes estaban atravesando su proceso de cambio organizacional feminista, conocido como “Plan Bizigarri”. Nace así un fuerte vínculo de inspiración con REAS Euskadi y el trabajo que han realizado durante 4 años en torno al concepto (aún en construcción) de “Organizaciones habitables”, para la identificación y desarrollo de modelos de organizaciones construidas desde miradas no patriarcales. Se busca así promover organizaciones abiertas, flexibles, diversas y democráticas, basadas en liderazgos cooperativos y que impulsen la participación y pongan atención no sólo en los resultados, sino también -o, sobre todo- en los procesos y en las relaciones.

Conclusiones de este caminar

Después del análisis de estas dos experiencias paralelas para la construcción de organizaciones más habitables y, en definitiva, feministas, se evidenció que impulsar procesos de cambio organizacional feminista fue una oportunidad para desaprender prácticas generizantes y construir organizaciones más habitables.

Además se extrajeron las siguientes conclusiones a nivel:

• técnico: se observó que estas organizaciones promovieron una mayor movilización de recursos, modificaciones en la estructura y diferentes modelos de trabajo, teniendo en cuenta de manera más consciente cómo el poder atravesaba estos espacios.
• político: los feminismos ganaron presencia y legitimidad en los proyectos de la organización, incrementando su participación en gran parte de las actividades, discursos e incluso en la misión y visión de las organizaciones.
• de cultura organizacional: se impulsaron numerosos cambios que, a pesar de ser los más invisibles y difíciles de identificar, fueron los que realmente permitieron que el proceso nunca terminara y que la voluntad de construir organizaciones habitables generara una revisión y cuestionamiento constante (o periódico) de las formas de hacer, estar y ser en la organización.

Las personas participantes en los procesos destacaron, así mismo, el aprendizaje personal que supuso, y se evidenció cómo estos procesos contribuyeron a transformar la cultura organizacional.

La contribución de las metodologías feministas participativas fue fundamental en estos procesos, desplegando herramientas que cuestionaron enfoques racionales y objetivos de otros procesos de cambio organizacional. También se exploraron los factores impulsores o limitantes de la transformación organizacional feminista, destacando la disponibilidad de recursos, el trabajo feminista previo en la organización y la voluntad política como elementos clave. Entre los principales desafíos se encontraba la dependencia de recursos económicos, la diversidad de entidades y la exigencia de participación. La capacidad de gestionar conflictos y la falta de visión estratégica también fueron determinantes en la profundidad de los cambios.

En conclusión, esta investigación proporcionó valiosos aprendizajes y recomendaciones para organizaciones interesadas en desarrollar transformaciones hacia espacios más habitables, inclusivos y feministas. La Economía Solidaria pudo avanzar hacia un paradigma más equitativo y sostenible, incorporando las perspectivas y prácticas del feminismo organizacional, un ejemplo sin duda para otros movimientos y organizaciones.

Para saber más…

Consulta la tesis de Marta Maicas Pérez: https://riunet.upv.es/handle/10251/194807

Consulta la web de XEAS País Valencià: https://xeas.org/2022/12/05/cronica-de-la-jornada-una-economia-per-a-la-vida/

Consulta la web de REAS Euskadi: https://reaseuskadi.eus/hacemos/organizaciones-habitables/

En aquest primer Aplec de les Economies Transformadores del País Valencià (1 de juny als jardins de Vivers de València) , volem fer pinya per a mostrar-nos, per a celebrar i mostrar al món tot el gresol d’iniciatives que apostem per la transformació socioeconòmica del capitalisme a la nostra terra, i també per a trobar-nos amb companyes d’altres territoris, aprenent de les seues experiències i sabers diversos, antiracistes, decolonials, feministes, anticapacitistes.

Farem Aplec perquè cada vegada som més, perquè no estem soles, perquè volem continuar teixint xarxes de solidaritat i suport mutu a on hi capiguem totes, perquè compartim la voluntat per canviar el rumb, per canviar el corrent.

L’actual sistema capitalista i colonial ens ha col·locat en una cruïlla inevitable: ecofeixisme o transició ecosocial. Un moment clau de la història: el moment d’actuar.

D’una banda, la lluita a mort pels recursos limitats d’un planeta que agonitza, accés restringit per a una minoria privilegiada, protegida per formes autoritàries de control polític i extermini. Com a alternativa, altres formes de relacionar-nos i de fer economia, redistribució equitativa de la riquesa, del bon viure, enfortint els llaços comunitaris i apostant per una cultura de la vida que s’estén com una taca d’oli de la mà dels moviments socials i resistències d’arreu del món.

Consulta las actividades pre-Aplec en este enlace.

PROGRAMA

ESPAI FÒRUM · HAIMA 1

Inauguració de l’Aplec de les Economies Transformadores
10:30h – Participants: membres i activistes de XEAS

Presentació/anunci del hackathon per una Economia Transformadora
10:45h – Participants de la diversitat d’economies transformadores en marxa

El boicot econòmic (i cultural) com a eina per a la defensa dels drets humans. Sud-àfrica i Palestina
11:00h – Participants: BDS País Valencià, BDS National Committee (BNC), Beit al Karama (Nablus)

La sobirania textil com a eina d’emancipació
13:00h – Participants: Abdoulaye Seck de Top Manta i Carles Vercher de Cendra Gràfica

Les treballadores de llar i cures en el centre. El cooperativisme com a model per a aconseguir drets laborals
16h – Participants: Rosa Jocer Cerdà – Advocada laboralista especialista en el sector de les cures i activista jurídica de DDHH.
José Manuel Pérez Taboada- Inciso Cuida. José Ribera- Viu al Niu

Complicitats antiracistes. Enfortir la lluita antiracista des de la col·lectivitat
17:30h – Participants: RegularizaciónYa, Cooperativa La Tregua (membres del Cercle de Migracions i ESS antirracista de Coòpolis), My Mochila Coop.V

ESPAI TALLERS

HAIMA 2
Ecollaures, suport mutu i autogestió en la cadena de consum agroecològica
11:00h – A càrrec de SPG Ecollaures

El potencial de les cooperatives integrals
12:00h – A càrrec de Komun.org

Eines per combatre les injusticies de la part propietària en els contractes de lloguer
13:00h – A càrrec de El Rogle Coop. V.

Aprenguem un poc més sobre la regeneració del sòl
16:00h – A càrrec de Del Camp a la Taula

Acció social i joventut
17:00h – A càrrec de XEAS i El Rogle

Comunitats energètiques des dels barris de València
18:00h – A càrrec de Xicoteta Energia

HAIMA 3
Fem Lliga, el tinder de l’economia social
11:00h – A càrrec de la Cooperativa Transversal

Aprenem jugant: «El preu just dels aliments»
12:00h – A càrrec de la Fundació Cívica Novessendes

Confrontem les injustícies des dels models de comunicació alternatius
13:00h – A càrrec de La Directa País Valencià

Mesurament i monetarització dels valors socials i ambientals
16:00h – A càrrec de NITTÚA

Com fer les activitats del teu col·lectiu més inclusives i accessibles?
17:00h – A càrrec d’Amana Mneme

Treball de llar i cures. Exemples i consells des de projectes de l’ESS
18:00h – A càrrec d’Al Detall, Inciso Cuida i Rosa Jocer Cerdà (advocada laboralista)
Más información y detalles en https://xeas.org/aplec/

Diverses associacions, cooperatives, fundacions i empreses d’inserció han impulsat aquesta campanya que demanda, mitjançant el Manifest “Canviem el rumb, donem-li la volta a tot”, que s’aborden les enormes i creixents desigualtats socials o la crisi ecològica que pateix el País Valencià i exigeix un canvi en el model econòmic, polític i social.

Segons explica el Manifest, aquesta campanya té la intenció de posar en l’agenda valenciana la necessitat de superar la crisi ecològica i social que es travessa. L’objectiu és “incidir en la societat amb aquesta crida comuna a organitzar un model que s’adapte a les condicions de l’entorn natural i no al revés”. A més, apel·la a la classe política, en el govern i en l’oposició, a abordar la situació actual amb “determinacions valentes que suposen tallar de soca-rel la complicitat amb les dinàmiques capitalistes i extractivistes”.

Les impulsores d’aquesta iniciativa formen part de la Xarxa de l’Economia Solidària del País Valencià (XEAS-PV) i insten a totes les entitats, organitzacions i col·lectius que simpatitzen amb el contingut de la campanya “a fer un pas endavant i adherir-se a aquesta declaració d’intencions i començar a establir col·laboracions entre nosaltres per tal de fer força des de baix i encetar aquests canvis urgents”.

Entre les entitats signants trobem a la Fundació Comunitària Noves Sendes de Betxí, la Cooperativa Doble13 de Petrer, el Centre d’Estudis Rurals i Agricultura Internacional (CERAI), l’Associació del Camp a la Taula d’Albal, l’empresa d’inserció de València El Rastrell, la Xarxa Enclau, la cooperativa d’habitatge Alicante Convivencia, la llibreria de València La Repartidora, la cooperativa sense ànim de lucre de Castelló Transversal, el supermercat cooperatiu Biotremol de Sant Vicent de Raspeig, la cooperativa sense ànim de lucre de València Xicoteta Energia, o el periòdic La Directa, o la plataforma pel canvi social Nittua, entre d’altres.

Manifest:  https://xeas.org/manifest/

Des de la Xarxa de l’Economia Solidària del País Valencià portem treballant des del 2022 tres àmbits estratègics per a l’Economia Solidària i els moviments socials del nostre territori: l’habitatge, les cures i la sobirania alimentària. Hem fet diferents tipus d’activitats: trobades, videoconferències, xerrades, intercanvis d’experiències, etc.

El nostre objectiu ha estat consolidar i enfortir aquells projectes econòmics i socials amb vocació transformadora existents al voltant
d’aquests eixos temàtics. Així, hem posat els nostres humils recursos a disposició d’abalisar, entre totes i des de baix, els camins que ens permeten fer més propers altres futurs possibles al model insaciable i ferotge del capitalisme.

Al fil d’aquesta pretensió, us presentem quest dossier com a recull de les principals conclusions de les activitats dutes a terme en el marc de les jornades “Idearia Valenciana, utopies d’anar per casa” al llarg dels mesos d’octubre i novembre del 2023. És, per tant, testimoni i voluntat per afrontar des de l’Economia Solidària els efectes que tenen les múltiples crisis sobre les nostres vides, una tasca que demanda la participació de totes: col·lectius, associacions, cooperatives, sindicats, xicotet comerç, moviments socials, etc.

DESCARREGA’T EL DOSSIER

CONSULTA LA PÀGINA WEB DEL PROJECTE