«Des de l’administració pública ens adonem que hi ha un interès creixent de capital que vol invertir en projectes que tinguin un impacte positiu i que l’economia social i solidària catalana no se n’està aprofitant», explica el director d’Economia Social i d’Impacte de Barcelona Activa, Álvaro Porro. Una situació que contrasta amb la llarga trajectòria del cooperativisme català: «Aquí fa més de 150 anys que l’economia social fa economia d’impacte». Per això, Barcelona Activa està promovent espais de trobada entre inversors d’impacte i organitzacions de l’economia social i solidària amb l’objectiu de facilitar que es coneguin i puguin sorgir noves operacions de finançament. «Tot just estem en un primer moment. Cal que els dos ecosistemes es coneguin, s’interessin i vagin desgranant el gra de la palla en tots els sentits: per exemple, garantir que els fons que inverteixen segueixen criteris ètics i que les organitzacions finançades realment tenen els impactes positius que expliquen», assenyala Porro.

«Des de l’administració pública ens adonem que hi ha un interès creixent de capital que vol invertir en projectes que tinguin un impacte positiu i que l’economia social i solidària catalana no se n’està aprofitant» – Álvaro Porro, director d’Economia Social i d’Impacte de Barcelona Activa

Sostre Cívic: una combinació de fons privats amb fons públics

Una de les cooperatives que ja ha fet aquest pas és Sostre Cívic, dedicada a promoure habitatge cooperatiu en cessió d’ús. «Gràcies a la inversió d’impacte hem pogut finançar part de la nostra activitat corrent; com que som una cooperativa del sector de l’habitatge, generalment rebem préstecs hipotecaris, que tenen un interès baix perquè disposen de l’immoble com a garantia, però difícilment podíem captar finançament per a la despesa corrent i la tresoreria», explica el membre de la codirecció, David Guàrdia. La cooperativa ha rebut finançament d’un fons d’inversió d’impacte privat de Bèlgica, nomenat ImpaktEU, i també de fons públics com el Fons d’Impacte Social gestionat per COFIDES.

Guàrdia explica que aquests recursos representen un percentatge poc significatiu del pressupost i, per tant, no condicionen la governança ni la priorització dels projectes. Ara bé, «són fons amb un tipus d’interès superior al de la banca ètica i que demanen un esforç en la generació d’indicadors per oferir dades concretes sobre l’impacte positiu que generem». Aquesta exigència també els ha aportat aprenentatges, com «ser més exhaustius en l’anàlisi de les nostres dades». Entre les curiositats, «ens van qüestionar la nostra política retributiva perquè era massa baixa i, per tant, tenia poc potencial de retenció de talent», explica. Guàrdia considera, però, que els fons encara han d’aprendre a valorar millor les particularitats de l’economia social i solidària i connectar més amb els principis més enllà dels indicadors quantitatius d’impacte que poden presentar també les empreses convencionals.

Som Mobilitat, amb l’acompanyament de la Fundació Seira

Som Mobilitat també ha recorregut a aquesta fórmula per finançar el creixement de la cooperativa de mobilitat sostenible. La cooperativa va conèixer aquest darrer fons, d’origen belga, a través de la Fundació Seira i l’experiència prèvia de Sostre Cívic els va ajudar a decidir-se. «Som una organització que no té fons a la banca tradicional per tant, era important per nosaltres l’aval d’organitzacions de referència», explica el fundador i coordinador de Som Mobilitat, Ricard Jornet.

«El finançament entre organitzacions que comparteixen valors és molt important perquè sovint el mercat financer ordinari no assumeix cert tipus de riscos» – Ricard Jornet, fundador de Som Mobilitat

«Gràcies a aquest tipus d’inversió hem hagut de fer un exercici d’avaluació i transparència, que ens fa ser millors com a organització però sobretot rebre aquesta inversió ha estat un element de legitimació del projecte. La seva validació ens obre portes davant més institucions i finançadors, i això és molt potent», recalca. Pel que fa a les condicions, valora que els indicadors que els demanen siguin semblants als que la cooperativa ja vol mesurar i que es tracti de capital pacient, amb retorn a mitjà termini. A més, afegeix: «el finançament entre organitzacions que comparteixen valors és molt important perquè sovint el mercat financer ordinari no assumeix cert tipus de riscos, perquè no segueixen les lògiques i variables econòmiques habituals».

Fons privats amb voluntat d’invertir en l’economia social i solidària

Quins fons ofereixen aquest finançament i com s’hi pot accedir? Un dels que ja treballa amb cooperatives catalanes és ImpaktEU, un fons d’impacte privat vinculat a l’entitat belga Funds For Good que ofereix instruments de finançament per a iniciatives d’impacte social, i la gestora de fons d’impacte Inpulse, que és una cooperativa. La representant del fons, Justine Palermo, explica que analitzen que «les empreses tinguin una missió pel bé comú, però alhora que formin part d’un ecosistema potent que garanteixi la viabilitat del projecte». També precisa que no volen «formar part de la governança, sinó ser uns partners en relació permanent, tenir informació, rebre les dades i saber com evoluciona el projecte». En l’àmbit públic, hi ha el Fons d’Impacte Social (FIS), gestionat per COFIDES, amb una dotació inicial de 400 milions d’euros per finançar projectes amb impacte social i ambiental positiu, tot i que la dotació inicial ja està compromesa i cal consultar la disponibilitat de noves operacions.

«Animaria l’economia social a finançar-se. Hi ha por, es viu com un risc, però és una eina interessant». – David Guàrdia, codirector de Sostre Cívic

Ara bé, la inversió d’impacte no és una fórmula adequada per a qualsevol organització. El membre de la Fundació Seira, Daniel María Marina, recomana explorar-la especialment a «empreses que necessitin inversions significatives, superiors a 200.000 euros, i amb potencial de retorn a deu anys». Reconeix que actualment no hi ha gaires projectes de l’economia social i solidària catalana que compleixin aquestes condicions, però considera important que aquells que sí que ho fan obrin la mirada a aquests fons.

Les experiències de Sostre Cívic i Som Mobilitat mostren que poden ajudar a diversificar les fonts de finançament, consolidar projectes i obrir noves portes, però també comporten costos i exigències que cal valorar. «Animaria l’economia social a finançar-se. Hi ha por, es viu com un risc, però és una eina interessant per consolidar i fer créixer l’economia social i solidària», defensa David Guàrdia. El repte és trobar inversors que entenguin les particularitats del model cooperatiu i unes condicions de finançament que permetin créixer sense comprometre’n els principis.

Aquest reportatge se suma a l’article FAQS: Preguntes freqüents sobre inversió d’impacte, que resol dubtes sobre aquest instrument financer.

Font: Jornal.cat