A la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya sabem que el llenguatge no és només un sistema de comunicació. I, sobretot, sabem que no és neutre, tot el contrari: la llengua és portadora dels patrons i valors dels grups dominants i del poder establert en la societat i reflecteix fidelment la manera com la comunitat que l’utilitza entén el món. En una societat on encara persisteixen desigualtats de gènere, de classe i discriminació envers diversos grups humans, és essencial reconèixer que el llenguatge pot contenir elements que contribueixen a aquesta discriminació.

És a les nostres mans utilitzar tots els recursos possibles per tal d’evitar el sexisme lingüístic i la discriminació en el llenguatge. Lamentablement, aquests darrers dies assistim amb tristesa i indignació al retrocés en l’aplicació del llenguatge inclusiu en algunes institucions catalanes. Per exemple, la tornada a l’ús del masculí genèric a la Universitat de Barcelona i el seu rebuig cap al desdoblament femení/masculí, a més del posicionament reiterat de l’Institut d’Estudis Catalans en la mateixa línia. El principal argument és que el masculí genèric és la fórmula gramaticalment correcta i que no exclou les dones ni les persones no binàries.

Nosaltres volem assenyalar que quan emprem el masculí genèric en una frase estem generant confusió, com a mínim. Però també estem fent una cosa més greu: estem distorsionant la realitat, invisibilitzant i, fins i tot, menyspreant les dones i les persones no-binàries. Perquè les persones pensem amb paraules i allò que no es diu no es pensa. Així doncs, aquesta pràctica lingüística no és de cap manera un assumpte banal:; fomenta una visió androcèntrica del món i perpetua rols i estereotips de gènere.

Des de la XES convidem totes les institucions, organitzacions i persones de Catalunya a activar o reactivar el seu compromís amb l’ús del llenguatge inclusiu, un llenguatge que reconegui i representi la diversitat i que no reprodueixi desigualtats. Això implica l’ús de formes lingüístiques que visibilitzin totes les persones, sense importar el seu gènere.

A més, defensem l’ús del llenguatge inclusiu i de la comunicació inclusiva en general (en fotografies, icones, relats, portaveus…) com una eina de transformació social. Volem una comunicació que no només reflecteixi la realitat diversa, sinó que també contribueixi a la construcció d’una societat més justa i equitativa.