La iniciativa consiste en una banca ética que invierte el ahorro de personas y entidades en proyectos viables de economía social y solidaria

[Rosa Ferriol. Diario de Mallorca] El presidente de Fiare en España, Peru Sasia, explicó ayer en el Club Diario de Mallorca en qué consiste su proyecto de "banco en manos de la ciudadanía" y cómo la banca ética es una propuesta de acción colectiva. En la charla participó también uno de los miembros de esta iniciativa en Mallorca, Alexandre Durán, quien adelantó que el próximo mes de octubre está previsto que se constituya la asociación territorial de Fiare en Balears.

Las empresas de inserción (EI), reguladas por la Ley 44/2007, de 13 de diciembre, son un instrumento de cohesión social en favor de la inserción laboral de personas en situación o riesgo de exclusión social. Se enmarcan en las estructuras de trabajo tutelado y suponen una opción por las políticas activas de ocupación en favor de los colectivos en situación de vulnerabilidad, ahora más necesarias que nunca debido a la crisis y a sus implicaciones en forma de incremento del paro y de la exclusión social.

Además, las empresas de inserción ofrecen bienes y servicios contribuyendo positivamente en el desarrollo de la economía y del empleo local.

Les cooperatives i societats laborals, les iniciatives de consum responsable i d’inserció laboral de persones amb discapacitats o excloses del mercat laboral, constitueixen un mercat social; el qual es podria definir com el conjunt dels processos econòmics de producció, distribució, consum i finançament inspirats en la filosofia de l’economia social i/o solidària.

Notícies d'economia solidària a les Illes Balears:

- Aprovada la Llei d'economia social
- REAS Balears promou el mercat social
- Propostes del Tercer Sector Social per a la propera legislatura
- Descontrol i manca d'informació sobre cultius transgènics a Mallorca
- Participació balear a la Fira internacional d'empreses d'inserció

"La economía solidaria en Illes Balears. Responsabilidad social y transparencia" es un trabajo de Patricia Horrach y Antonio Socias, del Departamento de Economía de la Empresa de la Universitat de les Illes Balears, que pretende conocer la realidad de estas entidades en las Islas Baleares desde diversas perspectivas:

La campanya Mallorca Lliure de Transgènics ha presentat avui a Palma els resultats de les darreres prospeccions que s’han fet per identificar cultius transgènics sembrats a Mallorca (veure informe adjunt).

Segons les fonts oficials del Ministeri la superfície estimada que es destina a la plantació de llavors transgèniques a les Illes Balears, és de 77 hectàrees. Complementant aquestes dades, el registre autonòmic de cultius transgènics declara 62 ha destinades al cultiu de blat de les Índies transgènic.

La creación de entidades de economía social se consolidó durante el pasado año en la comunidad como una alternativa al desempleo, puesto que se originaron 38 nuevas, de las cuales 16 fueron nuevas cooperativas, 19, sociedades laborales y tres, empresas de inserción.

La directora general de Responsabilidad Corporativa del Govern, Maria Durán, en declaraciones a Europa Press, ha incidido en la importancia de que este sector laboral se haya estabilizado e, incluso, llegue a "crecer ligeramente" -en el 2009 se crearon 37 entidades sociales-, mientras que otros hayan decrecido.

SUMA-T'HI núm. 0, 2n semestre de 2010, revista de la Xarxa per la Inclusió Social EAPN-Illes Balears

En un acte celebrat el passat 14 de gener al Consolat de Mar, seu de la Presidència de les Illes Balears, la Conselleria de Salut i Consum concedí a REAS Balears un diploma de reconeixement pel seu codi de bones pràctiques en matèria de coregulació i arbitratge de consum.

42 propostes per a la legislatura 2011-2015, recull les propostes del Tercer Sector Social - Illes Balears de cara a la properes eleccions autonòmiques i locals de maig de 2011.

El Tercer Sector Social - Illes Balears, constituït en 2010, té com a objectiu fonamental aglutinar, amb el consens més ample possible, les xarxes del tercer sector social de les Illes Balears, per tal de millorar el benestar de les persones amb necessitats socials no cobertes. I per això és fonamental consolidar les xarxes i les entitats que representen i aconseguir el reconeixement dels sectors econòmics, de les administracions públiques i de la societat balear.

Sis són els motius que es resumeixen al cartell que la Direcció General de Cooperació de la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració ha editat, juntament amb les nou entitats que treballen el Comerç Just a Balears, per recordar que les nostres compres diàries condicionen directament les condicions de vida de milers de persones dels països empobrits del Sud.

Notícies d'economia solidària a les Illes Balears:

- L'Eticentre organitza una jornada sobre diàleg amb els grups d'interès
- REAS Balears s'adhereix a la patronal d'organitzacions d'acció social
- Videoclips de bones pràctiques d'economia solidària
- Assemblea anual d'Eticentre
- Taller sobre bones pràctiques d'inclusió social

La Junta Directiva de REAS Balears celebrada el 10 de novembre de 2010 acordà aprovar un codi de bones pràctiques en matèria d'autoregulació i arbitratge de consum, així com adherir-se al Sistema Arbitral de Consum de les Illes Balears.

Tal com contempla el codi de bones pràctiques, REAS Balears es compromet a difondre el codi ètic entre els seus grups d'interès i a recollir aportacions durant tres mesos abans de la seva aprovació definitiva, a través del correu reasbalears@reasnet.com

El día 13 de noviembre se llevó a cabo, en la plaza del Casal de Barri de Son Gotleu, el taller práctico de reutilización de ropa y el desfile de modelos que la Fundació Deixalles organizó en colaboración con la Conselleria de Medi Ambient y la Agència de Cooperació de les Illes Balears (ACIB).

El aporte participativo del personal consiguió salvar las dificultades iniciales de coordinación con el Casal de Barri y en la plaza se apoderó el espíritu del corte y la confección.

La Compra Pública Ètica és la integració d'aspectes ètics, de tipus social i ambiental, en els processos de compra i contractació de subministres, obres i serveis de les administracions públiques i els seus organismes autònoms, i es basa en tres pilars(1):

- Compra social: fomenta la inserció laboral de persones amb discapacitat o en risc d'exclusió social, la qualitat de l'ocupació, la perspectiva de gènere...
- Compra ètica: garantia de condicions dignes a països del Sud mitjançant el suport al comerç just.
- Compra verda: pretén reduir l'impacte ambiental.

En els darrers temps, estam assistint a un increment de les iniciatives de Compra Pública Ètica a les Illes Balears. Entre aquestes iniciatives tenim:

Notícies d'economia solidària a les Illes Balears:

- REAS Balears aposta pel mercat social i la cultura lliure
- Nou blog sobre Compra Pública Ètica a les Illes Balears
- REAS Balears participa en el primer encontre de grups locals de Fiare
- Els programes "Ètics", premi de solidaritat del Consell de Mallorca
- Jornada sobre empreses d'inserció de FAEDEI
- El mercat ecològic arriba a Palma
- 17 d'octubre, dia de lluita contra la pobresa 2010
- Ajudes per a empreses d'inserció de les Illes Balears
- Breus: nova web de Cooperatives Agro-alimentàries, web de RIPESS
- Agenda octubre 2010

Per iniciativa de l’associació Lligams, amb el suport de l’Associació de Producció Agrària de Mallorca, de l’associació de Varietats Locals i de l’Ajuntament de Palma, el dia 25 de setembre es va inaugurar un nou mercat ecològic a la Plaça dels Patins de Palma, amb la presència de 14 productors ecològics.

A partir d’ara, cada dissabte no festiu de 8 a 14 hores, els pagesos muntaran les seves "parades" i oferiran el millor dels seus horts als veïns de Palma: verdures, pa, formatge, embotits, conserves, vi, oli... Tot això ecològic i, en la mesura dels possible, local. Està previst que, a més de la venda de productes, el mercat ecològic sigui un punt de trobada en el que es realitzin, entre altres activitats, tasts de productes de varietats locals i tallers d'educació ambiental i de consum.
És de destacar el fet que la iniciativa és fruit de l’entusiame d’un grup de consumidors conscients, persones procedents de grups de consum que es van unir entorn de l'associació Lligams.

Notícies d'economia solidària a les Illes Balears:

- REAS Balears continuarà promocionant la compra pública ètica
- Assemblea general de REAS Balears
- El Tercer Sector Social es presenta en societat
- Editada la memòria de 2009 de REAS Balears
- Breus: Serra de Tramuntana, patrimoni de la humanitat; el projecte Fiare arriba a les Illes Balears

La Red de Economía Alternativa y Solidaria (REAS) de Baleares, integrada por trece entidades de las islas, ha reclamado este jueves una normativa sobre empresas de inserción que permita potenciar el impulso de nuevas iniciativas dirigidas a fomentar una economía socialmente equitativa, la integración laboral de personas vulnerables, relaciones comerciales solidarias y la cooperación internacional con otras redes.

Durante el acto de presentación de la Memoria 2009 de la asociación, su presidenta, Pilar Ponce, ha aseverado que trabajar por la publicación de esta nueva Ley será una de sus prioridades durante este año, con el objetivo de que "no se produzcan problemas" de viabilidad económica en el desarrollo de estas iniciativas.

Les seves actuacions es dirigiran a persones grans o amb discapacitat, immigrants, malalts crònics i reclusos

Un total de 103 entitats socials de les illes, distribuïdes en vuit xarxes, s'han unit per constituir el Tercer Sector Social de les Balears, amb la finalitat d'unir esforços en l'ajuda i la protecció de persones amb risc d'exclusió social o que presenten necessitats específiques.

La presidenta d'aquesta nova plataforma, Marta Soler, ha explicat aquest dimecres en roda de premsa que els objectius de l'organització, constituïda legalment el passat 13 de març, són aconseguir visibilitat pública, reivindicar la millora dels serveis socials i defensar un sistema de finançament estable, així com promoure la professionalització i el voluntariat i crear línies de col·laboració entre les diverses entitats.