El libro “Supermercados, no gracias” (Icaria editorial, 2007) llega a su 2a edición. La publicación, coordinada por Xavier Montagut y Esther Vivas, tiene por objetivo analizar el impacto de la distribución moderna (supermercados, hipermercados, cadenas de descuento…) en el campesinado, el medio ambiente, el ámbito laboral, el modelo de consumo, el comercio local…

La publicación, la vez, pretende presentar las principales empresas que dominan el sector y su evolución actual. La obra incluye un apartado dedicado a las resistencias a este modelo de distribución y las alternativas que se proponen desde los diferentes movimientos sociales.

La 2a edición del libro llega después de que en pocos meses se agotaran los ejemplares de la 1a edición y se realizaran varias presentaciones de la obra así como numerosas reseñas en diferentes medios de comunicación. “Supermercados, no gracias” es el primer libro que en el Estado español realiza un análisis exhaustivo de los principales actores de la distribución moderna, de sus impactos y de las alternativas que se plantean. A pesar de que en otros países, especialmente en el mundo anglosajón, existe una amplia bibliografía sobre este tema no pasa lo mismo en el Estado.

«Supermercados, no gracias»

Xavier Montagut i Esther Vivas (coords.)

L’aparició de la distribució moderna (supermercats, hipermercats, cadenes de descompte…) ha canviat l’on, el com i el què consumim, posant el nostre consum al servei de la lògica del mercat i de la maximització dels seus beneficis. Amb aquest llibre volem posar en relleu la cara oculta de les grans cadenes de distribució comercial, la seva lògica de funcionament i els seus impactes en l’agricultura, en els drets dels i de les treballadores, als països del Sud i en el medi ambient.

Què s’amaga darrere la distribució moderna? Quins són les principals companyies, tant a nivell internacional com a l’Estat espanyol? Quins són les principals lluites i resistències en contra? Quines alternatives es plantegen? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals dóna resposta la present publicació.

Introducció

En el transcurs del segle XX, el model de distribució i comercialització d’aliments i de productes de tot tipus ha donat un gir de 180º amb l’aparició d’un nou model de distribució comercial, que ha rebut el nom de distribució moderna: supermercats, hipermercats, autoserveis…,han anat substituint els espais de compra tradicional com el petit comerç, la botiga de barri i el mercat.

La distribució moderna ha canviat l’on, el com i el què consumim, per posar el nostre consum al servei de la lògica del mercat i la maximització dels seus beneficis. El model de consum basat en la compra de productes locals i de temporada, s’ha vist substituït per un consum d’aliments “deslocalitzats”, tecnificats i industrialitzats sota la lògica de consumir productes quan més barats millor, vinguin d’on vinguin i s’elaborin com s’elaborin. Fruites i verdures madurades en cambres frigorífiques, aliments que recorren milers de quilòmetres abans d’arribar a la nostra taula… són la pràctica habitual d’aquest nou model de consum i de distribució moderna.

Una producció que es basa en la lògica del màxim benefici empresarial a costa de la precarització de les condicions de treball dels treballadors i les treballadores, la mercantilització de l’agricultura i la deslocalització de la producció, amb l’objectiu d’abaratir costos. En el cas de la producció al Sud, es tracta de sobre explotar a una mà d’obra més vulnerable i aprofitar-se d’una major permissivitat mediambiental. Una estratègia que parteix de l’ús del màrqueting publicitari, per fer-nos creure que consumim allò que veiem per la televisió, amagant-nos el que hi ha darrera l’elaboració d’un determinat producte.

A la vegada consisteix en un model de comercialització oligopòlic, que concentra el seu poder en poques mans, i amb un pes molt important en l’economia mundial. Es tracta d’un sector en creixement, a la conquesta de nous mercats, especialment en països del Sud, i a la recerca de nous sectors o