Quadern de Pau i Solidaritat sobre Compra pública ètica

Quadern de Pau i Solidaritat núm. 41 sobre Compra Pública Ètica, elaborat per REAS Balears i editat per la Direcció general de Cooperació del Govern de les Illes Balears.
Presentació
Compra pública ètica, clàusules socials, contractació pública verda… en els darrers temps assistim a la popularització de nous conceptes i pràctiques que amb diferents denominacions responen a una finalitat comuna: intentar aprofitar el poder de compra i de contractació de les administracions públiques per avançar en objectius ètics, de millora social i ambiental de la societat.
Les administracions públiques tenen una gran importància com a agent econòmic que compra i contracta serveis. A la Unió Europea, la contractació de subministraments, serveis i obres per part de les diferents administracions sumen 1,5 bilions d’euros anuals, una xifra que representa el 16 % del producte interior brut comunitari i més de 2.000 € per habitant i any. En el cas espanyol, les compres i les contractacions públiques representen el 18 % del PIB.
Aquest potencial es pot posar al servei de diferents objectius socials i ambientals d’interès general, alguns dels quals poder tenir una relació directa amb la cooperació al desenvolupament, com ara la promoció de productes de comerç just o d’estratègies de codesenvolupament amb països del Sud; o amb les relacions Nord-Sud, per exemple en relació amb exigències de condicions laborals dignes o de lluita contra el treball infantil per a empreses que actuen en països en desenvolupament.
Aquesta publicació pretén oferir una visió teòrica i pràctica de la compra pública ètica (CPE) a fi de facilitar la seva incorporació generalitzada a les polítiques de compres i contractacions, a partir de la concertació entre administracions públiques i organitzacions socials.
En el capítol 2 (“Què és la compra pública ètica?”), es defineix el concepte en el marc del consum responsable, en aquest cas de les administracions públiques; se’n justifica la necessitat mitjançant un argumentari, i s’exposen les diferents dimensions de la CPE: clàusules socials, mercats reservats i compra pública verda, les quals es desenvolupen en els capítols posteriors.
En el capítol 3 (“Les clàusules socials”), s’exposen els diferents tipus, tant en funció de les fases del procés de contractació en què es produeixen, com de l’impacte social o ambiental que es persegueix.
Al capítol 4 (“CPE i comerç just”), es justifica aquesta vinculació a partir dels criteris de comerç just i s’hi inclou una relació de productes i serveis de comerç just a disposició de les administracions públiques.
El capítol 5, sobre marc normatiu, fa referència a la nova Llei de contractes públics i la seva relació amb les clàusules socials, s’exposen les certificacions existents en l’àmbit del comerç just i dels productes ecològics, i també els acords internacionals susceptibles de ser recollits en forma de clàusules socials, per exemple per a empreses que actuen en països en desenvolupament.
En el capítol 6 (“Paper dels diferents actors”), es justifica i exposa el paper de promoció de la CPE que poden jugar no només les administracions públiques, sinó també el món empresarial, les ONG i la ciutadania en general.
Al capítol 7, sobre bones pràctiques, s’exposen exemples capdavanters en matèria de clàusules socials, mercats reservats, compra pública verda i comerç just.
El capítol 8 tracta sobre les passes que s’han de fer per implantar programes de CPE.
El capítol 9 inclou propostes per al desenvolupament de la CPE en el marc de les oportunitats que representa la nova llei de contractes públics, el pla de compra verda de l’Administració central, la Llei d’empreses d’inserció, el desenvolupament de la Llei d’atenció a la dependència i el pla d’escoletes de zero a tres anys acordat entre el Govern central i les comunitats autònomes.
En el capítol 10 es fa una relació de normativa aplicable, i es mostren recursos bibliogràfics i d’Internet sobre CPE, amb una orientació pràctica.
Finalment, s’inclouen com a annex dos directoris de proveïdors socials, un dels quals a partir del concepte de consum responsable de la Xarxa de Consum Responsable de Mallorca, i un altre sobre iniciatives d’economia solidària de les Illes Balears. Aquests directoris poden ser la base per crear a la nostra comunitat un catàleg de proveïdors socials de les Illes Balears.
Confiam que aquesta publicació sigui útil per avançar cap a la compra pública ètica com a instrument per construir una societat més cohesionada socialment i més sostenible ambientalment.