Clàusules socials en les contractacions públiques, una eina d’inserció sociolaboral

NULL

Buscador de recursos

  • Filtra por temática

  • Filtra por etiqueta (Ctrl+clic)

  • Filtra por tipo de contenido

  • Filtra por tipo de recurso

  • Orden de los resultados

NULL

Avui en dia ningú no pot posar en dubte que la pobresa i l’exclusió social d’una part de la població és un fenomen estructural associat al nostre model econòmic, no exclusiu de temps de crisi. També creix el convenciment que ni l’estat ni el mercat, de forma aïllada, són capaços de fer front a aquestes problemàtiques. Tampoc el creixement econòmic en sí mateix és garantia de millora de les condicions de vida dels sectors socials més vulnerables.

És per això que cada vegada pren més força l’activitat econòmica del tercer sector social, com a intent de la societat civil de donar resposta al repte de la cohesió social través de la creació d’iniciatives econòmiques socials i solidàries que combinin ètica i negoci, rendibilitat i responsabilitat social. Aquesta activitat econòmica aprofita nous filons d’ocupació en sectors com la protecció del medi ambient, els serveis personals de proximitat i altres serveis a la comunitat.

En un context de reducció de la despesa pública i de pèrdua de protagonisme de l’estat del benestar, la inserció per l’econòmic que practiquen moltes iniciatives econòmiques no lucratives del tercer sector social implica una utilització més eficient dels recursos públics en la creació d’ocupació i la lluita contra l’exclusió social que l’enfocament tradicional assistencialista o que les polítiques passives.

Però les iniciatives i Empreses d’Inserció social o de persones amb discapacitat presenten problemes de competitivitat enfront del mercat convencional en la comercialització dels seus productes o serveis, a causa del cost de les accions educatives i de seguiment social que realitzen. A més a més, moltes iniciatives d’inserció es centren en sectors econòmics amb elevada intensitat competitiva i d’escàs valor afegit.

És per això que la introducció de clàusules socials als plecs de contractació és fonamental per compensar aquestes mancances competitives i afavorir l’activitat econòmica del tercer sector social en favor de les persones en situació de vulnerabilitat social o amb discapacitat.

La introducció de clàusules socials pot basar-se en diferents estratègies: creació de reserves de mercat i de registres públics de proveïdors socials; i introducció de clàusules socials, com a requisit de solvència tècnica en l’admissió de licitadors, en la valoració del projecte d’inserció quan estigui directament vinculat a l’objecte del contracte, o com a condició especial de qualitat social en l’execució.

Aquesta guia ha estat elaborada a través dels ajuts públics a les entitats associatives de cooperatives, de societats laborals i d’iniciatives d’inserció social per a la formació[1], i pretén oferir una visió teòrica i pràctica de les clàusules socials en les licitacions públiques, a fi d’afavorir la seva implementació en tots els àmbits de les administracions públiques.

Així, en el capítol 2 s’argumenta la importància de la introducció de clàusules socials en les licitacions, tant des d’un punt de vista quantitatiu com qualitatiu.

Al capítol 3 es justifica la vinculació entre clàusules socials i inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables en el marc de les polítiques actives de feina i del repte de la cohesió social.

Al capítol 4 es fa referència als diferents tipus de contractes públics en funció de la seva quantia econòmica, els quals condicionen les possibilitats de contractació d’entitats no lucratives.

Al capítol 5 es presenten els diferents tipus de clàusules socials tant en funció de la fase del procés de contractació en que es produeixen com en funció de la finalitat que persegueixen.

En el capítol 6 s’especifiquen les possibilitats que ofereix la normativa de contractació[2], en relació als aspectes següents: contractes reservats, objecte del contracte, requisits de solvència tècnica, valoració del projecte d’inserció, criteris de preferència en cas d’empat i condicions especials de d’execució. També es fa una relació de normativa autonòmica sobre reserves de mercat i es justifica la conveniència de deixar les portes obertes a la possibilitat de subcontractació en la licitació de determinades obres i serveis per afavorir la concurrència conjunta d’empreses mercantils i entitats no lucratives.

El capítol 7 planteja una estratègia per incorporar criteris socials en les licitacions de les administracions públiques, com un fet que vagi més enllà d’actuacions puntuals.

En el capítol 8 es presenten bones pràctiques d’aplicació de clàusules socials per part d’administracions públiques de les Illes Balears, ja que en els darrers temps s’han produït un nombre creixent d’experiències.

Finalment en el capítol 9 es mostren recursos bibliogràfics per saber-ne més sobre clàusules socials en favor de la inserció, i en el capítol 10, annexos amb una finalitat pràctica.

 Amb la promoció de les clàusules socials en les contractacions públiques, REAS Balears aspira a avançar en l’articulació d’un mercat social de productes i serveis basat en criteris ètics, democràtics, ecològics i solidaris, com a eina en favor de la inserció per l’econòmic i de construcció de cohesió social.


[1] BOIB núm. 64, de 28-04-2011.

[2] Real Decreto Legislativo 3/2011, de 14 de noviembre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Contratos del Sector Público (BOE nº 276, de 16 de noviembre de 2011.