L’assistència de gairebé 140 persones procedents de tot Catalunya a les jornades van demostrar que hi ha una necessitat al sector “d’espais de reflexió per compartir moments d’intel∙ligència col∙lectiva”, com va comentar durant l’acte de clausura Jordi Estivill, membre de la comissió de Formació de la XES. D’altra banda, el coordinador tècnic de la Fundació Esperanzah, Isidoro Barba, va afegir que l’Escola representava un repte “per posar sobre la taula temes d’importància estratègica pel sector i altres amb menys visibilitat”.

A l’acte inaugural l’encarregat d’entrar en matèria va ser el Catedràtic francès d’Economia Solidària, Jean Louis Laville que va protagonitzar una xerrada sobre els nous reptes de l’Economia Social i Solidària i va posar l’accent en la democratització de l’economia. Laville va destacar la necessitat de fer una aposta per una economia més humana “no dedicada al guany sinó a la qualitat de vida, que resolgui problemes socials, ecològics i culturals”.

Durant els dos dies s’ha parlat a l’escola de temes tan diversos com les Economies Feministes i de les Cures, les Estructures del Comú, el Desenvolupament Local, la Intercooperació o el Mercat Social.

Des de la comissió d’Economies Feministes i de les Cures de la XES, Anna Muñoz va destacar que l’Economia Social i Solidària i l’Economia Feminista tenen molts punts d’unió que permeten reflexionar sobre l’economia que volem: “arrelada al territori, sostenible, sense ànim de lucre i que cobreixi les necessitats socials i ecològiques”. Després d’una introducció teòrica i històrica de mans de la comissió , es van organitzar quatre grups de treball entorn a la visibilitat de les tasques, la gestió del poder i les emocions, la resolució de conflictes i la corresponsabilitat en les entitats. Tot seguit, es van presentar bones pràctiques en relació a les cures ja aplicades amb èxit a la cooperativa d’assessorament jurídic i transformació social IACTA i a La Borda, cooperativa d’habiatge en cessió d’ús.

Ivan Miró, sociòleg i impulsor de la Ciutat Invisible, va introduir el bloc dedicat a les estructures del comú. Va fer un repàs històric del cooperativisme i va parlar de la necessitat de generar alternatives a través de les nostres capacitats col∙lectives, des de l’àmbit local, enxarxant, mancomunant i monotoritzant les iniciatives. En aquest bloc s’han pogut escoltar les experiències de La Borda; la Cooperativa Minera Olesana; i Eticom Som Connexió, cooperativa de telecomunicacions.

L’apartat dedicat al territori i el desenvolupament local el va presentar Oscar Rando, director de l’Associació Gats, que va posar el focus en el territori com a lloc d’identificació, acció i de desenvolupament local, ressaltant el seu poder transformador. Seguint amb aquesta temàtica, es va posar sobre la taula la necessitat d’aplicar les clàusules socials en la contractació municipal i s’ha parlat d’eines com el diagnòstic, el mapatge i el consell municipal, tres de les 14 mesures proposades per la XES per impulsar l’economia social i solidària a Catalunya.

El bloc d’intercooperació va ser dinamitzat pel membre de la XES Ruben Suriñach, que va explicar conceptualment el mercat social i les seves eines i processos, fonamentades en dinàmiques d’intercooperació i no de competència. En aquest sentit, han presentat la seva experiència les iniciatives XAREC, Més Opcions i Conreu Sereny, que demostren que moltes organitzacions ja cooperen en l’àmbit empresarial actualment.

La valoració final per part dels organitzadors i les persones assistents va ser molt positiva i durant la cloenda van manifestar la seva voluntat de celebrar una segona edició de cara a l’estiu vinent.

Aquí podeu veure algunes fotos de les Suscríbete a nuestro boletín Recibe todas las novedades del portal de la economía solidaria en un solo click suscribirse